Pere Vila: ‘En els Pressupostos del 2020 hi quedarà recollida una inversió important’

0
1390

El delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona destaca que l’Alt Empordà és una de les comarques més importants de Catalunya i «els pressupostos així ho demostraran», amb Logis Empordà. Vila també detalla que els partits polítics i les diferents figures públiques han de treballar conjuntament per aconseguir tot el que necessita l’Alt Empordà de cara als propers anys


Pocs dies després del temporal Gloria, com han estat els primers contactes amb els alcaldes?
Com a pràcticament totes les comarques de Girona, ha estat molt complicat. Aquí l’Alt Empordà hem tingut dos episodis diferents: el que és la costa i el de riu. A la costa ha estat reiteratiu durant tres dies seguits i ha comportat despeses molt importants per als municipis. Al consell d’alcaldes explicarem la manera de poder-los ajudar. Llavors també hem tingut problemes per tot el que fa referència al riu Fluvià i sobretot en el moment que vam veure que el pantà pujava molt de pressa i podria haver-hi hagut un desembassament que hauria acabat perjudicant tots aquells municipis. Durant quatre dies vam estar patint per aquests dos temes sobretot, independentment que molta pluja va negar baixos, perjudicar veïnatges i un llarg etcètera.

Com ho encararà el Govern?
La idea que tenim nosaltres als consells d’alcaldes –que ja n’hem fet dos i avui tenim el tercer a la Selva– és centralitzar les ajudes de les tres administracions que inicialment ajudarem, és a dir, la Generalitat, la Subdelegació del Govern de l’Estat i la Diputació de Girona. Ara estem fent les valoracions i quan ho tinguem acabarem de perfilar com es pot gestionar, comptant que cada administració ha de prendre els seus acords previs

Com bé deia, la franja litoral va ser una de les més afectades a la comarca. Un dels problemes en aquesta zona és l’edificació a primera línia de mar, com hauria de canviar la llei de costes?
Hem de ser conscients que, per desgràcia nostra, de llevantades en tenim sovint. Sabem què són i com les hem de gestionar, la gran majoria de construccions estan fetes des de fa temps i hem hagut de conviure-hi els darrers anys. No és una novetat que hagi passat en municipis que constantment tenen aquesta afectació. Hem de recordar, també, que el nou Pla director urbanístic costaner ja preveu que en els 500 mestres des de la línia de mar no es puguin fer edificacions en segons quines zones. Per tant, ja es protegirà, però malauradament tot el que ja s’ha construït és molt difícil, ara mateix, de treure-ho. Això fa que hi hàgim de conviure.

Continuem a la costa; a l’estiu un dels temes del dia és el top manta. Roses fa temps que demana un canvi de llei, quin plantejament s’hauria de fer amb la llei d’estrangeria?
Com a delegat del Govern, el que puc contestar és que les administracions primer hem de respectar el que marca la llei i treballar amb el que aquesta llei ens deixa fer. Aquests temes en concret els deixo en mans dels grups parlamentaris, evidentment del Congrés dels Diputats i del Senat, perquè facin la seva feina, amb el benentès que hi hagi una voluntat ferma de canvi. Tenim molts problemes, n’has dit uns quants, però n’hi ha molts més, com ara els delictes. Els Mossos d’Esquadra i els diferents cossos policials es fan un fart de fer detencions i tots veiem que la reincidència en aquest país és una costant perquè la legislació no és prou dura i contundent en els termes que el ciutadà voldria. Per això tenim molta feina a fer en aquest tipus de casos, però és un tema que em toca gestionar amb el que hi ha. El que és cert és que necessitem que els grups polítics dels diferents partits entenguin la necessitat de canvis estructurals en aquestes lleis, que són diverses, per poder tenir un punt de seguretat més ampli i que la gent se senti més segura.

Vostè ha estat alcalde de Llançà, president del Consell Comarcal, president de la Diputació de Girona i ara delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona. Entrevistant les alcaldies alt-empordaneses una de les queixes comunes és la poca facilitat de relació que hi ha entre les institucions públiques. Per què passa?
Hem entrat en una dinàmica els últims 10 anys que el que fa és que s’hagi de controlar molt bé com es porten a terme les ajudes de les administracions, i els filtres no són senzills. Hi ha un punt d’exigència màxima i la majoria d’ajuntaments, aquí a les comarques gironines, com que són tan petits, tenen dificultats tècniques per poder presentar-se a les convocatòries, fer el seguiment… i això dificulta el seu dia a dia. En som conscients i per això s’intenta que, des de diferents serveis que poden donar la Diputació –com d’assessorament– o els consells comarcals, tinguin aquesta eina d’ajuda que els faci més senzill el dia a dia. Però ho reconec, perquè conec la realitat principalment de l’Alt Empordà, que som 68 municipis, i la majoria són petits i la dificultat hi és. Hi ha ajuntaments que obren uns dies la setmana, tenen el secretari unes hores, d’interventors alguns dels consistoris ni en tenen… i això els dificulta molt les gestions. A més, com que hi ha aquest nivell d’exigència, tenim aquest contrasentit i a vegades costa molt adequar la voluntat de l’Ajuntament.

Vostè, que és alt-empordanès i es coneix el territori, en quina salut econòmica creu que es troba aquest?
Mai s’està bé del tot, perquè si no viuríem al paradís. En tot cas, la comarca té molts reptes i ara tots els que tenim responsabilitat política haurem de ser valents. Aquesta és una de les comarques més importants del país i és una realitat per tal com nosaltres estem creats, però també perquè és un lloc de pas, turístic, té costa, té interior i una gran capital com és Figueres. Ara com a empordanesos tenim molts reptes que hem de saber encarar, amb aquest punt de crítica típic que tenim i la rauxa segurament provocada pel vent [entre riures], però no és menys cert que la situació no és per estar satisfets.

