‘Pobles de l’Empordà’, segon llibre

0
776

Apareix un nou volum de la mítica edició de bibliòfil escrita per la poetessa Montserrat Vayreda


 

La setmana entrant es presentarà al Cercle Sport (19 h) el segon volum d’Els pobles de l’Alt Empordà, de Montserrat Vayreda. Actualment ja està en procés de correcció el tercer -l’edició està previst que surti al carrer abans de l’estiu de l’any vinent- i el quart i darrer ja s’albira per a començaments del 2020. Aleshores finalitzarà una aventura editorial que semblava de difícil execució, però que tot fa pensar que serà reeixida.

La responsable de l’edició, la filòloga i escriptora figuerenca Anna Maria Velaz, reconeix que «estem molt contents de com ha funcionat fins ara, tant les presentacions com la venda de llibres de la primera edició. Era una prova i ha estat totalment satisfactòria. A banda de les persones que compren el volum en què es parla del seu poble, estem veient que hi ha un gran interès a poder disposar de la col·lecció completa i, per tant, fidelitzarem una venda fixa pels quatre llibres».

La història d’aquests llibres ve de lluny. Durant 15 anys -entre el 1971 i el 1987- l’escriptora Montserrat Vayreda i Trullol (Lladó, 1924 – Figueres, 2006) va escriure Els pobles de l’Alt Empordà. Va trepitjar tots i cadascun dels 68 municipis de la comarca més els seus agregats -un centenar de nuclis en total-, es va documentar sobre ells, va escriure un text descriptiu exhaustiu, però proporcional a la seva importància històrica i poblacional i fins i tot els va dedicar una poesia. L’estiu del 1978, Vayreda emprèn la publicació de l’obra, que entre els anys 1978 i 1990 es publica en fascicles, aplegats en 138 carpetes de gran format distribuïdes en sis capses-estoig. Il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics il·lustren el text. Editada a Figueres per ART 3 i comercialitzada per subscripció, l’obra va suscitar curiositat i interès a la comarca. Però a causa de les especials característiques de l’edició i de la seva difusió, restringida als subscriptors, era molt poc coneguda fins ara.

Reconeix Velaz que Els pobles de l’Alt Empordà, com a una peça de bibliòfil que era, «va esdevenir amb el temps una obra introbable i, per tant, d’accés molt limitat. Calia, doncs, tant pel seu perdurable valor com a document com per la seva qualitat literària, promoure’n novament el coneixement i posar-la, definitivament, a l’abast del lector actual. De fet, ens consta que Vayreda ja havia manifestat el seu interès de divulgar-la amb una nova edició més manejable i assequible».

Ara ha estat possible gràcies a un llegat econòmic que va deixar la bibliotecària Maria Perxés, amiga de Vayreda, i que el gestionen com a marmessores la mateixa Velaz i la cosina de l’escriptora, Maria Pilar Vayreda. La Diputació de Girona els ajuda amb el finançament que atorga per a l’edició de llibres i tant l’Ajuntament de Figueres com el Consell Comarcal de l’Alt Empordà hi col·laboren amb l’adquisició d’exemplars. Velaz reconeix que «aquesta publicació també ens permet tornar a parlar de Montserrat Vayreda, donar-la a conèixer a les noves generacions i revifar la seva figura entre totes aquelles persones que l’havien llegit i conegut». De fet, la filòloga i estudiosa de la seva obra assenyala que encara hi ha textos inèdits.

El segon volum inclou les explicacions de municipis grans de la comarca com Figueres -que ocupa més de 150 pàgines-, l’Escala, la Jonquera i Llançà. L’obra acaba amb el poble d’Ordis. Com en l’anterior, està previst fer presentacions a totes aquelles poblacions que són protagonistes de les pàgines del llibre.

EL LLIBRE. Velaz explica que «l’obra Els pobles de l’Alt Empordà inclou la descripció de tots els pobles que componen la comarca, amb els seus agregats, ermites, paratges i llocs d’interès de cada municipi, que Montserrat Vayreda descriu en els seus trets més significatius, amb considerables referències de caràcter històric, arquitectònic i artístic, social, geogràfic o paisatgístic. I, naturalment, a través de la seva peculiar mirada, que ella mateixa defineix «entre poètica i realista». Amb una afinada sensibilitat literària ens descriu un paisatge, però també amb un desacomplexat i agut sentit de la realitat alça una veu crítica davant tot allò que d’impropi, inadequat o negligent percep en el seu recorregut per la geografia empordanesa».

Afegeix que per escriure l’obra, Vayreda «es documenta en els arxius i es recolza en una bibliografia rigorosa, que s’especifica en l’aparat de notes de cada fascicle; però el que té més mèrit és que l’autora recorre tots els pobles i llogarrets, trepitja carrers costeruts i empedrats, puja a turons i campanars, emprèn els emboscats camins d’ermites i esglesioles abandonades, conversa amb la gent dels pobles que feineja o que li surt al pas de manera espontània. Perquè s’havia proposat d’escriure una obra que respirés vitalitat i dinamisme, que fos atractiva al lector i que transmetés, amb rigor i elegància, coneixements sobre l’Alt Empordà».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li