PerpinyĂ  al cor

0
925

Aquesta setmana passada, un gran nombre de catalans d’aquesta banda d’aquí han anat a Perpinyà aprofitant els dies de festa (i ponts) que hi ha hagut. I he de confessar que aquest cop m’he sumat a la tendència general. La immensa majoria hi ha anat a comprar (a l’Auchan, però també a les botigues de la capital del Rosselló), com també fan sovint, inversament, els nordcatalans que vénen a Figueres i Girona. Fins i tot la premsa perpinyanesa s’ha fet ressò d’aquest desplaçament massiu. Una crònica deia que la presència d’“espanyols” era perfectament detectable perquè se sentia parlar molt el català. Paradoxes d’un llenguatge periodístic ancorat en una mentalitat que té en compte només els estats i no pas les realitats nacionals com la catalana.

És veritat que alguns productes són més econòmics a la Catalunya del Nord, però la principal atracció dels catalans del sud de l’Albera és que allà es poden trobar productes no tan habituals en els mercats d’aquí. I tot cercant les diferències sovint ens trobem amb les similituds. Així, en una botiga de joguines, ens va despatxar un home jove que parlava un català normatiu impecable (naturalment amb la pronúncia local). Una excel·lent mostra dels qui, a Perpinyà, són conscients que el català és una llengua fonamental per a les relacions comercials de banda i banda. Vaig gosar preguntar-li (perquè a la seva botiga tenia productes molt ben triats), si coneixia el Museu del Joguet de Figueres. La resposta va ser que no i la seva companya, que també parlava el català, va dir que tampoc no el coneixia. Naturalment en vaig fer propaganda i em sembla que els vaig introduir el cuc de la curiositat.

L’anècdota penso que serveix per evidenciar que s’han fet avenços en el camí de conèixer-nos entre nosaltres, els catalans del nord i del sud, però que encara hi ha moltes descobertes pendents. Aquesta mateixa setmana passada va morir Llorenç Planes, autor de “El petit llibre de la Catalunya Nord”, considerada com una obra decisiva en la presa de conscicència nacional d’aquest territori. Com si es tractés d’una compensació per aquesta pèrdua, dos dies després del seu traspàs, en una protesta de bombers feta a Tolosa de Llenguadoc, la delegació nordcatalana s’hi va presentar amb una bandera estelada.

És indubtable, doncs, que hi ha hagut avenços molt significatius per un “retrobament català” a banda i banda, però també és cert que encara cal fer molta feina. Al costat dels elements econòmics, culturals, lingüístics i polítics, també hi ha els sentimentals. Cal que fem un lloc en el nostre cor, ni que sigui petitet, per a Perpinyà i la Catalunya del Nord.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li