Pere Padrosa: ‘Cal un projecte realista que ens permeti desenvolupar la manca d’infraestructures’

0
827

És el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya i fins ara un dels noms que ressonaven per l’alcaldia de Figueres. En aquesta entrevista ens parla de la manca d’inversiĂł a la xarxa viĂ ria i dels projectes que s’estan desenvolupant des del Departament de Territori i Sostenibilitat. Padrosa tambĂ© lamenta l’encallament del corredor mediterrani


 

És el director general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat des del 2013 i Ăşltimament ha tingut molta repercussiĂł a escala de paĂ­s, amb la vaga dels taxistes per exemple… Com Ă©s el dia a dia dins aquesta Ă rea?
Els que ens agrada Ă©s la gestiĂł i sobretot la gestiĂł de mobilitat, perquè et ve de famĂ­lia i de la teva pròpia professiĂł, dirĂ­em que Ă©s una feina molt dinĂ mica i molt divertida. És estressant perquè Ă©s una feina que dona pocs bons titulars, mĂ©s aviat dolents perquè la majoria de vegades es tracta d’incidències. Però la gestiĂł Ă©s molt maca, penso que tothom hauria d’estar un perĂ­ode de temps de la seva vida a la gestiĂł pĂşblica. Entendria moltes coses.

Pel que fa a la mobilitat, un dels temes que més preocupen a la comarca són el corredor mediterrani i l’estació intermodal de Vilamalla. S’està avançant en aquests projectes?
El conseller DamiĂ  Calvet Ă©s qui porta el lideratge i val a dir que Ă©s molt fort. TambĂ© el conseller Rull va intentar fer una interlocuciĂł amb l’Estat i va ser gairebĂ© nul·la. Però com que s’ha posat en marxa la comissiĂł bilateral entre l’Estat i la Generalitat, cal destacar que un dels temes principals Ă©s com s’anirĂ  desenvolupant el corredor mediterrani. He de dir que tot el que Ă©s la connexiĂł pel sud, en teoria els pròxims mesos ha de quedar alliberada, per tant, tindrĂ­em fet un tram mĂ©s.

Ho acabarem resolent, però Ă©s una lluita una mica feixuga, perquè hem sentit tantes vegades les promeses dels milions d’euros que han de venir i no venen mai… I pel que fa a la gestiĂł, Ă©s complicat perquè no ens permet desenvolupar-nos econòmicament com ens agradaria.

I l’estaciĂł intermodal?
És una altra de les fites per l’EmpordĂ . TĂ© un avantatge molt important, l’estaciĂł intermodal, i Ă©s que forma part de la xarxa europea de plataformes logĂ­stiques que es van introduir dins els principals corredors. Catalunya tĂ© quatre plataformes logĂ­stiques integrades i una d’aquestes Ă©s Vilamalla. Però desenvolupar un espai com aquest no Ă©s senzill. Perquè tenim dos factors que han retingut el projecte. Un Ă©s que Barcelona Ă©s molt propera, i això fa que com a potència logĂ­stica s’ha d’estructurar molt bĂ©. En segon lloc, tenim un altre pol molt important que fa uns 30 anys ens va passar per davant, i Ă©s Saint Charles, al VolĂł (França). El mĂ©s important, però, Ă©s que la immensa majoria de mercaderies que hi arriben sĂłn provinents de Catalunya i la resta d’Espanya. La captaciĂł de trĂ fics que sĂłn d’aquesta banda de la frontera, crec que haurien de pertocar-nos. D’altra banda, s’han endegat diferents propostes d’empreses privades i puc dir que hi ha una iniciativa molt madura però els propis privats no volen que es desvelin, però estan madures. Puc dir, però, que estĂ  en tramitaciĂł administrativa. La voluntat ja s’ha manifestat i volen tirar endavant.

I el tema estrella Ă©s el desdoblament de l’N-II fins a la Jonquera. Què ens en pot dir?
És la reivindicació més antiga de la comarca. El desdoblament és, en teoria, fins a la Jonquera. Mai s’ha dit que no ho fos. Però cal ser realistes i hem de pensar que no tornarem a tenir la bonança econòmica del moment que van tenir aquests macroprojectes.

