Pere Vila: ‘Amb la rotonda ens han deixat sols i desemparats, no hi ha manera de desencallar-ho

0
1595

Alcalde de Llançà pel grup Partit Demòcrata Europeu CatalĂ  i l’actual president de la DiputaciĂł de Girona. Entra com a regidor al seu municipi l’any 1995 i es converteix en el batlle el 2003, cĂ rrec que va revalidar a les eleccions municipals del 2007 i el 2011. El 2015 perd l’alcaldia però la recupera a mitjan legislatura


 

Fa unes setmanes es va fer oficial el trencament del pacte amb el PSC. Què ho motiva?
Nosaltres vam arribar a pactar amb el PSC a partir d’una moció de censura i amb l’aval d’una assemblea d’associats i militants. Durant molts mesos, en aquesta assemblea hem intentat parlar a veure quin era l’escenari que s’ajustaria més a seguir el fil conductor del que està passant al país. Aquesta situació ens va derivar al fet que es posés data per a una assemblea, el 20 de març, per veure si li donaríem l’alcaldia al PSC amb les condicions generals del país, on els pactes amb el PSC es trencaven arreu, i nosaltres ho estàvem posposant perquè sabíem que la màxima decisió que hi havia era cedir l’alcaldia. Més enllà de si convivíem amb el pacte o no, la decisió transcendent d’aquest equip de govern era cedir l’alcaldia al PSC. En aquesta assemblea vam posar tres supòsits a votació i el resultat és del tot conegut. Nosaltres sabíem que no era una decisió que estava a les nostres mans, el que havíem decidit era no donar l’alcaldia però sí que havíem demanat que el PSC no marxés del pacte, perquè consideràvem que s’estava fent bona feina. El que estava passant al país no era una situació que fos provocada directament pels dos regidors socialistes del plenari llançanenc, i per tant enteníem que podíem continuar treballant conjuntament. Com que ho vam votar així ho acceptem i estem treballant conjuntament, com estàvem aquests últims mesos.

Com és ara la relació amb el Partit Socialista de Llançà?
A veure, han passat coses i a mi personalment -i tampoc al meu partit (PDeCAT)- no ens agrada trencar pactes, però la situació al país ara mateix és molt i molt greu i això feia que haguéssim de prendre una decisió en aquesta línia. Tots sabem el paper que ha fet el PSC i el PSOE amb l’aplicació del 155 i pels nosaltres associats i militants donar l’alcaldia no era una opció factible, però la relació personal és correcte. Tot i això, ha estat un cop dur i veurem com evoluciona.

Els darrers anys, a Llançà hi ha hagut pactes i traïcions, com a una novel·la però de les negres.
AquĂ­ Llançà venĂ­em de mĂ©s de tres dècades de majories absolutes i això feia que s’establĂ­s un punt d’equilibri que et feia no dependre d’altres partits i que, per tant, el partit guanyador, que sempre havia estat Convergència i UniĂł, podia manar. Encara que jo a l’Ăşltima legislatura -la del 2007-2011- vaig fer un pacte amb ERC: els vaig demanar d’entrar al govern i sempre dic que va ser una legislatura fantĂ stica i amb molt bona entesa. Ara, com que no vam assolir la majoria sabĂ­em que ho tenĂ­em difĂ­cil per governar i aixĂ­ va ser. Es van entendre tres forces polĂ­tiques que representaven cinc partits i a partir d’aquĂ­ ens en vam anar a l’oposiciĂł. DesprĂ©s, el que va passar Ă©s que ells no es van entendre. Ho he dit mil vegades, jo clar que intentava erosionar l’equip de govern i clar que intentĂ vem tornar, perquè aquesta Ă©s la feina que tĂ© l’oposiciĂł, però no me’n sortia i era un impossible. Finalment no es van entendre i se’ns va obrir l’oportunitat, i ara ha passat el que ha passat, produĂŻt pel context general del paĂ­s.

