Perseguits després de morts

0
1323

L’historiador Josep Clara va publicar, ara fa un parell d’anys, un llibre de gran interès, Perseguits després de morts. La repressió franquista més aberrant, a la meritòria col·lecció «Episodis de la història» de Rafael Dalmau editor. L’estudi analitzava 15 casos de gent que, en vida, es van significar per la seva actitud contra els militars revoltats durant la Guerra Civil i que, morts ja quan s’instaurà la dictadura, foren encara víctimes de la repressió posterior al conflicte, ja que es dictaren sentències en contra d’ells i es reclamaren responsabilitats als seus familiars.

Entre els noms d’aquest grup hi ha algunes figures conegudes i d’altres que no tant, com és el cas del general Domingo Batet (executat pels franquistes el 1937), Darius Rahola (impulsor del periòdic republicà L’Autonomista de Girona i mort a l’exili el 1940), Lluís López-Rodríguez Murray (evangelista i maçó, mort el 1937) o Andreu Nin (dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista, assassinat el 1937). El mateix Josep Clara assenyala que aquest era un aspecte que no havia estat prou remarcat pels historiadors/es del període i que constituïa un dels extrems més definitoris de la brutal repressió desfermada per la dictadura del general Franco. Diu Clara: «A l’hora de passar comptes als vençuts de la Guerra Civil, la xarxa repressiva endegada es va atrevir a practicar, fins i tot, la monstruositat jurídica de perseguir i dictar sentències contra els morts». I afegeix: «Nítidament, s’observa que no s’acontenten amb la purga sistemàtica dels vius i dels exiliats, sinó que calia trepitjar les entranyes de la família per tal de perseguir l’enemic interior!»

El tema mereixia una anĂ lisi rigorosa i aprofundida per tal de poder caracteritzar les prĂ ctiques pròpies d’aquella dictadura. Unes prĂ ctiques, però, que ara veiem que no eren exclusives del règim dictatorial i que sorprenentment i lamentablement veiem que encara tenen plena vigència. Fa poc, el Tribunal de Cuentas espanyol ha imposat unes fiances milionĂ ries a 34 ex-cĂ rrecs del govern de la Generalitat (per un total de 5,4 milions d’euros) per les despeses del Diplocat (dedicat a la projecciĂł exterior) durant els anys 2011 i 2017, i del referèndum del 1-O. D’aquest grup, on hi ha els dirigents d’aquells moments (Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raul Romeva, Albert Royo, Andreu Mas-Colell…), cal destacar el cas de Maryse OlivĂ©, morta el 2017. Ara, com si estiguĂ©ssim en ple franquisme, se la processa i s’exigeix a la seva famĂ­lia que pagui una fiança que depassa els 20.000 euros. Que tornem a la persecuciĂł dels opositors vius o morts i a l’enfonsament econòmic de les seves famĂ­lies? Quina mena de democrĂ cia pot tolerar això?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li