PerpinyĂ , la capital del nord

0
1732

La ciutat del RossellĂł es converteix novament en un referent per a la vida polĂ­tica i cultural catalana


El 1965 Dalí va proclamar l’estació de Perpinyà com el centre del món. Aleshores va defensar una singular teoria que avalava aquesta tesi. Un quadre de grans dimensions va immortalitzar-ho. Després de la seva remodelació, fa pocs anys, l’equipament ferroviari ha estat batejat com «Le centre du monde» i evoca el pensament i l’obra daliniana amb diversos elements decoratius a l’interior del recinte.

En aquella època, molts catalans del sud viatjaven fins a Perpinyà per gaudir d’unes hores de llibertat. Sigui per anar al cinema i veure pel·lícules que no s’exhibien a Espanya, sigui per comprar llibres prohibits per la dictadura o, simplement, per adquirir tota mena de productes que no arribaven als mercats i a les botigues del sud. Quan es passejaven per la ciutat podien veure la bandera catalana onejant des de la torre del Castillet. Una bandera que aleshores no podia presidir cap edifici oficial de Catalunya.

El 1993 l’alcalde Jean-Paul Alduy va guanyar les eleccions municipals amb el lema «Perpinyà, la catalana» i quan va assolir l’escó de senador a París, afirmava que era l’accent català a la capital francesa. El seu mandat es va caracteritzar per un impuls a la llengua i la cultura catalanes, tot i que des d’un vessant més folklòric que no pas polític i malgrat les sovintejades amenaces que arribaven de París. Tot plegat, però, va començar a donar un tomb significatiu arran del procés independentista al sud dels Pirineus. Anem a pams.

Segons les últimes dades publicades per la Universitat de Perpinyà, relatives a l’ús de la llengua a la Catalunya del Nord, corresponen al desembre del 2015 i assenyalen que el 61% dels seus habitants entenen el català i el 35% el sap parlar. Tot i això, el nivell d’ús no arriba al 2% i es limita a l’àmbit familiar. La retolació pública en català és habitual, però no tant en l’àmbit privat, on el francès és majoritari. Júlia Turinyà, la periodista de France 3 que va impulsar la creació del Consell per la República catalana a la regió, adverteix que «hi ha més gent que parla català del que sembla, però molts no en parlaran amb els catalans del sud perquè tenen la sensació que no ho fan prou bé i que no els entendran».

Tot i això el sentiment de pertinença a una comunitat, que va molt més enllà de tenir una llengua i una cultura comunes, ha anat creixent de forma exponencial en els darrers anys i de manera molt especial des de l’1 d’octubre del 2017, la data del referèndum per a la independència. «Aquí la gent es considera tant catalana com francesa, no hi ha cap contracció», et comenten. I la prova més evident és que l’esperit de «Perpinyà, la catalana» ha estat assumit per totes les forces polítiques –França celebra la primera ronda de les eleccions municipals el 15 de març i tothom inclou missatges en aquest sentit a la campanya– i a escala institucional.

Com recordava l’escriptor Joan-Lluís Lluís, «es percep molta més sensibilitat envers Catalunya i el procés. Ara molta gent ja no veu la independència tan malament com fa un temps. Els presos polítics i els exiliats han sensibilitzat molt més la gent d’aquí. La prova més evident és el manifest de més de 100 alcaldes de la Catalunya del Nord que els ha donat suport. Fa un parell d’anys, ni una desena l’haurien signat. Ara tot és molt diferent».

L’ACTE DEL 29 DE FEBRER. Enmig de tot aquest sentiment, per tant, no fou pas cap casualitat que el 29 de febrer passat s’escollís Perpinyà per celebrar un acte amb la presència de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots tres a l’exili des del novembre del 2017 i actualment eurodiputats de Junts per Catalunya. Un acte que va plegar més de 110.000 persones al Parc de les Exposicions –l’espai es va tancar perquè ja no podia encabir més gent– i desenes de milers més entorn del recinte, a banda dels autobusos i els cotxes particulars que no van poder arribar a temps pels controls policials i el caos circulatori que hi havia des de la frontera del Pertús i fins a la capital del Rosselló. Un acte batejat amb el nom dalinià de «La república al centre del món».

A banda de l’acte polític, que va ser un veritable bany de masses per als tres polítics exiliats en particular i per a la causa del procés en particular, un dels aspectes més significatius va ser la rebuda oficialment que va tenir el president Puigdemont a l’Ajuntament de Perpinyà i a la seu del Consell Regional. Allà era reconegut amb tots els honors i uns 30 quilòmetres més al sud, però tanmateix si hagués travessat la frontera, hauria estat detingut. En la seva intervenció, el president de la Generalitat a l’exili va remarcar que «en la república catalana no sobra absolutament ningú, tots els camins que ens portin a la república, siguin els nostres o els aliens, són camins que ens convenen, hi cabem tots, sense excepció».

Perpinyà va esdevenir, per a molts catalans, un espai de llibertat durant més de 24 hores. Des de l’Alt Empordà van ser desenes els autocars que s’hi van desplaçar, a banda dels que hi van arribar en cotxes particulars i en tren. També hi hagué gent, de la comarca i d’arreu del país, que va aprofitar l’ocasió per fer-hi nit i gaudir dels atractius culturals, gastronòmics i comercials de la ciutat. Perpinyà, el 29 de febrer, més que la capital catalana del nord, va esdevenir per a molta gent el centre d’un país que aspira a ser lliure.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li