PiolĂ­n versus Bruxelles Tours

Que totes les comparacions són odioses, ja ho hem sentit moltes vegades. Mentre alguns en compliment del seu deure, tenen una estança si més no incòmoda als vaixells, amb compartiments petits, menús irrisoris, lluny de casa involuntàriament i amb protestes sorolloses als voltants dels hotels per part dels demòcrates de tota la vida, d’altres herois estan hostejats a hotels luxosos, amb tota la camarilla de seguretat, premsa i palmers diversos en la seva peculiar, covarda i surrealista fugida a Bèlgica, per fer palès que el ridícul no té ni fronteres ni límits.

Sortosament, hi ha altres demòcrates que s’han mobilitzat i recullen aliments i articles d’higiene personal per aquests patidors agents d’ordre i fins i tot els han ofert estades a domicilis particulars.

Ja que estem a port, parlem de rates; aquells rosegadors que són els primers d’abandonar el vaixell, com va fer el capità Schettino al Costa Concòrdia. Hem comprovat que teníem alguna ben a la vora, ja que abans que hi hagués repercussions, “va lluitar molt per que no s’apliqués la DUI” i es va mantenir a la rereguarda, sota fiança.

Pot ser que aquest dies, que celebrem sant Dídac (san Diego, donde dije digo, digo Diego), ha estat una bona excusa perquè “els valents d’a bord”, com cantava “el meu avi”, s’hagin tornat els més constitucionalistes del món, que acataran les lleis espanyoles, la Constitució i no serà d’estranyar que properament es facin socis del Real Madrid, els agradi el chotis, el cocido i, per descomptat, Manolo Escobar; això és convenciment implacable dels pijames a ratlles i que et toquin la butxaca, llàstima que ni l’hemeroteca ni les xarxes socials no obliden i suposo que els ciutadans de bona fe que els creien i que ara se senten enganyats, tampoc.

No crec que hagi influït tampoc gaire la milionada que ha de pagar l’ex MH Artur, amb el seu patrimoni personal en joc, i més tenint en compte que les dubtoses aportacions de particulars i organitzacions diverses han de tributar el 33% per l’impost de donacions de la mateixa Generalitat, però no serà ni el primer ni malauradament l’últim.

Fer segons quines declaracions o actuacions contra la llei, donar suport a algunes mocions en suport a actes delictius o en contra de l’aplicació de la llei, no pot sortir de franc i amb les sentències i l’aplicació del 155, ho anirem veient, fins que el seny torni al món polític.

La darrera ocurrència Ă©s d’una dirigent que diu que li han dit que sap dâ€�algĂş de font fidedigna que l’Estat volia fer servir armes i per això van haver de recular per tal d’evitar morts pel carrer… Espero que ho demostri o pagui per la seva infĂ mia, com molts altres.

Que l’Empordà és terra surrealista, ja ho sabíem, però el que no podíem imaginar és que aquest surrealisme s’hagués escampat amb la tramuntana per tot el territori amb una propera campanya electoral més digna dels Esteso, Pajares i Ozores dels anys 70: uns a 1.400 km dilatant el pas del temps, altres amb estratègies de combustió externa, dives i malvats, altres amb una bipolaritat psicòtica, altres dins de la garjola i altres amb grans possibilitats de ser declarats inhabilitats per exercir càrrecs públics un cop escollits.

Tant de bo els jutges deixin que tots siguin a casa per Nadal, amb previ pagament de substancioses fiances, ja que aquest tràngol no es pot desitjar a ningú, però quan per activa i per passiva et diuen les conseqüències dels teus actes, l’únic responsable del teu destí ets tu mateix; si vaig per l’autopista, begut i drogat, a 200 km/h i pel carril contrari, sóc conscient que la meva malifeta tindrà conseqüències nefastes.

Si t’estampes tu sol contra un mur, no passa res… però basant-se amb les tres grans mentides de l’independentisme: 1a, tenim el manament del poble! Ja s’ha vist als carrers de tot el Principat, que de mica en mica ja surt la majoria silenciosa); 2a, tot el mĂłn ens recolzarĂ  !… a part de Veneçuela i un parlamentari d’ultradreta belga, ningĂş mes sense cobrar, Ă©s clar, i per colofĂł i fi de festa la 3a, les empreses vindran a fer cua… a hores d’ara, 2.500 ja han marxat per no tornar mai mĂ©s.

Això decorat amb la por dels inversors i la davallada dels turistes per la manca de seguretat als carrers, amb vagues, concentracions i manifestacions que a part de fer un dia de festa no han aconseguit res més que afartar la gent que vol treballar i/o s’ha de desplaçar; ja em poden explicar de què ha servit i les pèrdues que s’han ocasionat.

Caldrà informar els estudiants talla-carreteres, aprofitant l’avinentesa, que un dels partits indepes vol instaurar la mili obligatòria a Catalunya (els mateixos que estan en contra de l’exèrcit espanyol), cosa que el PP va fer desaparèixer.

Quin ha estat el resultat d’aquesta disbauxa? Intervenció de l’Estat a la Gencat, pèrdua d’empreses, cessaments d’alts càrrecs, tancament d’ambaixades inútils, fractura social i familiar, pèrdua de llocs de treball, pèrdues d’inversors, conèixer les hostatgeries estatals, fer turisme per Europa i la fabricació massiva d’antidepressius i ansiolítics.

Cal fer molta pedagogia i treballar tots plegats per restablir el seny i recuperar-nos d’aquest mal somni provocat per uns pocs i patit per tots.