I quina Ă©s la relaciĂł entre ERC i PDeCAT, ara?
Normal, jo tinc molt bona relació amb ERC en l’àmbit de comarques gironines i amb els seus màxims dirigents nacionals i també de la comarca. Amb el senyor Cusí tenim una relació normal, no podem dir que sigui molt fluida perquè no ho és, però normal. Ells fan la seva feina, nosaltres fem la nostra i això a vegades topa amb les voluntats d’uns i altres.

Finalment els socialistes decideixen quedar-se al govern per tal de garantir «les grans inversions», com ara la residència.
Són obres que estan planejades i tenen el seu recorregut perquè aquesta i moltes altres s’hauran de fer en diferents fases. Nosaltres teníem molt clar que en aquest pressupost les havíem de contemplar per iniciar-les, i per tant les mantindrem. No hi haurà cap problema en aquest sentit.

Una altra de les infraestructures pendents Ă©s la nova biblioteca.
Tenim una subvenció molt important de la Diputació de Girona per fer el projecte. Ara s’està redactant i quan tinguem el projecte fet començarem a treballar l’opció de fer l’obra en si, ja que aquesta ja és més costosa, és clar. Però la prioritat és fer les dues infraestructures i altres millores que no tenen una inversió tan elevada però també estan previstes.

Ja hi ha alguna data marcada?
Impossible, dependrà molt del calendari econòmic que anem treballant, però, en tot cas, són obres grans que requereixen diferents anys i per tant diferents fases.

I de la nova comissaria de policia, què ens en pot avançar?
Aquest projecte és relativament més senzill, tot i que també té el seu cost. Intentarem tenir-la abans d’acabar aquesta legislatura.

Un altre tema que preocupa els habitants i tambĂ© els visitants Ă©s l’accĂ©s al municipi. S’havia dit de construir-hi una rotonda. En quina fase estĂ  aquest projecte?
Sí, però aquest tema, ara mateix, depenent com depèn de l’Estat, és un impossible pensar que a curt termini es pugui realitzar. Aquesta obra és la gran obra, se’ns ha deixat sols i desemparats i no hi ha manera de desencallar-la.

AixĂ­ doncs, estĂ  totalment parat el projecte?
SĂ­, sĂ­, totalment parat.

A finals de març havia de cedir l’alcaldia i finalment no va ser aixĂ­, es va trencar el pacte que tenien amb el PSC i vostè mateix va dir que no es tornaria a presentar a les eleccions municipals. Això continua igual?
Això sí, jo no em presento com alcaldable el 2019. Acabaré aquesta legislatura i no em presentaré més com a cap de llista. Sens dubte donaré suport a la llista del PDeCAT perquè hi tenim molta il·lusió i expectatives de tornar a guanyar.

Passem al segon bloc de l’entrevista per parlar de la DiputaciĂł de Girona. S’ha vist afectada la instituciĂł pels moviments polĂ­tics nacionals?
No, el nostre funcionament intern fa que a la Diputació no tinguem aquesta pressió que exerceix l’Estat sobre la mateixa Generalitat de Catalunya.

La Diputació ha aprovat un pressupost de 132,9 milions d’euros. Com es veurà repercutit a l’Alt Empordà?
Doncs amb un increment substancial de les aportacions que fem al mĂłn local, que Ă©s el nostre principal «client», si es pot dir aixĂ­. Estem molt contents perquè al darrer Ple vam aprovar que dedicarĂ­em el superĂ vit de l’any 2017 a deixar el deute de la DiputaciĂł de Girona a zero. Hem de partir de la base que aquesta era una entitat que tenia prop de 100 milions de deute i ara el deixarem a zero. Considero que s’ha fet una feina molt important de sanejament i ara mateix tot el diner que disposem el destinem, una vegada descomptat del personal i compromisos que tenim, a ajudes a entitats, associacions, clubs, ajuntaments, consells comarcals… que Ă©s la nostra feina.

