PerpinyĂ  al cor

0
1034

Aquesta setmana passada, un gran nombre de catalans d’aquesta banda d’aquĂ­ han anat a PerpinyĂ  aprofitant els dies de festa (i ponts) que hi ha hagut. I he de confessar que aquest cop m’he sumat a la tendĂšncia general. La immensa majoria hi ha anat a comprar (a l’Auchan, perĂČ tambĂ© a les botigues de la capital del RossellĂł), com tambĂ© fan sovint, inversament, els nordcatalans que vĂ©nen a Figueres i Girona. Fins i tot la premsa perpinyanesa s’ha fet ressĂČ d’aquest desplaçament massiu. Una crĂČnica deia que la presĂšncia d’“espanyols” era perfectament detectable perquĂš se sentia parlar molt el catalĂ . Paradoxes d’un llenguatge periodĂ­stic ancorat en una mentalitat que tĂ© en compte nomĂ©s els estats i no pas les realitats nacionals com la catalana.

És veritat que alguns productes sĂłn mĂ©s econĂČmics a la Catalunya del Nord, perĂČ la principal atracciĂł dels catalans del sud de l’Albera Ă©s que allĂ  es poden trobar productes no tan habituals en els mercats d’aquĂ­. I tot cercant les diferĂšncies sovint ens trobem amb les similituds. AixĂ­, en una botiga de joguines, ens va despatxar un home jove que parlava un catalĂ  normatiu impecable (naturalment amb la pronĂșncia local). Una excel·lent mostra dels qui, a PerpinyĂ , sĂłn conscients que el catalĂ  Ă©s una llengua fonamental per a les relacions comercials de banda i banda. Vaig gosar preguntar-li (perquĂš a la seva botiga tenia productes molt ben triats), si coneixia el Museu del Joguet de Figueres. La resposta va ser que no i la seva companya, que tambĂ© parlava el catalĂ , va dir que tampoc no el coneixia. Naturalment en vaig fer propaganda i em sembla que els vaig introduir el cuc de la curiositat.

L’anĂšcdota penso que serveix per evidenciar que s’han fet avenços en el camĂ­ de conĂšixer-nos entre nosaltres, els catalans del nord i del sud, perĂČ que encara hi ha moltes descobertes pendents. Aquesta mateixa setmana passada va morir Llorenç Planes, autor de “El petit llibre de la Catalunya Nord”, considerada com una obra decisiva en la presa de conscicĂšncia nacional d’aquest territori. Com si es tractĂ©s d’una compensaciĂł per aquesta pĂšrdua, dos dies desprĂ©s del seu traspĂ s, en una protesta de bombers feta a Tolosa de Llenguadoc, la delegaciĂł nordcatalana s’hi va presentar amb una bandera estelada.

És indubtable, doncs, que hi ha hagut avenços molt significatius per un “retrobament català” a banda i banda, perĂČ tambĂ© Ă©s cert que encara cal fer molta feina. Al costat dels elements econĂČmics, culturals, lingĂŒĂ­stics i polĂ­tics, tambĂ© hi ha els sentimentals. Cal que fem un lloc en el nostre cor, ni que sigui petitet, per a PerpinyĂ  i la Catalunya del Nord.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li