Per tant, tot està en recàlcul i revisió. Estem estudiant com fer un projecte realista que ens permeti poder desenvolupar aquesta manca d’infraestructura que tenim al territori. No obstant això, el que necessita el territori és que en preservem el màxim i hem d’intentar minimitzar l’impacte i s’ha de fer amb el propi Estat, que ja ens ha canviat moltes vegades els traçats i el trajecte. I perquè no dir-ho? Moltes vegades s’agafen petites reivindicacions locals o comarcals per dir: «Doncs si no us poseu d’acord, ja ho deixarem per més endavant». I no és així, el territori hi està d’acord, però moltes vegades les excuses són infinites per no haver de fer una cosa que has de fer.

Vostè estava a l’AssociaciĂł d’Empreses del Transport Internacional per Carretera, què pensa de la supressiĂł del pas de camions com a empresari del sector?
Hi ha dues coses importants: la primera Ă©s la seguretat de la persona, res justifica una vĂ­ctima. La segona Ă©s que haurĂ­em de ser conscients, tots, que les mercaderies sĂłn un bĂ© necessari per abastar-nos del que necessitem dia a dia i no estem donant la imatge necessĂ ria al sector. Amb això no vull dir que el seu recorregut hagi de ser per l’autopista, ha de ser pel lloc mĂ©s segur, mĂ©s rĂ pid i menys inoportĂş. Ha de tenir un contingut natural i ara hi ha traçats que no sĂłn naturals, perquè tenim uns peatges que l’únic que fan, com a greuge comparatiu amb la resta de l’Estat, Ă©s fer que hi hagi vehicles que passin per llocs que no sĂłn adequats. I la convivència del turisme amb el vehicle pesant fa que normalment el pesant surti implicat en algun accident. La realitat Ă©s que ha augmentat la taxa d’accidents amb turismes i ha baixat la de vehicles pesants, però tenim una imatge esbiaixada que haurĂ­em de millorar.

A banda dels projectes dels quals hem parlat, n’hi ha moltes mancances de mobilitat i transport a la comarca. Quina creu que ha de ser la lĂ­nia a seguir? On s’invertirĂ ?
L’Alt EmpordĂ  tĂ© una idiosincrĂ sia que el fa molt especial. Som un lloc de pas però pel que fa a la poblaciĂł, no tenim gaires habitants, això fa que a l’Ă mbit de serves sigui complex. Penso que cal trobar un equilibri, es va aprovar al Parlament de Catalunya, la passada legislatura, la proposta del Departament de Territori de fer una llei de finançament de transport pĂşblic. Dins aquesta proposta hi ha un factor que ha de ser bĂ sic: l’aportaciĂł dels pressupostos ha de ser del 50% del tiquet d’un viatge. I l’EmpordĂ  Ă©s una de les que estĂ  al final de la integraciĂł tarifĂ ria. Millorar la mobilitat de les persones dona cohesiĂł territorial. M’agrada donar una dada bastant significativa: el 80% dels habitants de Catalunya viuen a un 3% del territori. Això dona la magnitud de la tragèdia d’haver de donar els mateixos serveis a tots els territoris. I sovint Ă©s difĂ­cil.

Per a tots aquests projectes es necessita el Ministeri de Foment. Com Ă©s la relaciĂł?
Amb el nou govern s’obre una nova etapa. I Ă©s cert que fa pocs dies es va fer la primera reuniĂł amb la comissiĂł bilateral, que feia nou o deu anys que no es reunia, i a partir d’aquĂ­ s’han obert diferents comissions establertes com infraestructures que no s’havien reunit mai. Veurem què en surt, d’aquesta primera trobada. El que puc dir Ă©s que hi ha una relaciĂł cordial que no tĂ© a veure amb competències. Es necessita un esforç molt potent.

