Polítiques municipals d’habitatge i polítiques d’habitatge jove

0
1663

Segons el recent estudi de la població jove que ha realitzat l’Ajuntament de Figueres, a la ciutat hi resideixen prop de deu mil joves entre 18 i 25 anys dels quals una de cada cinc està independitzada. Comparant-ho amb la catastròfica taxa d’emancipació de Catalunya, que volta al 15%, podem considerar que a Figueres «no estamos tan mal, hombre!». Però com s’ha dit moltes vegades vivim en un món líquid i complex, i ens manquen dades per poder desgranar la situació d’aquestes joves residents i identificar perfils. Quantes joves es troben en etapa formativa fora de la ciutat? Quantes de les joves independitzades estan compartint pis? Quantes joves estan de lloguer o són propietàries? Hi ha joves usuàries de models alternatius de tinença d’habitatge? Quantes joves figuerenques són inexistents als estudis a causa d’una situació administrativa irregular que no els fa aparèixer a les dades?

Totes aquestes qüestions busquen el mateix objectiu: poder donar a les joves les condicions materials per poder desenvolupar el seu projecte de vida. Aquest projecte de vida no sempre és el d’emancipar-se de la forma tradicional que coneixem: llar, cotxe, parella; sinó que parlem de múltiples formes d’emancipacions, algunes que fins i tot inclouen la possibilitat de conviure amb la família. Però en aquest moment de crisi de l’habitatge, de pobresa energètica, de precarietat en el mercat laboral, dur a terme els projectes de vida desitjats és difícil i està a l’abast del privilegi o la meritocràcia. Tenir un habitatge digne on poder recrear el projecte que es vol no és una qüestió d’esforç, de merèixer-ho, o de guanyar-s’ho; és una qüestió de drets. I en qüestió de drets és l’administració pública la responsable de garantir-los. El parc d’habitatge públic de Catalunya és testimonial i desolador, dels més baixos d’Europa, de l’1,6%. El Pla Sectorial de l’Habitatge de Catalunya diu que en els pròxims 15 anys s’ha d’ampliar aquest tant per cent, però mentrestant les administracions locals també hi tenen un paper important.

A Figueres en som un exemple, amb una borsa d’habitatge propi, i des d’aquesta legislatura amb una Oficina d’Habitatge per assessorar i acompanyar i dotar de recursos la ciutadania per a la tinença d’habitatge. Recentment, ha sortit la notícia que l’Ajuntament de Figueres ha signat conveni amb Incasòl i l’Agència d’Habitatge de Catalunya per construir 51 nous pisos de protecció oficial a l’avinguda Costa Brava. Tot això gràcies a la tasca silenciosa de buscar recursos, teixir aliances i crear estructures des del municipalisme per treballar en la garantia de drets de les ciutadanes de Figueres. Fer política municipal d’habitatge és això: una tasca de formigueta silenciosa, però que pot tenir molta força.

I no ens podem oblidar de la política d’habitatge jove o les polítiques juvenils d’habitatge. Les joves del segle xxi, les millennials, la generació Z, i les que vindran, som les joves que hem viscut de crisi en crisi. De crisi immobiliària a crisi econòmica, a crisi climàtica i energètica. Amb aquest context en què la joventut no coneix cap situació que no sigui la de crisi, a punt del col·lapse, les polítiques juvenils són essencials. A l’espera que aquest divendres s’acabi el termini per a la sol·licitud d’adjudicació de 12 pisos de lloguer destinats a joves, podem dir que a Figueres es fa política d’habitatge, i política d’habitatge jove. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li