Perpinyà, solidària

0
818

La ciutat de Perpinyà va acollir, dissabte passat, la manifestació més multitudinària dels darrers temps per commemorar la diada de la Catalunya del Nord, que anualment se celebra pels volts del 7 de novembre. Es calcula que s’aplegaren més de 10.000 persones; una xifra insòlita per les dimensions de la ciutat i per la capacitat de convocatòria habitual dels sectors catalanistes que l’organitzen, any rere any.

Aquesta diada recorda el Tractat dels Pirineus, del 1659, pel qual els antics comtats de Rosselló i Cerdanya van passar sota domini del rei de França, com a conseqüència del final de la Guerra dels Segadors o Guerra de Separació del Principat de Catalunya de la Corona d’Espanya, iniciada el 1640. Com passa en el cas de l’onze de setembre, la commemoració nord-catalana és la celebració de la catalanitat i un recordatori del que tenim pendent allà i aquí: la plena recuperació de les nostres institucions polítiques.

Però aquest any, la concentració revestia una característica especial. Es va pretendre que la commemoració anual fos un acte d’homenatge i d’agraïment, per part de la gent d’arreu del Principat i del conjunt dels Països Catalans, pel paper que ha tingut (i que tindrà) Perpinyà i tota la Catalunya del Nord en el decurs de l’actual procés de lluita per la independència. La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, va saber sintetitzar-ho molt bé en el seu parlament a la plaça del Castillet: «Aquest any hem vingut, més nombrosos que mai, perquè us hem de donar les gràcies per haver fet possible l’1-O, per haver ajudat el primer exili i per tota la solidaritat que heu mostrat».

Efectivament, Perpinyà i la Catalunya del Nord han jugat un paper cabdal en el desenvolupament del procés i han tingut una actitud exemplar de solidaritat i de denúncia de la repressió exercida per l’Estat espanyol després de la proclamació de la República catalana de l’any passat. Per primer cop, després del franquisme, la defensa dels drets democràtics bàsics i la reclamació de la llibertat dels presos polítics han estat unes demanades que, a la Catalunya del Nord, han aplegat, més enllà dels estrictes cercles catalanistes, els principals partits polítics francesos, nombrosos càrrecs electes i diferents organitzacions cíviques. Una cosa insòlita.

I ja que parlem de l’amplitud de la solidaritat desplegada, penso que cal remarcar un aspecte cabdal de la commemoració de dissabte: l’esperit unitari que es respirà entre tots els participants de la jornada. Un valor, aquest de la unitat, que el moviment independentista no pot perdre si vol assolir el seu objectiu bàsic: la independència de Catalunya. En aquest sentit, la manifestació fou també modèlica. Gràcies, Perpinyà.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz