PiolĂ­n versus Bruxelles Tours

0
1156

Que totes les comparacions sĂłn odioses, ja ho hem sentit moltes vegades. Mentre alguns en compliment del seu deure, tenen una estança si mĂ©s no incĂČmoda als vaixells, amb compartiments petits, menĂșs irrisoris, lluny de casa involuntĂ riament i amb protestes sorolloses als voltants dels hotels per part dels demĂČcrates de tota la vida, d’altres herois estan hostejats a hotels luxosos, amb tota la camarilla de seguretat, premsa i palmers diversos en la seva peculiar, covarda i surrealista fugida a BĂšlgica, per fer palĂšs que el ridĂ­cul no tĂ© ni fronteres ni lĂ­mits.

Sortosament, hi ha altres demĂČcrates que s’han mobilitzat i recullen aliments i articles d’higiene personal per aquests patidors agents d’ordre i fins i tot els han ofert estades a domicilis particulars.

Ja que estem a port, parlem de rates; aquells rosegadors que sĂłn els primers d’abandonar el vaixell, com va fer el capitĂ  Schettino al Costa ConcĂČrdia. Hem comprovat que tenĂ­em alguna ben a la vora, ja que abans que hi haguĂ©s repercussions, “va lluitar molt per que no s’apliquĂ©s la DUI” i es va mantenir a la rereguarda, sota fiança.

Pot ser que aquest dies, que celebrem sant DĂ­dac (san Diego, donde dije digo, digo Diego), ha estat una bona excusa perquĂš “els valents d’a bord”, com cantava “el meu avi”, s’hagin tornat els mĂ©s constitucionalistes del mĂłn, que acataran les lleis espanyoles, la ConstituciĂł i no serĂ  d’estranyar que properament es facin socis del Real Madrid, els agradi el chotis, el cocido i, per descomptat, Manolo Escobar; aixĂČ Ă©s convenciment implacable dels pijames a ratlles i que et toquin la butxaca, llĂ stima que ni l’hemeroteca ni les xarxes socials no obliden i suposo que els ciutadans de bona fe que els creien i que ara se senten enganyats, tampoc.

No crec que hagi influĂŻt tampoc gaire la milionada que ha de pagar l’ex MH Artur, amb el seu patrimoni personal en joc, i mĂ©s tenint en compte que les dubtoses aportacions de particulars i organitzacions diverses han de tributar el 33% per l’impost de donacions de la mateixa Generalitat, perĂČ no serĂ  ni el primer ni malauradament l’Ășltim.

Fer segons quines declaracions o actuacions contra la llei, donar suport a algunes mocions en suport a actes delictius o en contra de l’aplicació de la llei, no pot sortir de franc i amb les sentùncies i l’aplicació del 155, ho anirem veient, fins que el seny torni al món polític.

La darrera ocurrĂšncia Ă©s d’una dirigent que diu que li han dit que sap d‘algĂș de font fidedigna que l’Estat volia fer servir armes i per aixĂČ van haver de recular per tal d’evitar morts pel carrer… Espero que ho demostri o pagui per la seva infĂ mia, com molts altres.

Que l’EmpordĂ  Ă©s terra surrealista, ja ho sabĂ­em, perĂČ el que no podĂ­em imaginar Ă©s que aquest surrealisme s’haguĂ©s escampat amb la tramuntana per tot el territori amb una propera campanya electoral mĂ©s digna dels Esteso, Pajares i Ozores dels anys 70: uns a 1.400 km dilatant el pas del temps, altres amb estratĂšgies de combustiĂł externa, dives i malvats, altres amb una bipolaritat psicĂČtica, altres dins de la garjola i altres amb grans possibilitats de ser declarats inhabilitats per exercir cĂ rrecs pĂșblics un cop escollits.

Tant de bo els jutges deixin que tots siguin a casa per Nadal, amb previ pagament de substancioses fiances, ja que aquest trĂ ngol no es pot desitjar a ningĂș, perĂČ quan per activa i per passiva et diuen les conseqĂŒĂšncies dels teus actes, l’Ășnic responsable del teu destĂ­ ets tu mateix; si vaig per l’autopista, begut i drogat, a 200 km/h i pel carril contrari, sĂłc conscient que la meva malifeta tindrĂ  conseqĂŒĂšncies nefastes.

Si t’estampes tu sol contra un mur, no passa res… perĂČ basant-se amb les tres grans mentides de l’independentisme: 1a, tenim el manament del poble! Ja s’ha vist als carrers de tot el Principat, que de mica en mica ja surt la majoria silenciosa); 2a, tot el mĂłn ens recolzarĂ  !… a part de Veneçuela i un parlamentari d’ultradreta belga, ningĂș mes sense cobrar, Ă©s clar, i per colofĂł i fi de festa la 3a, les empreses vindran a fer cua… a hores d’ara, 2.500 ja han marxat per no tornar mai mĂ©s.

AixĂČ decorat amb la por dels inversors i la davallada dels turistes per la manca de seguretat als carrers, amb vagues, concentracions i manifestacions que a part de fer un dia de festa no han aconseguit res mĂ©s que afartar la gent que vol treballar i/o s’ha de desplaçar; ja em poden explicar de quĂš ha servit i les pĂšrdues que s’han ocasionat.

CaldrĂ  informar els estudiants talla-carreteres, aprofitant l’avinentesa, que un dels partits indepes vol instaurar la mili obligatĂČria a Catalunya (els mateixos que estan en contra de l’exĂšrcit espanyol), cosa que el PP va fer desaparĂšixer.

Quin ha estat el resultat d’aquesta disbauxa? IntervenciĂł de l’Estat a la Gencat, pĂšrdua d’empreses, cessaments d’alts cĂ rrecs, tancament d’ambaixades inĂștils, fractura social i familiar, pĂšrdua de llocs de treball, pĂšrdues d’inversors, conĂšixer les hostatgeries estatals, fer turisme per Europa i la fabricaciĂł massiva d’antidepressius i ansiolĂ­tics.

Cal fer molta pedagogia i treballar tots plegats per restablir el seny i recuperar-nos d’aquest mal somni provocat per uns pocs i patit per tots.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li