Píndoles d’història

0
1129

El passat dia 22 de maig es va publicar en aquest mateix setmanari el meu article «Imperial August», amb el qual repreníem una sèrie d’articles sobre episodis històrics «comprimits», per fer-los accessibles en aquest format divulgatiu caracteritzat per la necessitat d’explicar moltes coses en molt poques paraules. És un repte atractiu recollir un tema que m’interessi com a escriptor, que normalment ocupa moltes planes en diverses publicacions, i fer-ne una «píndola» històrica entenedora en si mateixa i que resulti entretinguda de llegir per tots vosaltres. I extreure’n alguna comparativa amb els nostres temps actuals, que han esdevingut revoltats. Amb aquest format, l’any 2010 vaig escriure una sèrie d’aquestes píndoles d’història, la primera sobre Winston Churchill i el seu enfrontament amb Adolf Hitler al llarg de la II Guerra Mundial, en què acabava dient «No és fàcil endevinar què faran els nostres governants, si estaran a l’altura de la seva tasca, però si no participem activament en la vida pública, si ni tan sols anem a votar, si no exercim el nostre dret a decidir, ja ens hem rendit. I, us queda algun dubte de que és important qui governi?». També el 2010 vam publicar «Incerta Glòria», evidentment referit al període en què Joan Sales va escriure la seva obra. També del 2010, un article sobre en Carlos Morla Lynch, heroi salvador de moltes vides a la Guerra Civil i que acabava: «La reflexió que ens hem de fer és: han canviat les coses o tornem a detectar la tendència a declarar indesitjables els moderats?». Un altre del 2010 va ser «Intel·ligència col·lectiva», que conclogué dient «[…] cal establir el respecte com a eina primera, bàsica i fonamental de les relacions humanes i dins del grup. I per aconseguir que el respecte sigui primari i fonamental cal que estigui imbricat des de la infantesa en el sistema educatiu i en les relacions familiars, són necessaris els diàlegs multidireccionals i anar descobrint tots els matisos i sensibilitats de cada univers personal». Del 2011, «Inabastable Schliemann», el descobridor de la ciutat de Troya quan es creia que era una llegenda; «Infaust Muret», que acabava amb «La mort del rei Pere II va significar el principi de la fi de la concepció cavalleresca, l’inici d’un nou model de societat a Occitània, el punt de sortida de l’expansió francesa, i el canvi de rumb a la història de la Corona d’Aragó»; «Invencible Esparta», auge i caiguda d’aquella potència militar; del 2013, «Fouché», ministre francès de la Revolució i de Napoleó, tot poderós ministre de l’Imperi francès, en qui es va manifestar la mutabilitat de tot el poder i la grandesa terrenal. No us agrediré amb cap referència al conjunt d’articles estrictament polítics de tots aquests darrers anys, que evidentment, queden fora i proscrits d’aquesta sèrie.

I he emprès de nou aquest repte, ara amb Roma i el seu primer emperador, Octavià, dit després August. Roma és part de la nostra història, durant diversos segles, primer de la República i de l’Imperi a finals del segle I aC, «érem» súbdits primer de Roma, i «romans» a partir de l’any 212 dC, quan Caracalla va concedir la Ciutadania urbi et orbe a qualsevol habitant lliure del territori de l’Imperi. Ens queden mostres de la nostra passada «romanitat» físiques, però també d’altres aspectes quotidians, inclús en la política i singularment en el dret. Anirem repassant algunes d’aquestes restes de romanitat en successius articles, bussejant en diversos autors, com el clàssic Gibbon i la seva «Història de la decadència i ruïna de l’Imperi Romà»; en la molt coneguda Mary Beard, el també doctor en Història Tom Holland, Anthony Everett, Indro Montanelli (Història de Roma) i altres, quina intervenció identificareu en els articles quan obri cometes, és adir, que els citaré literalment i que no citaré nominativament per raó de no fer massa feixuga la lectura d’aquestes píndoles d’història. Agricultura, enologia, la família i el matrimoni, la guerra, la política, l’urbanisme, els diners i les finances, el treball dels ciutadans i el dels esclaus, la vida i la mort dels mateixos esclaus, els jocs d’atzar, la religió, la República… no ens ho acabarem, en tots els temes hi ha semblances amb el que estem vivint…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li