Pilar

0
746

El passat 27 de gener vas marxar sense avisar, estimada Pelly. La família sempre t’hem dit Pelly però per a la resta del món eres la Pilar. La Pilar Heras.

La pionera de totes les lluites. La que es comprometia fins al final. La Pilar de les mil facetes en què tothom et veia com un dels seus. Sempre vas entendre que la cosa local era universal i no entenies el compromís si no era complet.

Aquesta capacitat per implicar-te, per comprometre’t, sempre va afectar totes les facetes de la teva vida. I és que segurament si t’hagués de definir et definiria com a mare, com a germana, com a tieta, però sobretot com a amiga.

La paraula amiga era la que millor et definia. Tenies tants amics. Mai tenies un no per a ningú. Però alhora i sense ser contradictori, eres terriblement familiar. Les teves germanes, el teu nucli familiar, les teves cases, la teva tribu. Poques persones són capaces de dedicar tant de temps a l’amistat i alhora estar sempre amb els teus. Gestionaves el temps com podies per poder arribar a tot.

Te n’has anat un dia de gener, quan els ametllers ja són florits, però per més que volguéssim ens seria impossible oblidar-te. Segurament no podies marxar en un altre període, amb els ametllers florits i amb la primavera a la cantonada. Sempre et recordarem, els teus ulls blaus com el mar però sobretot aquell somriure còmplice i aquella rialla sorollosa que omplia qualsevol espai en què entraves.

Et trobarem molt a faltar, Pilar, i estic segur que parlo en nom de molts. De la família sens dubte, però també de tants amics que has deixat al llarg dels teus seixanta-cinc anys de vida. Mai he vist ningú amb un esperit tan jove com el teu, immutable al pas del temps. Vas viure lliure, amb intensitat i sense demanar permís. Aquesta, Pelly, és una altra de les lliçons que ens has deixat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li