Pere Portabella torna a la cĂ rrega

0
245

U n dels records més antics que té és veure un grup d’incontrolats com llençaven des del balcó de casa seva, a la Rambla (xamfrà amb el carrer Girona), llibres i altres objectes a la via pública. Això passava l’estiu del 1936, a l’inici de la Guerra Civil. Pere Portabella va néixer l’any 1927 –algunes biografies situen la data el 1929, però el cert és que ja té 88 anys_ en el si d’una família benestant de Figueres. Després d’un altre registre, els Portabella van decidir marxar de la ciutat.
El pare, Lluís, que era advocat, va treballar com a traductor de premsa amb el Govern del general Franco, primer a Burgos i més tard a Salamanca. D’aquella etapa li van quedar bons contactes que al cap d’uns anys li va permetre entrar com a soci a l’empresa Danone, fabricant dels iogurts i altres productes làctics que es va expandir internacionalment. Malgrat mantenir-hi alguns vincles, la família no va tornar mai mes a viure a Figueres.
Portabella, que és el figuerenc més universal que hi ha en vida i que sempre ha reivindicat els seus orígens, va ser una mena d’ovella negra de la família. Director, guionista i productor de cinema català, s’ha caracteritzat per un estil experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d’esquerres. Va ser senador i diputat al Parlament de Catalunya. Proper al PSUC, el partit dels comunistes catalans durant la transició, més tard es va vincular a Iniciativa per Catalunya. Va ser l’organitzador material del retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya, fet que va permetre la recuperació de la Generalitat.
Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana, de Luis Buñuel (1961), que li comportà molts problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport. Va debutar com a director amb la pel·lícula No compteu amb els dits (1967). Els seus problemes amb la censura van continuar. Tot i que la intentava burlar amb metàfores com la del títol del segon llargmetratge,Nocturn 29 (1968), el qual al·ludia els anys que havien transcorregut de dictadura.
L’any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat . El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema pel seu documental Mudanza i el Museu de l’Empordà li va dedicar l’exposició La Mirada Portabella. El 21 de desembre del 2011, l’Acadèmia del Cinema Català va anunciar que li concedia el Gaudí d’Honor de l’edició del 2012, “en reconeixement a la seva trajectòria com a director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu”. Ha protagonitzat diverses exposicions i homenatges sobre la seva filmografia.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz