Pere Giró, l’alcalde de la transició

0
604

Mor qui va ser l’alcalde de Figueres entre el setembre de 1973 i gener de 1979


A mitjans de juny del 1976 Lluís Llach va oferir un històric recital al Teatre El Jardí de Figueres. La sala es va omplir de bat a bat i fins i tot hi va haver gent que es va quedar al carrer. Era un dels primers actes multitudinaris que se celebraven a la ciutat per reivindicar la democràcia, després de la mort del general Franco, el novembre de l’any anterior. Cançons com «La gallineta» i «L’estaca» van fer aixecar els espectadors dels seients, onejant senyeres a tort i a dret. I al final, el que al cap de pocs anys seria l’himne oficial de Catalunya, «Els segadors».

Els que hi vàrem assistir, sabíem que l’autorització per celebrar el concert va estar perillant. Unes quantes dècades més tard, però, el qui en aquell moment era l’alcalde de la ciutat, Pere Giró, m’explicava el que havia passat: «El governador civil, Armando Muga, que era un militar franquista, em va denegar el permís per celebrar-lo. Vaig ensenyar el document als organitzadors i el vaig tancar en un calaix del meu despatx. Tot seguit els vaig dir que tiressin endavant, però que no em fessin quedar malament… No va passar res. L’endemà, l’autoritat provincial em va trucar, molesta, dient que si s’hagués produït algun altercat, m’hauria cessat de forma fulminant. Evidentment, però jo no podia ni volia impedir aquell recital».

L’anècdota posa en evidència el seu tarannà. Pere Giró i Brugués, destacat empresari de la construcció i exalcalde de Figueres (va exercir al càrrec entre el 22 de setembre de 1973 i el 9 de gener de 1979) ens deixava el passat 4 de gener, als 89 anys. Home d’una forta empatia, havia estat un gran emprenedor en el seu sector i com a polític va saber conduir amb habilitat la transició de la dictadura a la democràcia a la ciutat. Figueres ha perdut una personalitat de la seva història recent, un fet reflectit en la reacció ciutadana que es va produir a totes les xarxes socials, una vegada coneguda la seva defunció.

DE PALETA A ALCALDE. Giró havia nascut a Vilafant el 22 de juny de 1932. Conjuntament amb el seu pare, que era paleta, va crear una empresa constructora. Va tenir tres fills, un dels quals, Pere Giró Fàbrega, va seguir les seves passes durant una bona colla d’anys a l’empresa familiar i també en el món polític (va ser regidor a Figueres de 2011 a 2015). Durant unes quantes dècades fou un empresari emblemàtic, ja que es va fer càrrec d’algunes de les obres més importants que es van fer a la ciutat. També es va especialitzar en la reforma i construccions d’instal·lacions hoteleres.

En l’àmbit professional fou president del Gremi de Constructors de l’Alt Empordà (1959-1975) i directiu (primer vicepresident i, després, president) de la Unió Esportiva Figueres entre 1966 i 1973. Va ser regidor de l’Ajuntament de Figueres durant el franquisme, en representació de l’anomenat terç Corporatiu (és a dir com a membre d’una patronal o d’un sindicat). Popularment, era conegut com «en Pere paleta». El 22 de setembre de 1973 va ser nomenat alcalde, per decisió del Governador Civil i per la voluntat de deixar el càrrec que havia expressat el seu antecessor, l’advocat i mestre Ramon Guardiola.

Giró, amb Salvador Dalí i el rei Joan Carles al Teatre-Museu

Va esdevenir, per tant, l’alcalde de la transició democràtica (el dictador va morir el 20 de novembre de 1975), que va saber conduir amb una mirada oberta. De fet, la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament no va topar amb massa oposició i ràpidament va catalanitzar el nom dels carrers i va donar suport a l’ensenyament de la llengua, entre moltes altres iniciatives. Durant el seu mandat es varen realitzar diferents obres de modernització i posada al dia de la ciutat, com la nova portada d’aigües des de Boadella, la construcció del col·legi Joaquim Cusí i de l’Institut Alexandre Deulofeu. També fou diputat provincial, responsable de Vies i Obres de la demarcació.

Com a alcalde li va tocar inaugurar el Museu Dalí de Figueres (el 28 de setembre de 1974) tot i que l’equipament ja estava encarrilat quan va arribar al càrrec. Just pocs dies de prendre possessió, va anar a parlar amb el pintor i es va comprometre a tenir totes les obres acabades al cap d’any. Així va ser. Durant el seu mandat es va formalitzar la donació d’un important gruix d’obres i quadres, propietat de Gala i Salvador Dalí, incorporades al patrimoni de la ciutat i cedides als gestors del museu, igual com l’edifici de l’antic teatre municipal.

Una de les anècdotes que més se li recorda és que el mes d’agost de 1978 va ser l’alcalde que va fer tallar el pas a nivell de la carretera de Roses, amb els camions dels bombers, un cos que aleshores depenia de l’Ajuntament, per a protestar per les molèsties que causava quan les barreres van passar a ser automàtiques i eternitzaven les cues. Va dimitir per a poder presentar-se com a candidat al Senat, per la UCD d’Aldolfo Suárez, a les eleccions del mes de març de 1979. No va sortir elegit i a partir d’aleshores es va tornar a dedicar de ple a la seva activitat professional, vinculant-se a diferents iniciatives ciutadanes i seguint de prop la vida ciutadana, que durant uns anys comentava setmanalment en la popular tertúlia matinal que emetia a Ràdio Vilafant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li