Poca vista i la metamorfosis

0
790

Col·loquialment, quan parlem que algú té poca vista, no fem cap referència a un defecte visual, sinó a la poca traça per trampejar les incidències quotidianes o fer-ho d’una manera impròpia o equivoca; de fet, els meus pares em varen inculcar que no es pot fer llenya dels defectes o les imperfeccions físiques, ja que són molt pitjor les que no es veuen i passen desapercebudes a simple vista.

Exemples de poca vista actuals en tenim a tots els àmbits i en farem un petit resum. Sovint els polítics no veuen més enllà del seu benestar i la seva butxaca i no són conscients que s’han de dissenyar els programes electorals i les promeses, no només per la seva legislatura, sinó a deu anys vista.

Si un il·luminat marxa de vacances pagades com el petit Napoleó de barri que és, deixant el cul a l’aire i a mercè d’una presó preventiva la resta de companys de viatge, això és poca vista; veurem com s’ho fa per renovar el DNI el 3 de febrer de l’any vinent.

Si quatre eixelebrats, sense cap mena de competència pel que fa a immigració ni documental, provoquen un efecte crida manipulant els mitjans informatius dient que Roses i Palamós seran ports de recollida (segur que ells no en mantindran a cap a casa seva) sense tenir en compte que la Policia Nacional no els deixarà desembarcar, això és poca vista.

Si un alcalde o una alcaldessa posa en joc les arques municipals per no respectar la llei de banderes, incomplir les resolucions del Tribunal Superior de Justícia i pagar les quotes de l’AMI, sabent que pot haver-hi una sanció econòmica, això és poca vista.

Si permetem el top manta, abocant els comerços habituals, els que paguen impostos i contracten personal, a la ruïna, això és poca vista.

Si ens emplenem la boca al Consell Comarcal recomanant el comerç de proximitat i després comprem i contracten serveis fora de la província, això és poca vista.

Si decorem els edificis i els carrers amb plàstics contaminants i més simbologia feixista excloent i després resulta que ens declarem demòcrates de tota la vida , antifeixistes i ecologistes, això és poca vista.

Si tal com fan la Cup, ERC, el PSC, CiU+Juntsx3% i succedanis, feminazis i Podemoides, de renegar la presó permanent revisable, després omplen els carrers protestant contra actes de terrorisme, violacions, etc. (només si el presumpte delinqüent és del país, si és forà o és un assassí-home-de-pau, està totalment justificat), això és poca vista.

Si desaprofitem la major fortalesa d’Europa per celebrar actes ludicoculturals, perquè és un monument franquista, com diuen els abans esmenats (crec que FFB, no havia nascut encara quan varen construir el Castillo de San Fernando) i després fem el ploramiques reclamant-ne la titularitat, això és poca vista.

Si governant amb majoria no ets capaç d’aplicar ni desenvolupar el teu programa electoral, la teva indecisió permanent et fa aplicar el 155 tard i acomplexadament i després que et fotin fora reclames a l’Okupa el que no vares fer quan tenies l’oportunitat, això és poca vista.

Si permetem que franquícies, locutoris, carnisseries foranes, megabasars, etc. omplin els centres urbans, perdent tota identitat diferencial i en decrement del comerç tradicional, pintant de blau i verd tots els carrers, això és poca vista.

Si oblidem endèmicament un barri, marginal, com fa Incasol-Gencat i l’Ajuntament, permetent plantacions exòtiques, connexions il·legals i després fem veure que ho volem solucionar amb ajuts socials i aparicions estel·lars al barri, això és poca vista.

Si tenim un president d’Espanya, de Catalunya, alcaldes de Figueres, Roses, Castelló, etc. que no han estat escollits a les urnes i després ens emplenem la boca de demòcrates, això és poca vista.

Si prohibim a les nostres poblacions tot el que faci olor d’espanyol, com les curses de braus, les vaquilles o les festes andaluses i després en veuen a la plaza de Toros de Beziers o Valencia, o a les cases culturals a la recerca de vots amb repartiment d’ajuts i subvencions, això és poca vista.

Jorge Manrique, a la seva obra Coplas por la muerte de su padre, ens relatava el poder igualatori de la mort, tant si ets ric com pobre, intel·ligent o un babau… això ho podem extrapolar al poder igualatori de la banqueta dels 9 fantĂ stics al TS (i mĂ©s que falten), que es pensaven que podien sortir de rosetes desprĂ©s de les seves presumptes malifetes i bretolades, això Ă©s poca vista.

La metamorfosi soferta per alguns dels actors al TS és miraculosa: ara resulta que estimen Espanya i tot el que l’envolta, no hi eren al lloc dels fets o no sabien res d’actes sediciosos, rebel·lions, irregularitats ni danys patrimonials i ben segur que est tracta tot d’un malentès. Miraculós.

Com he fet moltes vegades, aconsello a la Gencat que no endarrereixi gaire el pagament a les farmĂ cies, ja que quan la gent de bona fe que ha caigut en el parany de tot aquest mal somni-sense-sentit es desperti, els caldran molts antidepressius i ansiolĂ­tics.

Ara, amb les eleccions del 28/4 i del 26/5, els cops de colze, les traduiries, els pactes i les promeses que mai es compliran ens amenitzaran les vetllades juntament amb la transmissiĂł en directe del Vodevil dels 9 FantĂ stics al TS de Madrizz.

Vaig a comprar crispetes.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li