Ponç Feliu: ‘L’objectiu és que la gent del territori senti encara més seu el Parc Natural del Cap de Creus’

0
1038

És el nou director del Parc Natural del Cap de Creus i qui ha agafat el relleu de Victòria Riera. En aquesta entrevista ens detalla quina ha de ser la gestió de l’espai natural i en destaca, sobretot, la implicació de la població i l’aposta clara per a l’educació ambiental, per tal d’arribar a tots els agents del territori i amb l’objectiu que la població se senti el cap de Creus com a seu, entre d’altres


 

La seva entrada ha estat molt ben rebuda per entitats i personalitats comarcals. Què ha de significar Ponç Feliu pel PN del Cap de Creus?
Estic molt content de la rebuda que he tingut per part de tothom. La idea és fer molt de diàleg i consens i que tothom hi estigui implicat. Espero que tots els agents que hi ha al territori se’l sentin seu i que siguin coresponsables de gestionar un espai com aquest que és molt interessant, valuós i, alhora un recurs no només natural sinó també en l’àmbit territorial i econòmic. Per tant, la idea és aquesta: fer territori entre tots i que la gent senti el parc com una eina indispensable pel progrés d’aquest territori.

On cal posar fil a l’agulla d’immediat, en la gestió de l’espai natural?
S’insisteix molt en temes concrets de l’ús públic, és a dir, una cosa és la conservació de l’espai i l’altra és com la gent descobreix aquest entorn. La idea seria que tots aquests espais que ara tenen cert conflicte, perquè hi ha accessos amb massificació de gent en algun punt o al litoral hi ha activitats que estan contraposades. Tot això s’ha d’anar parlant i desgranant amb elements com ara la regulació d’accessos, el PRUC, entre d’altres . Més que conflictes territorials, el que hi ha són confluències i interessos que cal posar sobre la taula i debatre quin ha de ser el camí que tots volem.

Fa temps que treballa en el camp de la gestió d’espais naturals públics. Si la burocràcia ja és lenta, com de lenta és la gestió púbica ambiental?
El medi ambient és una qüestió que en els últims anys ha agafat més empenta, antigament el medi ambient es veia com una capa de protecció dels espais naturals que impedia altres temes de desenvolupament territorial. De mica en mica, s’ha vist que el medi ambient és allò reclamat per a tothom i, ara s’ha vist més que mai després de la Covid-19, ja que molta gent ho veu com a llocs necessaris, no com abans que es veia com una capa superficial on hi havia un mapa de color verd i deies «aquí no pots fer-hi res.» Ara, al revés, la gent ha vist que són llocs necessaris per la conservació però també per l’ús públic de la gent i pel gaudi. La burocràcia de cada administració pot ser més o menys feixuga, però cada vegada es tenen més en compte els temes ambientals com una de les prioritats del país. I s’està fent, el Govern està apostant pel medi ambient com un dels pals de paller de casa nostra.

Entrant en temes més concrets, aquest estiu l’accés al parc s’ha col·lapsat de cotxes mal aparcats. com hauria de ser el pla de mobilitat?
És un dels temes importants: l’agrupació dels accessos. Bàsicament allà on aquest estiu han patit l’accés de vehicles és al Far del cap de Creus i a la carretera de les cales del sud (Murta, Rostella, Montjoi, Pelosa, Jòncols…) En aquest sentit estem treballant, tant amb l’Ajuntament de Roses com l’Ajuntament de Cadaqués, per ordenar aquests accessos. Què vol dir ordenar? Doncs que si en algun moment de l’any hi ha massa vehicles es pugui limitar l’accés en aquests punts. Per exemple, si hi ha un seguit d’aparcaments amb un nombre limitat de places, un cop estiguin plens no es podrà incorporar cap més cotxe en aquests accessos, ja que acaben col·lapsats. És una bona eina per tal que no hi hagi desordre ni massa concentració de vehicles. Penso que a peu o en bicicleta s’ha de poder anar a tot arreu i sempre, en excepció de les zones integrals, però a la carretera principal i entorns s’ha de poder accedir en bicicleta i a peu el que s’ha de limitar és el pas de vehicles quan hi ha massa afluència.

S’ha contemplat l’opció de fer pagar per entrar al parc? Hi ha exemples com ara Formentera.
Sí que es planteja i, de fet, la idea ja existeix a l’aparcament de Tudela. I també perquè si la gent va a un lloc i hi ha massificació tampoc en quedarà contenta i el parc també se’n ressent… Tot plegat conflueix que haguem de regular-ho pel bé de tothom. Estem estudiant, amb els dos ajuntaments, la possibilitat que hi hagi vehicles llançadores que permeti aparcar el cotxe en una zona amb facilitats i que es pugui desplaçar fins a determinades zones amb un trenet o un vehicle elèctric, pagant una petita quota. El concepte no seria pagar per entrar al parc natural, perquè és un espai públic i la Generalitat ja en vetlla, sinó pagar per un servei que sigui l’aparcament o el transport.

