Perspectiva daliniana sobre els plaers del raĂŻm

0
756

Taschen recupera ‘Los vinos de Gala’, rere el rastre que va deixar el fenomen supervendes ‘Les düners de Gala’, de Dalí


 

Per Salvador DalĂ­, els vins no eren blancs, rosats o negres. Ni vins de criança o de reserva, monovarietals o de cupatge, amb agulla o escumosos. Per DalĂ­, els vins eren “voluptuosos”, “impossibles”, “de gaudi” o “de llum”. L’artista de Figueres va impregnar la viticultura del seu surrealisme i onirisme a Les vins de Gala, publicat el 1977 en francĂšs per l’editorial Draeger, que ha tornat a la prestatgeria en ediciĂł facsĂ­mil i en castellĂ . Ho fa de la mĂ  de Taschen rere la petjada deixada pel fenomen supervendes de Les dĂźners de Gala, que va veure la llum el 1973 i que la prestigiosa editorial va recuperar en espanyol el 2016: un devessall de surrealisme gastronĂČmic amb plats que la parella preparava per als seus sopars opulents i altres receptes que va copiar dels seus cuiners preferits.

Amb Los vinos de Gala, Taschen presenta una continuaciĂł vitivinĂ­cola d’aquell Les dĂźners de Gala amb el mateix nivell de sensualitat i surrealisme, una perspectiva daliniana sobre els plaers del raĂŻm i un objecte de col·leccionista molt desitjable, que classifica els vins “segons les sensacions que provoquen en el mĂ©s profund del nostre ser” i en el qual DalĂ­ torna a homenatjar la seva musa a travĂ©s del “producte mĂ©s alabat, mĂ©s magnificat i mĂ©s inspirador de la histĂČria de les arts”.

Amb una gran profusiĂł d’imatges, Los vinos de Gala inclou mĂ©s de 140 il·lustracions de DalĂ­. S’hi poden trobar autĂšntiques obres d’art, entre les quals hi ha diversos nus clĂ ssics, tots recreats amb els seus respectius tocs de provocaciĂł i surrealistes, i l’Àngelus, de Jean-François Millet, una de les peces de referĂšncia de DalĂ­ durant dĂšcades. TambĂ© s’hi pot veure una de les obres mĂ©s destacades de la seva darrera fase “mĂ­stica nuclear”, El sagrament de l’Últim Sopar (1955), que situa l’emblemĂ tica escena bĂ­blica en un dodecaedre translĂșcid davant d’un paisatge de la Costa Brava. En aquesta etapa, Salvador DalĂ­ era un devot catĂČlic captivat per la ciĂšncia, la il·lusiĂł ĂČptica i l’era atĂČmica.

DalĂ­ va concebre i va materialitzar aquesta obra dedicada a Gala, que compta amb textos de l’escriptor francĂšs expert en la seva pintura Max GĂ©rard i del viticultor gal·lĂšs Louis Orizet, i s’estructura en dues parts, Els deu vins del divĂ­ i Els deu vins de Gala. En la primera part, el lector s’endinsa en una desena de les grans regions vinĂ­coles del mĂłn per descobrir els caldos de la Xampanya, Bordeus, Jerez, CastĂšunĂČu-dau-Papa, RomanĂ©e-Conti o CalifĂČrnia i algunes de les ampolles mĂ©s prestigioses, i cares, del mercat. Precisament sobre la beguda que va revolucionar Dom PĂ©rignon en inventar el cupatge, el tap de suro i l’embotellatge, diu DalĂ­ que durant les vetllades a la Residencia de Estudiantes de Madrid amb Lorca i Buñuel “el xampany corria a rius, i aixĂČ els tornava lĂ­rics en parlar de l’amistat i l’amor”.


RecĂłrrer els orĂ­gens del vi, des del GĂšnesi i la primera vinya plantada als peus de L’Ararat, o des del descobriment per atzar de la “medicina del rei”, la seva evoluciĂł des que el produĂŻen els frares fins als primers viticultors laics o la seva arribada a CalifĂČrnia grĂ cies al frare franciscĂ  mallorquĂ­ JunĂ­per Serra, sĂłn tambĂ© algunes de les lectures que ofereix aquest volum farcit d’art daliniĂ .

A la segona part del llibre -Els deu vins de Gala-, DalĂ­ fa una revolucionĂ ria classificaciĂł del vi basada en l’experiĂšncia emocional, en lloc d’agafar de referĂšncia la geografia o la varietat del raĂŻm. MĂ©s que un llistat prescriptiu, Taschen explica que “es tracta d’un manifest extravagant i fluid en favor del sabor i la sensaciĂł, un tractat multisensorial i un document immens de l’obra de l’Ășltima etapa de DalĂ­, en quĂš l’artista va reflexionar sobre les seves influĂšncies formatives i va perfeccionar el seu propi llegat cultural”.

DE GAUDI, PORPRA O D’ESTETA. Per a Salvador DalĂ­, hi havia els “vins de gaudi”, com els beaujolais o els vinhos verdes de Portugal, que “tenen vocaciĂł d’aperitiu, de benvinguda”, i els “de porpra”, vigorosos, de cos ple i saborosos, com els CĂČtes de Nuits, CĂŽtes de Beaune i RomanĂ©e-Conti, ideals per acompanyar deliciosos plats de caça. A la classificaciĂł tambĂ© s’hi poden trobar els vins “d’esteta”, que considerava “esotĂšrics, perquĂš Ă©s necessari estar altament iniciat en el mĂłn del vi per captar el missatge secret que oculten”; els “vins de gala”, que han de ser servits amb la litĂșrgia que mereixen les seves reverenciades ampolles, i els “d’aurora”, com anomenava als rosats.

Els “vins voluptuosos”, com els sauternes i cĂ©rons, “que es degusten com caramels”; els “de llum” o blancs; els “generosos”, com els oportos i els moscatells; els “de vel”, com els de xerĂšs o el vi groc del Jura; els “de l’impossible”, com el vi de palla o el resinat grec, i els “frĂ­vols” o escumosos, “sinĂČnims de festa”, completen la qualificaciĂł sensorial de Salvador DalĂ­.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li