Pla per frenar els efectes de la crisi en els barris del sector oest de Figueres

0
787

L’Ajuntament de Figueres destinarà 50.000 euros per elaborar un estudi que determini les necessitats del sector oest de la ciutat, que inclou els barris de Sant Joan, Bon Pastor, Juncària-Parc Bosc i el Culubret, on hi viu la comunitat gitana. A aquest import cal afegir els prop de 67.000 euros que el consistori hi destinarà per dinamitzar aquests barris on la crisi està afectant especialment. Segons ha explicat el mediador municipal amb la comunitat gitana de Figueres, Paco Doya, els ingressos per venda de ferralla, principal activitat, s’havia reduït dràsticament. Doya ha qualificat la situació de ‘molt i molt negra’ i ha alertat que aquesta situació podia portar a un increment de la delinqüència.

Doya ha mostrat la seva preocupació de com la crisi estava incidint especialment en aquesta comunitat, la qual no només patia la manca de treball, sinó també d’accés a l’habitatge i d’estigmació social. I ha posat un exemple: la venda de ferralla, principal activitat laboral dels gitanos i fons d’ingressos, havia baixat dràsticament. Fa set mesos, el quilogram de ferralla es comprava a 53 de les antigues pessetes, ara el preu ha baixat fins a les vuit de les antigues pessetes. "A mi em fa por. No només com a gitano, sinó com a pare perquè si un fill demana pa el pare farà el que calgui i això pot portar a la delinqüència’, ha dit.

El mediador municipal ha explicat que els gitanos ‘vivien al dia’ i molt pocs s’estaven formant per poder accedir a un lloc de treball. ‘La situació és molt i molt negre’, ha indicat Paco Doya, tot afegint: ‘Els gitanos són els que més viuen la crisi’. En aquest sentit, Paco Doya que malgrat la precarietat de la situació el col·lectiu, especialment les dones, de qui ha dit que eren ‘els veritables motors’, havien engegat algunes iniciatives, com ara la creació d’una associació, tot i no disposar de cap local social per reunir-se, o la voluntat de constituir una associació de pares i mares (AMPA) al CEIP Pous i Pagès, on hi van majoritàriament els nens gitanos.

Doya ha insistit que els gitanos havien de lluitar a més de la precarietat laboral i econòmica actual amb la imatge pública de marginalitat que es donava a través d’alguns reportatges televisius i ha defensat que la cultura gitana era ‘molt més’. ‘La cultura gitana no és només el que surt a Callejeros’, ha dit Paco Doya. Precisament amb la voluntat de trencar amb tòpics i de donar a conèixer la cultura d’aquest col·lectiu, que celebra el proper 8 d’abril el dia mundial del poble gitano, s’han organitzat un seguit d’actes, per aquest dia, que s’inclouen en la programació de Figueres Capital de la Cultura Catalana 2009. ‘Els gitanos també som catalans", ha dit Doya.

El primer d’aquests actes és la inauguració, a les quatre de la tarda, de l’exposició ‘L’altre costat de la carretera’, de Ramon Solà. Es tracta d’un reportatge fotogràfic fet al barri de Sant Joan de Figueres i es pot veure a la plaça de la Palmera fins el dia 23 d’abril. La mostra està composta per dotze imatges de gran format que pretenen apropar a la realitat social i cultural d’aquest col·lectiu. Altres actes programats pel dia 8 d’abril són a les cinc de la tarda, el passi del documental "Cartes de l’oncle Àngel", a la sala de descans del Teatre Municipal El Jardí. En aquest mateix espai, es celebren la resta d’actes.
A partir de dos quarts de set de la tarda, tindrà lloc una taula rodona en la què hi participen Fèlix Silva, responsable de l’Àrea d’Educació de la FAGIV; Bienvenido Casamiquel, president de l’Associació Gitana de Figueres, i Paco Doya, del Pla de Desenvolupament Comunitari.

Per tancar els actes, al voltant de les vuit del vespre, un grup de vint alumnes del CEIP Pous i Pagès protagonitzaran una cantada. Una de les cançons que cantaran ha estat composada per a l’ocasió i és obra de Paco Doya que ha comptat amb la col·laboració de grup figuerenc Ancai.

Per la seva part, el regidor de Cultura, Ciro Llueca, ha destacat la importància que la comunitat gitana per difondre la seva cultura, que en la seva opinió era una gran desconeguda per la resta de la població figuerenca. ‘Hi ha una barrera cultural. La por a la diferència és filla d’una gran ignorància’, ha dit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li