Com a empresari, creu que el rebombori polĂ­tic catalĂ  i espanyol ha repercutit al sector del transport?
No, penso que el sector té la gran sort de tenir una salut important i està per sobre els moviments polítics. El que determina el valor industrial és la cultura del país i Catalunya té una indústria potent que ha sabut fer els deures amb les noves tecnologies. M’agrada dir que la botiga més gran del món no té botiga i s’ha instal·lat a Barcelona, Amazon, i si aquesta empresa no va de la mà del transport no té èxit. Com la majoria.

Pel que fa a l’Ă mbit polĂ­tic i local, el nom de Pere Padrosa sona entre el rum-rum de la poblaciĂł com a possible candidat a l’alcaldia. Tot i que les primĂ ries de PDeCAT va sortir-ne Jordi Masquef. Què en pot dir que vostè sigui qui agafi el relleu de Marta Felip?
En aquest cas m’agradaria deixar clar que no. No serĂ© jo. I per diferents raons, no perquè no m’estimi Figueres, jo visc aquĂ­ i no m’he plantejat sortir-ne mai. Entre altres, hem situat el Museu de la Tècnica de l’EmpordĂ  aquĂ­, tot i que tenĂ­em moltes propostes d’arreu. Però per formar part d’un projecte polĂ­tic de lideratge a Figueres no tinc la proximitat que es necessita. SĂ© que el meu nom sona, m’han demanat de ser al projecte de Jordi Masquef però per fer-ho es necessita una voluntat de 365 dies a la ciutat i de moment no disposo d’aquest temps. D’altra banda, la meva personalitat fa que aprofundeixi molt en els temes que treballo i m’agrada estar a sobre, amb tot el que faig. Penso que seria un frau a mi mateix embolicar-me en una cosa tan seriosa com Ă©s un projecte figuerenc de futur. Penso que Ă©s un moment per reflexionar quina Ă©s la Figueres que necessitem i que volem. La ciutat necessita acabar una etapa i començar-ne una altra i necessita un projecte amb un lideratge nou. Sempre em tindran al costat però de moment no Ă©s una prioritat.

Ă€NGEL REYNAL

Per tant, no serĂ  al capdavant de cap llista per a les municipals del 2019, doncs?
No. (Entre riures.)

Com veu la gestiĂł actual del govern de la ciutat?
Qualsevol gestiĂł feta amb una minoria absoluta Ă©s complicada.

Em demanes franquesa i ho dirĂ© com a tal, penso que hi ha dues qĂĽestions importants: una Ă©s que tan dolent Ă©s guanyar i fer el que penses amb una majoria Ă mplia i equivocar-te, i l’altra Ă©s governar per incapacitat de falta de projecte per part de tothom. A Figueres l’oposiciĂł tambĂ© ha deixat de fer d’oposiciĂł. Els Ăşltims anys ha estat en una mena de guerra de guerrilles que no Ă©s positiva per ningĂş. A favor de la Marta, he de dir que ha fet el millor que ha pogut però Figueres necessita sobretot un projecte de vertebraciĂł social. La transformaciĂł de Girona hauria de ser similar a la que hauria de tenir Figueres i Ă©s un projecte de llarga durada que cal pensar molt bĂ©.

Per tant, la seva aposta Ă©s Jordi Masquef? No hi haurĂ  sorpreses?
En Jordi és qui ha estat escollit a les primàries i penso que ha fet una tasca de coneixement de la ciutat molt important. Ha de fer una llista de 21 persones molt transversal, amb joventut i igualtat de gènere.

S’ha de pensar que Figueres és una ciutat que Catalunya necessita, ja que són les ciutats que aporten més riquesa social i econòmica al país.

Cal, però, tenir un projecte d’activitat industrial, de comerç i infraestructural de comunicació molt important, entre altres. És important potenciar l’oferta formativa, ara tenim l’obligatòria, però com a comarca això no ens dona cap valor afegit. En definitiva, hem de ser un bon lloc per viure.

Sembla que el projecte tĂ© clar cap on ha de mirar…
Tinc molt clar com ha de fer la Figueres que a mi m’agradaria. Però no estarĂ© a cap projecte polĂ­tic d’aquĂ­ a un curt termini de temps.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz