Pere Vila: ‘No és normal que un poble com Llançà pugui arribar a tenir tres alcaldes en quatre anys…’

0
819

Després de 18 mesos a l’oposició, al gener va recuperar l’alcaldia que ja havia ostentat 12 anys (2003-2015); però només tindrà la bara fins al març del 2018, quan la cedirà a Francesc Guisset (PSC). Vila argumenta que no es tractava de personalitzar el pacte en lideratges, “sinó de compartir responsabilitats”. 


Ja fa dos mesos i mig que va recuperar l’alcaldia. Quin balanç fa d’aquestes primeres setmanes?
Un balanç positiu. Sabíem que perquè funcionés un pacte d’aquestes característiques, entre dos partits que els darrers anys hem tingut una relació molt complicada, hi havíem de posar molt les dues parts; i de moment la relació és molt correcta. Estem treballant conjuntament tots els temes, i crec que estem en la bona línia per poder aconseguir el que vam proposar: un canvi substancial de Llançà, una generositat per part de tothom, i un enteniment que aquesta és una legislatura diferent, i que ja no es tracta de personalitzar-ho en lideratges sinó de compartir les responsabilitats.

No ha amagat mai que ja havia intentat negociar. Quina ha estat la clau per arribar a un acord ara i no abans?
La clau va ser que no s’aprovés el pressupost i que el govern anterior tingués la crisi que va tenir. Si això no hagués passat, ara com ara de ben segur que encara hi hauria la mateixa coalició que governava.

Les dues parts deuen haver hagut de fer cessions…
No, al final no és tant un concepte de cessions generals, perquè repeteixo que ja era una legislatura diferent. No és normal que en un poble com Llançà hi pugui arribar a haver tres alcaldes en quatre anys… Però era la manera de visualitzar que ara havíem d’intentar acabar la legislatura, i tornar a resituar Llançà on crèiem que es mereixia estar. Per això vam fer aquest pacte. Teníem una altra opció, que era deixar el govern en minoria i fer oposició des de fora; però crèiem que el poble necessitava un govern fort. Vam valorar la situació i vam decidir que no podien manar quatre regidors, que s’havia de governar amb set regidors per poder aprovar totes les coses que passaran durant dos anys amb una majoria estable.

Vostè és el mateix alcalde després d’haver passat per l’oposició?
Si t’he de ser sincer, m’he trobat un ajuntament molt semblant a com el vaig deixar. Però clar, divuit mesos després jo em sento diferent. I és normal; tinc un altre punt de vista. A l’oposició vaig aprendre molt, vaig entendre moltes coses, vaig veure caràcters de la gent, situacions diferents… Perquè quan perds gairebé ningú et diu res però quan tornes a guanyar gent que no t’havia dit res et torna a felicitar. Són situacions que un pateix en silenci, que suposo que l’exalcalde també s’hi està trobant ara… Però bé, això forma part de la vida, i més en la política.

Quina relació tenen, amb l’oposició?
Hi volem tenir una relació bona, perquè jo ja entenc que el paper d’oposició no és fàcil; però això ja no està a les nostres mans… Nosaltres hi posarem tot el que estigui a les nostres mans, però en política a vegades és difícil tenir una relació franca. Correcta dintre dels cànons, la tindrem, perquè ens coneixem, però els punts de vista són totalment diferents.

Al primer ple ja van marxar. Creu que això marcarà una dinàmica?
Espero que no. No és una bona notícia que ningú marxi del ple. Ells van donar les seves raons. Jo evidentment no les comparteixo, perquè gairebé tot el pressupost era el d’ells, cosa que no vaig voler canviar perquè crec que l’estructura general estava bé. Ells van considerar que en no acceptar les al·legacions que havien fet, que no s’ajustaven als preceptes que marca la llei, és com si haguéssim vetat la seva participació. I jo vaig haver de parlar amb cadires buides, però el que vaig dir és que com poden dir que hem vetat el pressupost, si el 99% era el que havia presentat l’anterior equip de govern? Per tant, jo crec que qui hauria d’estar, en tot cas, dubtós de votar-lo, seria jo.

Han creat la figura del coordinador institucional. Es podria definir com un “controlador” de l’alcalde?
No. Aquesta no és la intenció. Es tracta que hi hagi una persona que coordini les àrees. Quan jo estava al govern n’hi havia un que era funcionari. Ara aquesta figura no ens la vam plantejar i ho farà un regidor, sense cap cost addicional perquè entra en les seves atribucions. Crec que és un encert, que pot donar dinamisme.

Un dels projectes prioritzats a l’acord és la residència. Com està?
Estem negociant amb la Generalitat per veure si som capaços de donar una sortida a Can Marlí. També ens estem plantejant fer una residència nova en una altra ubicació… Està tot obert. No puc aprofundir més perquè està tot en una fase inicial; però suposo que en les properes setmanes prendrem una determinació.

