Petrus i el “Magnanimis”

0
1485

La histĂČria ens recorda objectivament i amb el pas del temps personatges, fets i esdeveniments que sovint, en el seu moment i degut a les circumstĂ ncies personals o el moment en el que es viu, no apreciem com caldria.

De personatges barroers, mentiders, capaços de donar cops de colze a tort i a dret per tal d’aguantar en un cĂ rrec, encara que sigui un cĂ rrec intern del partit degut a la teva inutilitat coneguda i manifesta, d’hiperventilaciĂł i oxigenaciĂł de cabells en tenim a tot arreu.

Tenim un president estatal que ni els seus membres del partit el volien, un MHP escollit als despatxos , escollit per fugits i condemnats a la presĂł, alcaldes fruits de pactes antinaturals amb alternança per cobrar…Tot plegat molt surrealista i adoctrinador, digne dels millor postulats de Gobbels i Heindrich.

Potser al felĂłn del Phantom li haurĂ­em de fer memĂČria histĂČrica , parlant de magnanimitat i respecte, del que patim a Catalunya pel fet d’esser constitucionalistes; que et multin per retolar en castellĂ , que t’assenyalin pel carrer, que procurin la teva «mort civil», perdre amistats, clients i familiars per un conflicte artificial , pintades als negocis, aixĂČ sĂ­, tot adreçat amb el seu corresponent percentatge , milers de sous , cĂ rrecs i administracions paral·leles inĂștils, manipulaciĂł dels mitjans de comunicaciĂł , adoctrinament a les escoles, instituts i universitats, tergiversaciĂł de la histĂČria… No crec que triguin gaire els gremis o sindicats de violadors, manters, maltractadors, polĂ­tics corruptes, estafadors , etc. en demanar les mateixes mesures de grĂ cia que ens volen normalitzar amb els insurgents, mai penedits, per tal de tornar de nou a la seva fulla de ruta i «tornar-ho a fer».

Potser seria interessant esbrinar com es mantenen i de quĂš viuen tots aquest fugits de la justĂ­cia amb el nivell de vida que porten i els empresonats, ja que al cap i a la fi, la sospita de que els mantenim tots nosaltres amb els impostos i taxes que nomes es paguen a Catalunya, Ă©s evident i palpable.

La hipocresia Ă©s magnĂ nima i la poca vergonya en el seu propi benefici tambĂ© al parlar d’ecologisme des d’un Phantom, un comitĂš d’experts inexistent, convertir en marc legal la seva coartada amb els pactes d’independentistes i assassins, augmentar la factura elĂšctrica, milers d’assessors inĂștils, recomanar planxar de matinada, IVAs que es podrien reduir, treure concertines per desprĂ©s obrir les portes i mantenir amb els nostres diners, persones que hauria de mantenir el seu monarca al seu paĂ­s, ja que de calers, palaus, vehicles de luxe, iots i establiments d’oci per adults, no li falten…

Si en tenim d’ofertes de treball, no veig inconvenient que vingui qui vingui, ordenada i controladament, perĂČ malauradament, tenim molts de familiars i veĂŻns a ERTOs, EROs , l’atur, dependents d’ajuts socials, com haver d’importar mĂ©s mantinguts de fora, que no respecten el nostre estat de dret, els nostres costums ni creences, amb la voluntat coneguda i manifesta d’imposar les seves a cop de ganivet o emplenant de mainada els nostres carrers.

Els meus pares, com moltes persones al seu moment, varen haver de marxar i varen anar a Alemanya i no va suposar cap trauma mental, fora dels inconvenients de separar part de la famĂ­lia.

Va ser un oncle meu, torner/fresador el primer d’anar i com que va veure possibilitats, va fer «d’efecte crida» i tant el meu pare com la meva mare, ( jo encara no havia nascut) varen anar a guanyar-se les garrofes a l’estat teutĂČnic , aixĂČ sĂ­, els alemanys eren tan i tan i tan dolents que els hi varen demanar un contracte de treball, un contracte d’allotjament, un certificat conforme no tenien antecedents penals i un certificat mĂšdic conforme no eren portadors d’infermetats infecto-contagioses… Molt dolents, i com no, aprendre, encara que fos una mica , el seu idioma, fet molt enriquidor, per cert.

Qui complia els requisits no tenia cap problema per anar a guanyar-se la vida, complir amb el seu projecte personal, empresarial o familiar i tornar com varen fer els meus pares amb les butxaques desfogades i una mica d’estalvis; no es tractava pas d’anar a envair un paĂ­s, rebutjar els seus costums, cultura ni creences, imposar els propis, robar, assassinar, violar i d’altres costums forans com els que estem patint nosaltres ara, amb el vistiplau de les entitats i governs de torn progres amb molta de la pĂșrria que ens arriba, aixĂČ sĂ­, tenint en compte que son casos aĂŻllats (milers) i que ho fan perquĂš no ens adaptem nosaltres al seu «modus vivendi» i es senten discriminats, Ă©s a dir, el discurs de sempre, fĂ cil i recurrent de racisme i xenofĂČbia que ells sĂ­ que porten a terme.

Res d’estranyar, ja que mentre ens preocupem dels problemes dels ciutadans com exhumar cadĂ vers, ens oblidem del morts per la covid-19 i la nefasta gestiĂł de la pandĂšmia i les vacunes, mentre gent que va nĂ©ixer desprĂ©s del 76, ens sentencien amb fets del 36/39, parlant del que no varen veure ni viure, mentre no entenguin que la guerra es va acabar al 39, que d’herois, assassins i vĂ­ctimes van haver de tots dos costats i que la gent de bĂ© vol oblidar aquell episodi, hem d’escoltar al magnĂ nim de torn com alliberarĂ  els condemnats…Gaudim d’allĂČ que heu votat!

Tant de bo gaudiu de salut i feina ara que ve l’estiu i sigueu bons minyons !!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li