Pere Portabella, premi EmpordĂ 

0
1098

El veterĂ  cineasta i activista polĂ­tic, nascut a Figueres fa 91 anys, rep el reconeixement del Consell Comarcal


 

Amb l’objectiu de donar més personalitat a la concessió dels Premis Empordà, uns guardons que el Consell Comarcal lliura a persones i entitats de la comarca des de l’any 1994, des de l’Àrea de Cultura es va decidir ara fa dos anys canviar la seva estructura, elaborar un reglament que fixés criteri sobre el premi, crear una comissió que avalués i fes arribar propostes de guardonats als òrgans de govern del Consell, i buscar una data de lliurament que li donés un valor afegit.

El passat 21 de juny, als jardins del Consell Comarcal, a Figueres, es va celebrar l’acte de lliurament del Premi Empordà 2018 al cineasta i activista polític Pere Portabella i Ràfols. Aquest guardó, consistent en una escultura dissenyada per l’empordanesa Mercè Riba, es lliura a persones i institucions que s’hagin destacat per la seva trajectòria i per la defensa o projecció de la comarca. Una comissió tècnica és l’encarregada d’analitzar les propostes que els arribin, procedents dels ajuntaments, o bé promoure’n de pròpies que després són aprovades pels òrgans de govern de l’Administració comarcal.

La vicepresidenta del Consell, Montse Mindan, va explicar que «si fins a l’any 2015, la darrera edició dels Premis, la concessió es feia en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, a partir d’ara s’ha acordat celebrar-ho entorn del 21 de juny. El motiu és que el 21 de juny de 1267 el rei Jaume I va atorgar la Carta Pobla a Figueres. Amb l’objectiu de potenciar un petit nucli rural, el rei català volia trencar amb el poder feudal del comtat d’Empúries. La concessió de la Carta Pobla va ser un fet transcendental per a la història de la ciutat i de la comarca i el primer acord que la portaria a esdevenir segles més tard la capital de l’Alt Empordà i, per tant, a identificar el territori».

Per la seva banda, el president de la institució comarcal, Ferran Roquer, va manifestar, durant l’acte, que «avui tenim el privilegi de premiar la figura d’un figuerenc que ha projectat el seu nom, com a director de cinema, a escala internacional, i que com a polític ha estat un protagonista privilegiat que ha viscut des de la primera fila els esdeveniments més importants succeïts a casa nostra en les darreres dècades».

PERE PORTABELLA. Del guardonat, que va agrair emocionat al reconeixement que se li feia a la seva ciutat natal, es va recordar que «la seva biografia és paral·lela a la història d’aquest país, gairebé durant el darrer segle. Records de la Guerra Civil i víctima de la censura franquista. Va estar a la presó per les seves idees polítiques. Portabella va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i en el Congrés de la Cultura Catalana. Va dissenyar la posada en escena del retorn del president de Tarradellas i va intervenir en la redacció de la Constitució. Va ser diputat al primer Parlament de Catalunya restablert des de la II República i ha protagonitzat bona part de la vida intel·lectual del país de la segona meitat del segle XX i principis del XXI. I això fins al punt que la seva darrera pel·lícula, Informe General II, produïda l’any 2015, fa referència als moviments del 15-M i a la lluita pel dret a decidir dels catalans».

També es va explicar que «un dels records més antics que té Pere Portabella de la ciutat de Figueres, segons m’explicava una vegada, és veure un grup d’incontrolats com llençaven des del balcó de casa seva, llibres i altres objectes a la via pública, a la Rambla (l’edifici feia xamfrà amb el carrer Girona). Això passava l’estiu del 1936, a l’inici de la Guerra Civil. Aleshores Pere Portabella tenia 9 anys. Va néixer l’11 de febrer de l’any 1927 en el sí d’una família benestant de Figueres. Després d’una altra registre del comitè antifeixista, al domicili familiar, els Portabella marxen de la ciutat».

Portabella no es va incardinar en l’engranatge empresarial de la família, sinó que va anar per lliure, molt per lliure. Guionista, productor i director de cinema, s’ha caracteritzat en les seves pel·lícules per un estil experimental, investigant nous vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic però també amb un fort contingut social, influenciat per la seva ideologia progressista.

Va ser senador a les Corts Constituents i diputat al Parlament de Catalunya. Proper al PSUC, el partit dels comunistes catalans durant la transició, més tard es va vincular a Iniciativa per Catalunya. En el seu llarguíssim currículum també destaca que va ser l’organitzador material del retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya, fet que va permetre la recuperació del govern de la Generalitat. Tot un muntatge que va concebre com si fos una pel·lícula de cinema, segons ha explicat ell mateix.

Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana, de Luis Buñuel (1961), que li comportà molts problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport. Va debutar com a director amb No compteu amb els dits (1967). En total va produir una quinzena de pel·lícules i n’ha dirigit més d’una vintena, a banda de col·laborar en moltes altres iniciatives audiovisuals des de finals dels anys cinquanta fins ara.

Creu de Sant Jordi i premi Gaudí d’Honor, entre molts altres guardons, la trajectòria fílmica de Portabella ha tingut també un reconeixement internacional en els circuits de l’art contemporani (MACBA, Centre Georges Pompidou, Kassel i MOMA, entre molts altres). El 2009 el Museu de l’Empordà de Figueres li va dedicar l’exposició «La Mirada Portabella» i tot un cicle d’activitats culturals, en el marc de la Capital de la Cultura Catalana.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li