Persuasors descarats

0
696

Ja em sap greu. De tant en tant, ja m’agradaria prou que no em calgués referir-me a comentaris tant baixos de sostre. Però hi ha casos com el del ministre C. Montoro que supera el respecte que he de tenir per qualsevol persona amb evidents limitacions intel·lectuals.

Una de les anècdotes que fa referència al control dels mitjans per part dels governs la va protagonitzar F. Miterrand en arribar a l’Eliseu substituint Giscard d’Estaing. En arribar al despatx presidencial, va observar un telèfon d’un escandalós color vermell. Intrigat, va preguntar: «Amb qui connecta aquest telefon?». «Amb els serveis informatius de la Ràdio Televisió Francesa, on vol que el posem?». La resposta hauria de ser exemplar: «A les escombraries; jo presideixo un govern democràtic on el respecte per la independència dels mitjans públics és imprescindible». Mitjans públics fa referència als que paguem entre tots. I per tant han de reflectir les opinions de tothom tan equitativament com es pugui. Montoro, davant les demandes per acabar amb la manipulació que pateixen els informatius de RTVE i que denuncien els òrgans de representació de les tres redaccions, els consells d’informatius, segons alguns casos concrets que ha denunciat. El ministre, fent gala del mateix tarannà democràtic d’un señorito del cortijo, va contestar que «si no le gustan los informativos de RTVE, cambie de canal». Suposo que aquest senyor (és un dir) no tan sols expressa la seva idiotesa; ens tracta d’idiotes a tots.

L’estil manipulador dels mitjans públics és un clàssic del model autoritari dels sistemes totalitaris.

J. Goebbels, a l’ensems ministre d’Informació i Propaganda nazi, li va propiciar la compra d’aparells de ràdio barats. L’objectiu que perseguia aquesta «generositat» era fer arribar a la majoria de les llars alemanyes la versió nazi de la realitat social d’aquells anys. Va reunir en onze punts l’estratègia en la manipulació dels informatius. No els reproduiré per una qüestió d’espai, però us convido a consultar-los. Era als anys trenta dels segle passat. Noranta anys més tard, alumnes avançats com Montoro fan com si això mai no hagués passat. Cap a finals dels anys cinquanta, Vance Packard en un assaig anomenat «Hidden persuaders» (‘persuassors ocults’) avisava d’una variada gamma d’estratègies per condicionar l’opinió publica amb sofisticades tècniques (per l’època). Imatges subliminars, variacions figura-fons i altres. Aquí, no cal. Goebbels, igualment que Franco, continua entre nosaltres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li