Al pressupost d’aquest any també hi han inclòs la sala polivalent i la reforma de la sala de vetlla del cementiri. Ja hi ha terminis?
La primera fase de la sala polivalent hem de mirar de tenir-la després de l’estiu. Perquè la carpa que hem de llogar al gener, per a la festa major, i al febrer, per al carnaval, hi ha el compromís de posar-la a la plataforma que seran els fonaments de la fase 1. Per tant, abans d’acabar l’any ja hem de tenir aquesta plataforma feta. Pel que fa a la sala de vetlles, també s’està negociant on ha d’anar. Aquí les obres tampoc són molt complexes, la qual cosa vol dir que quan tinguem definit on ha d’anar i ens plantegem amb quin sistema ho fem, també pot ser una realitat abans d’acabar l’any.

També hi ha la polèmica auditoria. Es farà finalment?
Sí sí. De fet el pressupost ja ho recull. I estic súper tranquil.

S’auditarà a vostè mateix…
Cap problema. Ho faig amb el convenciment que s’ha fet tot molt bé; i fixa’t que m’he plantejat que s’auditi tota la legislatura passada que jo vaig ser alcalde, i no només l’últim any. No tenim res a amagar. Si hi hagués hagut una mala gestió, suposo que aquest govern anterior el darrer any i mig hagués estat capaç de trobar-ho; i no va trobar res. Per tant, tot el que es va plantejar en un moment com a comentaris i rumorologia del poble ja ha quedat desmentit. Però en tot cas, si encara hi ha gent que ho dubta, farem l’auditoria i la presentarem. I estic convençut que sortirà bé.

Un altre tema que Llançà fa temps que espera, i que ja no depèn de vostès, és la rotonda a l’enllaç amb l’N-260. Com estan les gestions?
S’està negociant. Aquí hi teníem un doble problema. Un amb l’Estat, que fa més de sis anys va decidir que l’empresa, en fer fallida, no continuava l’obra. I un altre amb la Generalitat, que va fer un informe desfavorable d’un pont i això dificultava el projecte. Amb la direcció territorial de Territori a Girona estem negociant si en les properes setmanes podem anar a veure el Ministeri i plantejar que, en el moment que creguin oportú, aquesta inversió torni a tenir sentit i ho facin. No està a les nostres mans, però insistirem fins a l’extenuació perquè així sigui.

I també hi ha l’altre projecte de construir una rotonda a l’avinguda Europa, just a l’entrada del poble.
Sí. Aquí ja hem iniciat les converses. Sóc molt optimista que d’aquí a un any aquesta rotonda estarà feta. Perquè això depèn de la Generalitat; i la Generalitat ens ha entès, farem un projecte nou, i l’any que ve de ben segur que hi posarem la partida en el pressupost.

Pere Vila també és president de la Diputació de Girona. Són de bon combinar els dos càrrecs?
Tothom sap que, al llarg de la història, els presidents de les diputacions solen ser alcaldes. Per tant, no és una novetat. Cada dia vinc a l’ajuntament, cada dia vaig a la Diputació, i la fòrmula és senzilla: posar-hi moltes hores, rodejar-te de bons equips i que a casa ho entenguin.

Ja ha avançat que és la seva última etapa com a alcalde de Llançà, però no ha dit que vulgui deixar la política. On aspira arribar?
Bé, jo no descarto continuar en política. He dit que com a cap de llista no em tornaré a presentar, però puc anar a la llista, puc continuar col·laborant i puc continuar fent política si el partit ho creu convenient. I si no, me’n tornaré a la meva feina, a l’Escola d’Hostaleria, i no passa res. Això són etapes de la vida. Però jo considero que després de tants anys de gestionar un municipi com Llançà s’ha de donar pas a gent que tingui idees noves; hi ha d’haver lideratges forts a davant i nous.

I ja per acabar, com a president del PDeCAT gironí… Marta Felip acabarà el mandat a Figueres?
N’estic convençut. Tothom sap que en una primera instància vam patir, perquè vèiem la dificultat de manar amb set quan es trenca amb el PSC, i amb cinc quan Unió abandona. Però l’alcaldessa va ser molt franca i ens va dir: “Estic convençuda que me’n puc sortir. Ho hem fet conscients de la dificultat, però també de les ganes que teníem d’oferir el que nosaltres crèiem que es mereixia Figueres, perquè hi havia molts problemes interns i nosaltres crèiem que ho havíem de fer sols”. I el temps li està donant la raó. Ja fa més de dos mesos. És veritat que en els propers dies hi haurà l’escull dels pressupostos, que espero que se salvi. Però estic molt optimista que pugui acabar la legislatura i fins i tot, per què no, que poguem tornar a fer un pacte amb algun partit que entengui la dificultat de la situació i que pugui estar amb nosaltres, treballant per la ciutat no des de l’oposició sinó des del govern.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li