Pla, les epidèmies i la història

0
778

L’actual pandèmia de la Covid-19, a part de la dramàtica xifra de morts i d’infectats que ha produït, ha motivat també un confinament estricte en molts dels països que s’han vist afectats per la malaltia. La vida quotidiana ha quedat totalment alterada. En aquesta situació límit, la lectura ha estat considerada com una de les activitats lúdiques i formatives més aconsellables.

A Catalunya, des de l’inici del tancament domiciliari, s’ha parlat molt d’un autor i d’una obra que no són pas cap novetat editorial, sinó un clàssic del nostre temps: El quadern gris de Josep Pla. Publicada inicialment el 1966, és considerada l’obra mestra de l’escriptor de Palafrugell, on hi descriu l’etapa i l’ambient intel·lectual i humà en què es forma com a escriptor: l’Empordà i la Barcelona del 1918-1919. El llibre parteix d’un dietari escrit en aquells decennis inicials del segle, però que sabem que va ser reelaborat i ampliat notablement al llarg dels anys, sobretot en la dècada dels cinquanta i primers seixanta.

A part de l’indubtable mèrit literari, l’obra ha adquirit una nova actualitat pel fet que es desenvolupa en el marc d’una altra pandèmia que patí el país i el món: la grip espanyola del 1918, que arribà a provocar, a escala internacional, entre 30 i 100 milions de morts (encara avui no s’ha determinat una xifra precisa). El llibre s’inicia amb el tancament de la Universitat de Barcelona a causa de la grip. El mateix Pla hi explica que va patir la malaltia i que se’n sortí miraculosament. Un estudiós de la producció planiana, Xavier Pla, ha apuntat que aquesta experiència de joventut de l’autor, en què la mort col·lectiva va tenir-hi una presència aclaparadora, va condicionar la visió pessimista i descarnada que l’escriptor empordanès va tenir de la realitat, de la història i de la literatura.

L’aparició de l’actual epidèmia de coronavirus, encara que no tan mortífera com aquella grip, ha trasbalsat també nombrosos esquemes preestablerts i molts esperits. Hem pogut constatar com això de les epidèmies no és una cosa del passat, sinó del nostre present i del futur immediat. I que els avanços en medicina i assistència sanitària poden ser insuficients per fer-hi front. La mateixa idea de progrés continu i ascendent n’ha quedat afectada i hem descobert com en més d’una ocasió els autors que considerem pessimistes (com és el cas de Pla i d’altres) poden tenir una visió més acostada a la realitat. Ara bé, com deia aquell pensador sard, ens caldrà saber combinar el pessimisme de la raó amb l’optimisme de la voluntat perquè la humanitat pugui anar veritablement endavant. Per entendre coses així i poder afrontar els reptes que ens plantejarà el futur ens és imprescindible llegir els clàssics de tots els temps.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li