Pere Gratacòs: “Ni la nova junta de la federació té confiança en mi ni jo la tinc en ells”

0
691

S’ha acabat l’etapa de Pere Gratacòs com a seleccionador català?
Sí, s’ha acabat el cicle que vam iniciar fa tres anys amb en Jordi Roche, que va ser qui em va donar l’oportunitat de ser el seleccionador de Catalunya. El meu contracte amb la Federació Catalana s’acaba el 30 de juny, i des del diumenge 28 de desembre i fins aquesta data, amb un procés electoral pel mig, no hi ha cap més partit. Això vol dir que s’ha acabat.

Quins motius el porten a prendre la decisió de no continuar?
El primer de tot, per motius de contracte. I també d’afinitat. La persona que em va portar, que em va donar l’oportunitat d’entrar a la selecció de Catalunya, va ser en Jordi Roche. Amb ell ens unien afinitats molt grans de filosofia i de plantejament de la selecció catalana. Amb la nova directiva les afinitats són diferents. Ells han dit públicament que el nou seleccionador serà una altra persona, i amb això donen a entendre que no ets la seva persona de confiança. Quan perds aquesta, el millor que pots fer és marxar. No m’agrada estar amb ells, amb aquesta junta, ara mateix. Ni ells tenen confiança en mi ni jo en ells.

L’actual president de la Federació Catalana, Ricard Campoy, proposarà que es convoquin eleccions de l’1 al 15 de juny. Amb un nou president es plantejaria tornar a ser seleccionador?
Si sortís un altre president i em demanés de tornar, primer voldria el seu plantejament i saber el que pensa, però crec que seria difícil tornar a ser seleccionador. El que tinc clar és que encara que no sigui des de la primera línia, jo seguiré col·laborant amb les seleccions esportives des de la segona, la tercera o la quarta. Crec que en un termini, que no sé si serà llarg o curt, ho aconseguirem. Sóc fidel, i m’és igual estar a primera o segona línia.

Quin record s’endú del darrer partit com a seleccionador, davant Colòmbia?
Tots els partits de la selecció m’han reportat quelcom, m’han mogut sensacions. En el primer contra el Paraguai va ser excepcional sentir per primera vegada l’himne de Catalunya al camp del Barça. Contra Euskadi, a banda del partit hi havia un caire polític reivindicatiu que també em va omplir molt. Després vam jugar contra l’Argentina, selecció que posteriorment va guanyar l’or als JJOO. I ara l’últim, el nostre últim partit. Ens feia molta il·lusió poder guanyar i poder-nos acomiadar així. Era el que esperàvem: guanyar a casa i que l’equip jugués bé. Llàstima que no hi havia massa públic.

Quin balanç fa dels tres anys en què ha estat seleccionador?
Positiu. Tot i que al final hem acabat amb una davallada de públic, sigui per la data, pel temps o pel rival, veníem de partits contra Euskadi i l’Argentina, uns rivals de nivell, i amb força públic. La resposta del públic en el partit contra Colòmbia ve a expressar el descontentament amb aquest format de un partido para todos. La gent demana quelcom més per reaccionar, per tornar a enganxar l’aficionat i recuperar el to reivindicatiu.

De què se sent més satisfet de la seva etapa?
De moltes coses. En l’àmbit personal estic agraït a Jordi Roche per haver-me donat l’oportunitat de ser seleccionador; als amics, que sempre m’han donat el seu suport i m’han ajudat; als jugadors, que es parlava si volien o no volien venir a la selecció, si tenien por. Això és una fal·làcia.

(MÉS INFORMACIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA)

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li