Una altra de les problemàtiques que han conviscut aquest estiu ha estat la massificació d’embarcacions d’oci i la protecció de la posidònia. Com s’hauria de plantejar?
Això s’ha de contemplar a través del PRUC (Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus)que es va iniciar el 2014 i va quedar aturat en aquell moment perquè no va haver-hi un acord entre els diferents agents del territori. Des de fa un any i poc s’ha tornar a reiniciar el projecte del PRUC amb la idea que properament s’ha d’aprovar un document de base. I aquesta confrontació que dius va lligada amb el PRUC, per definir els usos, els accessos i les activitats que es fan arreu del litoral. Pel que fa a la protecció de la posidònia, justament estem fent un estudi per veure quin és l’impacte real de les embarcacions, pot ser que no sigui tant com s’havia pensat en algun moment, però s’està acabant de definir. Però sí que és cert que la massificació d’embarcacions en algunes zones té problemes, estem estudiant la possibilitat d’instal·lar unes boies a algunes cales per regular més l’accés de les embarcacions. En funció del que passi en aquestes cales, llavors s’aplicaria o no al conjunt del parc. El que sí que es farà seran unes proves pilot en algunes cales per gestionar aquesta problemàtica.

Biològicament parlant, què s’ha trobat? Aquest estiu hi havia una alga invasora provinent d’Austràlia, per exemple.
Com a introducció cal dir que és un parc amb moltes singularitats, potser no tenim la biodiversitat que té una zona d’aiguamolls però, en canvi, tenim molta singularitat. Què vol dir? Que tenim moltes espècies que pràcticament no es troben enlloc més i fins i tot alguna d’elles és espècie endèmica, això vol dir que de tot el món només es troba a Cap de Creus. Passa amb una planta i un cargol, això vol dir que són elements que només es troben aquí i és responsabilitat nostra que es conservin, es preservin. A més, aquesta singularitat ens diu que el conjunt d’espècies de fauna i flora o dels habitats i paisatges són molt fràgils, per tant, a l’hora de gestionar s’ha de tenir en compte que els petits elements o les pertorbacions poden provocar un daltabaix en l’àmbit ecològic. Les espècies invasores poden condicionar molt la conservació d’aquest espais però també hi ha canvis d’hàbitat fruit de l’evolució que ha fet l’ocupació humana al territori. Per exemple, les fotos antigues del cap de Creus són molt diferents a les que fem ara, abans hi havia més vinyes i ara s’ha forestat molt i això d’una banda és bo però d’altra estem veient que hi ha zones que són encara més obertes. La idea és tenir el mosaic agroforestal que és l’hàbitat idoni i és la barreja de tenir bosquets, pastures, vinyes, olivar… i quan més heterogeni és un espai, més diversitat té i menys risc que perdis alguna de les espècies pròpies d’un habitat o un altre. Una de les línies de gestió que també volem impulsar és incrementar els espais pasturats o els espais amb conreus autòctons i, si pot ser, ecològics de vinya i olivar per fomentar a la part terrestre.

Hi haurà reintroducció d’alguna espècie? Fa temps van desaparèixer les tortugues mediterrànies.
El xoriguer petit es va extingir i l’última parella era d’aquí el cap de Creus. A dia d’avui s’està treballant la seva reintroducció i de fet, a diferents llocs de l’Empordà i també cap de Creus s’està alliberant pollets per fer-ne créixer la població. També s’ha fet algun projecte amb la tortuga mediterrània però que no ha acabat de funcionar, la idea és continuar alliberant tortugues en algunes zones. La proposta de recuperar les espècies que estaven presents aquí i s’han extingit és interessant, i una línia a seguir. Antigament hi havia hagut l’àguila pescadora o fins i tot la foca, però a dia d’avui portar de nou la foca aquí és molt complex, hi ha altres llocs amb millors condicions com ara Balears, Canàries… Aquí és relativament petit i amb interessos com ara el turisme o la pesca, per tant, seria més complicat reintroduir-la.

Fa anys que vostè col·labora amb el parc, com l’ha vist evolucionar amb el canvi climàtic?
S’han vist canvis, hi ha algunes espècies invasores que han proliferat molt perquè les condicions són millors però també he vist molt de canvi pel que deia abans que la gent ha anat despoblant els masos de cap de Creus i això ha fet que molta part quedi deserta i es veu més agreujat pel moviment social i l’abandonament del món rural que no pel clima.

Aquest estiu un dels sectors més crispats eren els campistes, deixem clar però que està totalment prohibit acampar a un parc natural, oi?
Soc usuari de furgoneta i vaig a dormir-hi amb la família però no vaig a llocs prohibits. Als parcs naturals tenen una funció i no és la d’acollir furgonetes però penso que és interessant que diferents ajuntament o les àrees aptes puguin adaptar espais públics per tal que hi puguin dormir autocaravanes o furgonetes. És un recurs més, moltes vegades es veu com a competència del sector hoteler però penso que són turismes complementaris. Cada vegada més hi ha ajuntaments que veuen aquesta oportunitat per tenir més gent al poble però s’ha de fer en espais habilitats.

Quin ha de ser el futur del parc?
Ara mateix hi ha molts projectes ambiciosos per exemple en diria tres d’importants: el primer és el PRUC (Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus), un altre seria la definició dels accessos a llocs emblemàtics i un altre el canvi de seu, s’ha comentat últimament que la idea és tornar la seu al CAP de Vilajuïga. I una línia on vull insistir molt és no només l’ús públic de l’espai sinó l’educació ambiental. Que la gent s’acosti al parc, que el visqui, el gaudeixi i se l’estimi. Amb això vull implicar molt el territori, és a dir: ajuntaments, escoles, instituts, entitats del territori… i que se sentin el parc com un recurs més i com un lloc seu. El missatge i l’objectiu és que la gent del territori senti com a seu el parc, com un element dinamitzador. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li