Petites i vulgars odissees diàries

0
928

L’altra tarda, benvolguts lectors, va ser una d’aquelles en la qual, maliciosament, em vaig dedicar a portar-li la contrària, per fastiguejar-los, és clar, (irònic mode on), als responsables de la mobilitat ciutadana figuerenca, als preocupats per la pacificació del trànsit i, com no, als obsessos calentòlegs que ens amenacen, dia sí i dia també, ara que ja no creiem en els càstigs divins, amb el canvi climàtic que, com Godot avui no vindrà però demà sí: havia de fer uns encàrrecs a diversos punts de la ciutat i vaig decidir, ¡ay mísero de mí, ay infelice que apurar cielos pretendo!, agafar l’auto en lloc d’anar a peu tal com ens recomanen que fem aquests nous guardians de la fe ecològica i la mobilitat sostenible.

Al·legaré, no obstant, en la meva defensa davant aquest gravíssim atemptat a l’ecosistema general i, sobretot a les directrius polítiques municipals, que vaig fer-ho perquè plovia i no sense abans haver-me colpejat per tres vegades el pit recitant un mea culpa, i perquè, si principalment havia de portar al servei de reparacions (finals del carrer S. Antoni) una petita vinoteca que m’havien regalat els meus fills amb motiu d’un cumple, (juro pel meu honor que no disposo a casa de cap motxilla de mida adequada ni de cap carretó que em permetés fer-ho a peu), aprofita el viatge, vaig pensar, i portes uns pantalons a la tintoreria (a mig carrer Nou) i de tornada a casa compres a la Pujada del Castell el diari, que aquell dia publicava un meu article.

Així que vaig sortir de casa carregat de nevera, pantalons i remordiments, tot esperant que el trajecte i el via crucis fos el més ràpid, el més fluid, el menys contaminant i el menys colpidor que fos possible. Però, ai las! heus aquí la realitat.

Com que a la avinguda S. Dalí no pots girar en direcció sud, en lloc de recórrer tres cents metres fins a la magnífica rotonda amb la que ens han obsequiat els nostres dirigents, els diferencials i els diferents, vaig haver d’anar en direcció nord i voltar tot el parc Bosc i la carretera d’Olot, visca! per poder enfilar el meu primer destí fins al carrer dedicat al sant.

El segon encàrrec, el de la tintoreria va ser cosir i cantar però no sense haver d’incomplir ara no les recomanacions sinó la normativa, tot aparcant en zona prohibida davant la caserna de la Guàrdia Civil (menys mal que estava tancada i no hi havia guàrdia de portes) però, pel diari, per no exagerar, diguem que una petita odissea: com que al final el carrer Nou està bloquejat, doncs per González de Soto, S. Dalí, Col·legi (encara no tinc assumida l’entrada per Lasauca), Vilafant, Rambla avall, Rambla amunt i Pujada al Castell aparcat ara en doble fila. (Segur que si em va veure segons qui devia pensar en la bestiesa d’agafar el vehicle per anar comprar el periòdic).

De tornada at home, cua con mai a la Pujada, cua a Mossèn Cinto, S. Dalí, baixada fins a la rotonda i tornar pujar S. Dalí en direcció nord que això del trànsit a Figueres és un va i ve.
Res, que temps perdut, nervis a flor de pell, gasolina consumida i pol·lució a dojo. Però tot està ordenat per especialistes entesos en la matèria. Visca!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li