Preguntar és un art. Trobar respostes, també

0
787

Com ja sabeu amics lectors aquest 2017 m’he proposat la iniciativa de descriure tots aquells elements que crec que tot gestor de projectes ja sigui culturals, empresarials o polítics hauria de tenir present a l’hora d’engegar un projecte. Hem descrit ja sis factors molts obvis i evidents però que de ben segur pel sol fet de ser-ho se’ns passen per alt. Vàrem començar per entendre el món en què vivim, un món líquid i digital; hem vist que per començar qualsevol projecte cal il·lusió, planificació i gestió eficaç del temps. Arribem aquest juny a l’equador del projecte parlant d’innovació.

En un món en canvi permanent, la innovació contínua és una necessitat de supervivència i no ja una opció més per als projectes. És per això que no ens podem permetre el luxe de no innovar i fer-ho de forma oberta, el punt de partida és entendre que la veritable innovació oberta requereix implicació i lideratge, suposa escoltar i obrir-se a l’exterior. La raó perquè avui la innovació esdevé orgànica i contínua, en què participen agents interns i externs, la trobem en la societat actual digital i líquida, el que avui és vàlid demà pot no ser-ho. És per aquest motiu que la nova R+D és la innovació i el disseny com a processos que s’incorporen a tota la cadena de valor, a tot el personal. Per poder innovar cal tolerar el fracàs. Fracassar és només trobar solucions que no serveixen, encara. Els qui no fracassen en les seves recerques innovadores no s’han atrevit prou. Per ser un projecte innovador, és la seva capacitat de recompensar fracassos audaços.

La innovació necessita ecosistemes per a la col·laboració i per tant d’espais i plataformes com escenaris per a la interacció. És per això que ens cal englobar el projecte en nous ecosistemes i formules de cooperació: espais (coworking), metodologies (design thinking), innovació (crowdcreating) i finançament (crowdfunfing). Els vivers d’empreses (segle XX) han mort i han nascut els espais d’innovació col·lectiva (segle XXI). Tota innovació és col·lectiva i neix d’un escenari per a la interacció. Persones motivades, espais dinàmics i oberts, i interacció entre membres promouen la innovació distribuïda. En la societat crowd, la cultura de l’ús substitueix a la cultura de la possessió. La RSE és el passat, negoci i implicació social són ja dues parts inseparables d’una mateixa estratègia. Un projecte crowd transforma la competitivitat en competència i la rivalitat en cooperació ja que l’empresa crowd està oberta al món sencer. El procomú és una forma de relació, gestió i governança i per tant requereix de regles.

No és intel·ligent no tractar els consumidors com a ciutadans intel·ligents. Una petita acció amb molts seguidors aportarà grans canvis. El poder dels consumidors és molt alt. Quan no poden contribuir, s’organitzen i teixeixen la seva venjança en xarxa. Una marca efectiva ha d’incorporar a la seva narrativa les relacions emocionals amb i les veus dels stakeholders. Els usuaris busquen serveis i experiències personalitzables més que productes. La personalització precisa de la intervenció activa de l’usuari, en cas contrari es percep com falsa. L’usuari és ja un codissenyador. Necessitem interfícies que ho facilitin i ofereixin només la complexitat significativa. La tecnologia, les institucions i els nostres valors es transformen, són motors interrelacionats del canvi, es transformen entre si i creen un espai global de fusió i comunicació. El millor de tot és que en aquesta nova realitat som lliures i tenim la llibertat d’escollir, les regles del joc canvien i estan formant un nou món. Només amb innovació ciutadana, governs i empreses poden enfrontar-se als reptes de la societat xarxa.

Franc Ponti afirma: “La innovació comença quan es vol donar una resposta diferent a una pregunta de sempre” us voldria recomençar un dels últims llibres d’aquest professor d’innovació a EADA Busines School i reconegut consultor i conferenciant innovar i preguntar on l’autor ofereix 50 respostes a 50 qüestions sobre creativitat, innovació, emprenedoria i empresa. A través de la seva lectura, l’autor ens ofereix fascinants reflexions sobre aspectes de gran actualitat: Design Thinking, neurocreativitat, felicitat a l’empresa, lideratge de la innovació i un llarg etcètera. Com afirma Ponti: “Preguntar és un art. Trobar respostes, també.”

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li