Per què ha proliferat el nombre de senglars?

Un dels efectes negatius del canvi global sobre la biodiversitat és la simplificació funcional dels ecosistemes, perquè comporta l’expansió d’espècies de caràcter generalista: les que poden viure en un nombre d’hàbitats més gran i tenen més capacitat d’adaptar-se als canvis

A l’apartat de boscos i matollars, l’informe destaca que un dels grans factors que afecten de forma recurrent la dinàmica forestal són els incendis, i en els últims 20 anys l’Alt Empordà ha estat una de les zones més afectades de Catalunya. Aquest però, no és l’únic condicionant.

Segons els científics, per entendre l’evolució dels boscos i matollars cal recordar-ne la història. Dècades enrere, els boscos s’havien anat substituint per explotacions agroramaderes a les zones més productives, o s’hi havia donat un ús intensiu per a necessitats energètiques i constructives. Això va fer reduir la superfície forestal. Però a mitjans del segle XX la introducció de nous materials, nous combustibles i noves indústries van provocar un nou canvi de tendència, i les superfícies forestals van començar a créixer i a recuperar lentament la seva maduresa.

Tots aquests canvis en l’estructura dels boscos i el seu grau de maduresa han permès recuperar moltes poblacions d’espècies forestals. Però per contra, la fauna no ha seguit la mateixa evolució, i diverses poblacions han disminuït lleugerament. I és que un dels efectes negatius del canvi global sobre la biodiversitat és la simplificació funcional dels ecosistemes, perquè comporta l’expansió d’espècies de caràcter generalista (les que poden viure en un nombre d’hàbitats més gran i tenen més capacitat d’adaptar-se als canvis). I l’exemple més clar n’és el porc senglar, cada cop més massificat a l’Alt Empordà.