Quins han de ser aquests reptes?
Tenen a veure amb les nostres comunicacions, les altes taxes d’atur que hem de rebaixar com sigui i amb una competitivitat que cada vegada ens porta més problemes, perquè hi ha molta competència i uns nivells turístics que voldríem que fossin millors… Hi ha molts reptes de present i futur que cal encarar entre tots i hem de ser valents: la política sense valentia no té sentit, i ara és un moment clau perquè ens ho creiem.

ÀNGEL REYNAL

Parlava de les comunicacions. L’alcalde de Portbou, en aquesta mateixa secció, explicava que l’estació fronterera està morint i proposava usar-la com a instal·lació estratègica. Podria ser viable?
Evidentment, les mercaderies al llarg de la història viva de la línia del tren han estat cabdals pel seu pas a l’estació de Portbou i l’alcalde té raó. Hem d’aprofitar les infraestructures que tenim perquè podem ser més competitius i alhora no hem de deixar de banda els pobles petits. Portbou pateix molt des de fa molts anys i entre totes les administracions l’hem d’ajudar.

Setmana també de pressupostos i una de les grans inversions a la comarca serà a Logis Empordà. Què acabarà essent aquesta promesa?
Acabarà essent el que ha de ser: una plataforma logística de primer ordre que ens ajudi en la connectivitat de les nostres mercaderies, i on empreses privades puguin tenir una solució a la seva problemàtica real i actual de transport de les seves pròpies mercaderies. De fet, en els Pressupostos del 2020 quedarà recollida i segurament aprovada una inversió important. Ara es comença a veure la llum de tot això, ja fa més de 27 anys que es va posar la primera pedra i al Govern de la Generalitat ha costat molt, no trobàvem els capítols d’inversió previstos per poder fer les inversions necessàries, ja que és una obra de molta magnitud i vam haver d’esperar que l’estació de Figueres-Vilafant fos operativa… però la Generalitat hi aposta i els pressupostos així ho demostraran. A l’Alt Empordà hi ha força inversió, hi ha projectes petits que són importants per l’Ajuntament que li toqui.

En quina fase es troba?
Estem a la fase del projecte constructiu, conjuntament amb Cimalsa i Adiff, i això és bàsic per començar-hi a treballar amb certesa. Aquests projectes valen molts diners, la inversió és molt important però si no hi ha projecte no tira res endavant.

Un altre dels temes és la nacional II a Bàscara. Des de l’Ajuntament es proposa que el trànsit es desviï per l’A-7. Es preveu la possibilitat que el tram alt-empordanès sigui gratuït, com a Girona, per exemple?
Està clar que el desplegament absolut de l’N-II el que deixa a la cua de tot és l’Alt Empordà. Amb això hem hagut de viure dècades i dècades i sembla que anem per aquest camí. Les inversions que es puguin fer aquí l’Alt Empordà avui en dia estan molt qüestionades. El Govern de l’Estat no acaba de prendre la decisió definitiva i mentrestant anem fent pedaços. Crec que aquest no és el camí. Si s’acaba resolent en aquest sentit és una possibilitat, s’ha vist que a Girona ha funcionat bé però no deixen de ser pedaços. L’N-II hauria d’estar feta de punta a punta des de fa molts anys i si et deia abans que del Logis Empordà fa 27 anys que se’n parla, de l’N-II encara més. Aquesta és la nostra realitat i enllaça amb el que deia al principi: tenim molts reptes per afrontar i hi ha d’haver un punt d’equilibri, també de crítica, però també d’unió de tots els que ens dediquem a la vida pública aquí a l’Alt Empordà per reivindicar tots aquests aspectes tan necessaris.

Tenim sobre la taula unes noves eleccions. Com s’encaren?
Convindrem que era un escenari possible, és una legislatura de menys de dos anys. La voluntat era continuar i la situació no dona per més, en paraules de president Torra. I bé, ens preparem com a formació política per aconseguir els millors resultats. No puc dir quasi res més bàsicament perquè tenim una feina important que és aprovar el pressupost de la Generalitat, que ha estat prorrogat des del 2017, i els que tenen responsabilitat màxima en partir podrien contestar més amb el que fa referència en les estratègies. Nosaltres com a govern hem de continuar governant i aquesta és la nostra feina.

Com a antic president del PDeCAT a comarques gironines, com s’han gestionat els pactes que hi ha hagut amb el panorama polític actual?
Només puc respondre sobre els anys que vaig tenir representació al partit per poder gestionar els pactes. Ara no era president de la formació i no els vaig liderar, però és cert que les dinàmiques locals són molt diferents i tenen un component tan personal que es fa difícil pels partits mantenir un criteri unitari. Hem vist que tots els partits de manera directa o indirecta van deixar llibertat de moviments a les assemblees locals, cadascú va decidir el que més li convenia.

Troba a faltar ser alcalde de Llançà?
No, perquè vaig tenir la sort d’estar-hi molts anys i també de regidor, i vaig complir una etapa que personalment em va omplir molt però ara tinc unes altres responsabilitats que m’omplen i no ho enyoro. Crec que això és el més important. Al final hem de tenir clar que és una època determinada de la teva vida i has de fer altres coses. Jo ara em miro la política local de Llançà des de la distància i no, no l’enyoro.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li