Peralada clausura la 30a edició amb 25.600 espectadors i un 91% d’ocupació

0
429

 Un “If you don’t know me by now” cantat pel grup de soul britànic Simply Red i un públic emocionat, dempeus, va posar dimarts de la setmana passada el punt i final a la trentena edició del Festival Castell de Peralada, amb una ocupació mitjana del 91 per cent. Un total de 25.600 espectadors _600 més que l’any passat_ han pogut gaudir d’algun dels 23 espectacles de música i dansa i les 24 funcions de la programació, dels quals sis han batut rècords d’assistència, amb totes les entrades venudes. És el cas dels concerts de Seal, El gusto es nuestro, Pink Martini, Diana Krall, l’òpera Turandot _amb dues funcions_ i el pianista xinès Lang Lang, que el 8 de juliol passat va obrir un festival que durant set setmanes va omplir de lírica, dansa i música pop els diversos escenaris de l’auditori, la biblioteca, els jardins del castell i l’església del Carme. El festival, per tant, continua creixent en espectadors en la seva aposta per les propostes de mitjà i petit format i amb la clara voluntat de continuar refermant l’òpera, la dansa, les noves produccions i les estrenes absolutes com a signe propi d’identitat.
En aquest sentit, els organitzadors han destacat la producció Turandot com una nova aposta del festival per demostrar el seu interès per potenciar la cultura i les noves produccions des de la iniciativa privada. La versió oriental i contemporània de l’última òpera de Giacomo Puccini, amb la direcció artística de Mario Gas i amb Paco Azorín com a escenògraf, ha estat sens dubte un dels plats forts d’aquesta trentena edició, que va fer el ple al pati de butaques de l’auditori del castell les dues nits de la funció, el 6 i el 8 d’agost.
Però a banda de Turandot, la 30a edició del Festival de Peralada ha estrenat també altres espectacles, com Combattimento, un homenatge a Claudio Monteverdi; Alexandre el Gran, de Xavier Sabata; J’ai deux amours, d’Alfonso Vilallonga i Marco Mezquida; Nocturn a Peralada, d’Albert Guinovart, i l’ària Cocco e Cocomero, d’Alberto García Demestres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li