
Que totes les comparacions sĂłn odioses, ja ho hem sentit moltes vegades. Mentre alguns en compliment del seu deure, tenen una estança si mĂ©s no incòmoda als vaixells, amb compartiments petits, menĂşs irrisoris, lluny de casa involuntĂ riament i amb protestes sorolloses als voltants dels hotels per part dels demòcrates de tota la vida, d’altres herois estan hostejats a hotels luxosos, amb tota la camarilla de seguretat, premsa i palmers diversos en la seva peculiar, covarda i surrealista fugida a Bèlgica, per fer palès que el ridĂcul no tĂ© ni fronteres ni lĂmits.
Sortosament, hi ha altres demòcrates que s’han mobilitzat i recullen aliments i articles d’higiene personal per aquests patidors agents d’ordre i fins i tot els han ofert estades a domicilis particulars.
Ja que estem a port, parlem de rates; aquells rosegadors que sĂłn els primers d’abandonar el vaixell, com va fer el capitĂ Schettino al Costa Concòrdia. Hem comprovat que tenĂem alguna ben a la vora, ja que abans que hi haguĂ©s repercussions, “va lluitar molt per que no s’apliquĂ©s la DUI” i es va mantenir a la rereguarda, sota fiança.
Pot ser que aquest dies, que celebrem sant DĂdac (san Diego, donde dije digo, digo Diego), ha estat una bona excusa perquè “els valents d’a bord”, com cantava “el meu avi”, s’hagin tornat els mĂ©s constitucionalistes del mĂłn, que acataran les lleis espanyoles, la ConstituciĂł i no serĂ d’estranyar que properament es facin socis del Real Madrid, els agradi el chotis, el cocido i, per descomptat, Manolo Escobar; això Ă©s convenciment implacable dels pijames a ratlles i que et toquin la butxaca, llĂ stima que ni l’hemeroteca ni les xarxes socials no obliden i suposo que els ciutadans de bona fe que els creien i que ara se senten enganyats, tampoc.
No crec que hagi influït tampoc gaire la milionada que ha de pagar l’ex MH Artur, amb el seu patrimoni personal en joc, i més tenint en compte que les dubtoses aportacions de particulars i organitzacions diverses han de tributar el 33% per l’impost de donacions de la mateixa Generalitat, però no serà ni el primer ni malauradament l’últim.
Fer segons quines declaracions o actuacions contra la llei, donar suport a algunes mocions en suport a actes delictius o en contra de l’aplicaciĂł de la llei, no pot sortir de franc i amb les sentències i l’aplicaciĂł del 155, ho anirem veient, fins que el seny torni al mĂłn polĂtic.
La darrera ocurrència Ă©s d’una dirigent que diu que li han dit que sap dâ€algĂş de font fidedigna que l’Estat volia fer servir armes i per això van haver de recular per tal d’evitar morts pel carrer… Espero que ho demostri o pagui per la seva infĂ mia, com molts altres.
Que l’EmpordĂ Ă©s terra surrealista, ja ho sabĂem, però el que no podĂem imaginar Ă©s que aquest surrealisme s’haguĂ©s escampat amb la tramuntana per tot el territori amb una propera campanya electoral mĂ©s digna dels Esteso, Pajares i Ozores dels anys 70: uns a 1.400 km dilatant el pas del temps, altres amb estratègies de combustiĂł externa, dives i malvats, altres amb una bipolaritat psicòtica, altres dins de la garjola i altres amb grans possibilitats de ser declarats inhabilitats per exercir cĂ rrecs pĂşblics un cop escollits.
Tant de bo els jutges deixin que tots siguin a casa per Nadal, amb previ pagament de substancioses fiances, ja que aquest trà ngol no es pot desitjar a ningú, però quan per activa i per passiva et diuen les conseqüències dels teus actes, l’únic responsable del teu destà ets tu mateix; si vaig per l’autopista, begut i drogat, a 200 km/h i pel carril contrari, sóc conscient que la meva malifeta tindrà conseqüències nefastes.
Si t’estampes tu sol contra un mur, no passa res… però basant-se amb les tres grans mentides de l’independentisme: 1a, tenim el manament del poble! Ja s’ha vist als carrers de tot el Principat, que de mica en mica ja surt la majoria silenciosa); 2a, tot el mĂłn ens recolzarĂ !… a part de Veneçuela i un parlamentari d’ultradreta belga, ningĂş mes sense cobrar, Ă©s clar, i per colofĂł i fi de festa la 3a, les empreses vindran a fer cua… a hores d’ara, 2.500 ja han marxat per no tornar mai mĂ©s.
Això decorat amb la por dels inversors i la davallada dels turistes per la manca de seguretat als carrers, amb vagues, concentracions i manifestacions que a part de fer un dia de festa no han aconseguit res més que afartar la gent que vol treballar i/o s’ha de desplaçar; ja em poden explicar de què ha servit i les pèrdues que s’han ocasionat.
Caldrà informar els estudiants talla-carreteres, aprofitant l’avinentesa, que un dels partits indepes vol instaurar la mili obligatòria a Catalunya (els mateixos que estan en contra de l’exèrcit espanyol), cosa que el PP va fer desaparèixer.
Quin ha estat el resultat d’aquesta disbauxa? IntervenciĂł de l’Estat a la Gencat, pèrdua d’empreses, cessaments d’alts cĂ rrecs, tancament d’ambaixades inĂştils, fractura social i familiar, pèrdua de llocs de treball, pèrdues d’inversors, conèixer les hostatgeries estatals, fer turisme per Europa i la fabricaciĂł massiva d’antidepressius i ansiolĂtics.
Cal fer molta pedagogia i treballar tots plegats per restablir el seny i recuperar-nos d’aquest mal somni provocat per uns pocs i patit per tots.
Leave a Reply