L’altra tarda, benvolguts lectors, va ser una d’aquelles en la qual, maliciosament, em vaig dedicar a portar-li la contrĂ ria, per fastiguejar-los, Ă©s clar, (irònic mode on), als responsables de la mobilitat ciutadana figuerenca, als preocupats per la pacificaciĂł del trĂ nsit i, com no, als obsessos calentòlegs que ens amenacen, dia sĂ i dia tambĂ©, ara que ja no creiem en els cĂ stigs divins, amb el canvi climĂ tic que, com Godot avui no vindrĂ però demĂ sĂ: havia de fer uns encĂ rrecs a diversos punts de la ciutat i vaig decidir, ¡ay mĂsero de mĂ, ay infelice que apurar cielos pretendo!, agafar l’auto en lloc d’anar a peu tal com ens recomanen que fem aquests nous guardians de la fe ecològica i la mobilitat sostenible.
Al·legarĂ©, no obstant, en la meva defensa davant aquest gravĂssim atemptat a l’ecosistema general i, sobretot a les directrius polĂtiques municipals, que vaig fer-ho perquè plovia i no sense abans haver-me colpejat per tres vegades el pit recitant un mea culpa, i perquè, si principalment havia de portar al servei de reparacions (finals del carrer S. Antoni) una petita vinoteca que m’havien regalat els meus fills amb motiu d’un cumple, (juro pel meu honor que no disposo a casa de cap motxilla de mida adequada ni de cap carretĂł que em permetĂ©s fer-ho a peu), aprofita el viatge, vaig pensar, i portes uns pantalons a la tintoreria (a mig carrer Nou) i de tornada a casa compres a la Pujada del Castell el diari, que aquell dia publicava un meu article.
Aixà que vaig sortir de casa carregat de nevera, pantalons i remordiments, tot esperant que el trajecte i el via crucis fos el més rà pid, el més fluid, el menys contaminant i el menys colpidor que fos possible. Però, ai las! heus aquà la realitat.
Com que a la avinguda S. DalĂ no pots girar en direcciĂł sud, en lloc de recĂłrrer tres cents metres fins a la magnĂfica rotonda amb la que ens han obsequiat els nostres dirigents, els diferencials i els diferents, vaig haver d’anar en direcciĂł nord i voltar tot el parc Bosc i la carretera d’Olot, visca! per poder enfilar el meu primer destĂ fins al carrer dedicat al sant.
El segon encĂ rrec, el de la tintoreria va ser cosir i cantar però no sense haver d’incomplir ara no les recomanacions sinĂł la normativa, tot aparcant en zona prohibida davant la caserna de la GuĂ rdia Civil (menys mal que estava tancada i no hi havia guĂ rdia de portes) però, pel diari, per no exagerar, diguem que una petita odissea: com que al final el carrer Nou estĂ bloquejat, doncs per González de Soto, S. DalĂ, Col·legi (encara no tinc assumida l’entrada per Lasauca), Vilafant, Rambla avall, Rambla amunt i Pujada al Castell aparcat ara en doble fila. (Segur que si em va veure segons qui devia pensar en la bestiesa d’agafar el vehicle per anar comprar el periòdic).
De tornada at home, cua con mai a la Pujada, cua a Mossèn Cinto, S. DalĂ, baixada fins a la rotonda i tornar pujar S. DalĂ en direcciĂł nord que això del trĂ nsit a Figueres Ă©s un va i ve.
Res, que temps perdut, nervis a flor de pell, gasolina consumida i pol·lució a dojo. Però tot està ordenat per especialistes entesos en la matèria. Visca!
Leave a Reply