Premi a una vida esportiva

0
403

Què representa haver rebut de la Generalitat la Medalla de l’Esport de les comarques gironines?
És un gran honor. L’he rebuda pel que he fet en el món del bàsquet, del ciclisme i de l’esquí, per tot el que he portat a terme, i puc dir que sempre he aconseguit els objectius que m’havia proposat.

Quan va saber que seria un dels 15 guardonats?
Entre el 15 i el 20 de maig. Al principi no m’ho creia. Però quan em van demanar que els portés papers i fotos, doncs llavors sí que m’ho vaig creure. I després vaig rebre la llista amb els quinze seleccionats, i jo estava allà. La veritat és que estic molt agraït.

Com van ser els seus inicis en el món de l’esport?
Quan era petit vivia al Pont del Príncep i allà em vaig aficionar a la bicicleta. Als 13 anys en vaig tenir una de corredor, i vaig practicar ciclisme fins als 19 anys, quan vaig patir una caiguda molt forta i a casa em van dir que prou.

I va viure el primer canvi de modalitat esportiva.
Uns companys, Padró, Oliveras i Bech, em van dir que per què no jugava a bàsquet, ja que era alt. Jo no ho havia fet mai, però em van dir que ells me n’ensenyarien.Així que amb 19 anys vaig començar a jugar a bàsquet, i fins als 38 anys, quan em van fer l’homenatge. Després vaig seguir com a veterà. Quan vaig deixar el bàsquet en actiu ja formava part de la junta de l’Adepaf, i vaig passar a ser president. Em vaig fer càrrec del club durant quatre anys. Van ser molt moguts, però vaig poder aconseguir els meus objectius. El bàsquet femení de Figueres no va desaparèixer, el vaig poder aguantar. Després en Manel Navarro em va agafar el relleu a la presidència, i encara vaig estar a la junta tres anys més.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li