Quina serĂ  l’aportaciĂł mĂ©s important aquĂ­ la comarca?
En principi nosaltres ara col·laborarem amb la primera fase del Centre de ProtecciĂł d’Animals. Fem moltes ajudes, no les puc puntualitzar perquè estarĂ­em tres dies aquĂ­ però tots els ajuntaments encarreguen subvencions, alguns mĂ©s que d’altres, perquè això ve en funciĂł del pressupost i del nombre d’habitants. Però la veritat Ă©s que estem molt contents de l’aportaciĂł global que fem a totes les comarques i en especial a l’Alt EmpordĂ .

Fa pocs dies va estar a Manchester promocionant la part turĂ­stica de la comarca. Imagino que vendre l’Alt EmpordĂ  Ă©s mĂ©s aviat fĂ cil…
Aquesta és la feina que ens toca fer, ja que l’eina turística per excel·lència a casa nostra, que és el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava Pirineu, ara mateix està en la fase d’expansió. Ara és el moment de vendre turísticament la nostra zona. La presentació a Manchester va ser una acció que va funcionar molt bé i va tenir molta bona resposta. Paral·lelament hem de dir que els vols de l’aeroport de Girona que tenen arribada o sortida a Manchester han pujat exponencialment gràcies a una campanya molt important de la companyia aèria Jet2, i en general el mercat britànic segueix els seus punts d’excel-lència. Això fa que sigui un mercat que hem de conservar perquè té una potencialitat molt important per casa nostra. Venem la Costa Brava en el seu conjunt i els Pirineus, i sí, la marca global és una marca de primer ordre mundial, per tant es ven molt bé.

I no creu que s’està venent una mica massa?
No, nosaltres encara tenim recorregut per créixer més. És veritat que els mesos importants, és a dir, juliol i agost, hi ha zones i poblacions que tendeixen a la massificació, però que la nostra feina no és solament portar gent al juliol i a l’agost, sinó tot l’any. I estem fent campanyes molt importants i molt agressives per portar visites durant tot l’any. Nosaltres tenim un actiu que és el clima, i que malauradament durant molts mesos l’any no és propici perquè vingui gent: això també minva la capacitat que tenim d’atraure turistes, però en tot cas jo crec que encara tenim molt recorregut a fer.

La DiputaciĂł aposta força pels joves i sobretot per l’ocupaciĂł. Quina radiografia en fa com a president?
La situació econòmica, malgrat que puguin dir que està estancada i va cap a l’alça, encara detectem que hi ha llacunes importants i situacions complicades arreu del territori. Segurament el mercat més precari és el juvenil, per això fem diferents campanyes, sempre de la mà dels Ajuntaments, i els ajudem amb tot el que podem perquè els joves puguin tenir sortida laboral. No és senzill i si he de ser sincer, no n’estic plenament satisfet, seria un greu error dir que hi ha plena satisfacció perquè no és així. Penso que encara tenim molts reptes a assolir, necessitem més recursos i la majoria econòmics per poder ajudar els ajuntaments però també s’ha de reactivar l’economia. Això dificulta que puguem tenir una resposta eficient per als joves.


Ara a molts municipis, com per exemple a la ciutat de Figueres, han realitzat estudis de pobresa i les xifres fan una mica de basarda.
La veritat és que aquests estudis, que ens els hem mirat les últimes setmanes, no són gaire esperançadors, ans el contrari. Tenim una deixadesa dels joves pels estudis molt important i això ens penalitza molt. No som capaços, des de les administracions, de crear l’ocupació suficient. Primer perquè tenim les competències limitades, encara que també és veritat que no hi ha aquella alegria econòmica que ho faciliti i les expectatives de futur empresarial tampoc són per fer grans inversions. Tot això junt fa que tinguem un problema que cal combatre. I ja no només amb dinamisme, paraules o projectes d’aquells que tothom et diu que «molt bé» però que al final no acaben fent res, sinó que necessitem recursos econòmics i determinació per tirar-ho endavant.

I com pot ajudar-hi la DiputaciĂł de Girona?
Nosaltres tenim tota mena de programes amb els ajuntaments i els donem recursos. Són ells qui prioritzen les seves polítiques d’ocupació.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz