Per fer novel·la cal tenir la valentia d’inventar

0
710

Imma Tubella presenta ‘A cavall del vent’ al Cicle Punt de Lectura d’Agullana


 

Directa i enèrgica, convincent i empàtica, Imma Tubella va protagonitzar la 6a sessió de l’actual edició del cicle Punt de Lectura als jardins de La Concòrdia.

Desmitificadora de tòpics, Imma Tubella explica les coses amb la convicció d’aquell que les domina perquè ha fet recerca i ha buscat les certeses on calgui i, en aquesta ocasió va fer gaudir moltíssim als cinquanta assistents a la sessió.

Després d’haver publicat fa dos anys Un secret de l’Empordà, ha publicat recentment A cavall del vent, la seva segona novel·la, en la qual ens narra l’arribada i estada a Catalunya de la princesa asteca Xipahuatzin i el seu seguici després d’haver estat regalada per Hernán Cortés al baró de Toloriu, que havia participat en la conquesta de Mèxic.

Autora de molts textos de tipus assagístic, Tubella va explicar que la seva vocació d’escriptora ve de lluny, concretament de quan va guanyar un premi de narrativa als 8 anys, però que va fer cas dels consells familiars i va estudiar sociologia i de fet això la va dur a escriure molt però en un registre diferent del literari.

Acostumada a fer recerca, a certificar amb dades tot allò que publicava, en la seva xerrada Tubella es va referir repetidament a la diferència notable que hi ha entre escriure assaig i escriure novel·la. En el seu cas, va comentar que cada vegada li costa menys assumir que, com a narradora, té dret a inventar coses malgrat la necessitat de ser coherent i versemblant en tots els detalls de la narració i que això exigeix valentia.

«Jo faig meva l’afirmació de Miguel Angel Asturias quan afirmava que la feina del narrador és la de fer visible l’invisible» va dir, i va justificar aquesta afirmació donant detalls relatius als fets a partir dels quals ella ha escrit les seves dues novel·les.

En relació amb A cavall del vent, Tubella va comentar moltes dades sobre la princesa asteca Xipahuatzin i el seu germà, fills de Moctezuma i hereus de la corona asteca. Durant la presentació va posar molt èmfasi en denunciar el fet que la historiografia «oficial» i també alguns polítics, com Martín Villa, han volgut negar alguns fets que posaven en evidència la falsedat d’un discurs obsessionat d’amagar l’afinitat entre Hernan Cortés i la corona d’Aragó.

Per narrar la vida d’aquesta princesa, Tubella va optar per un relat a quatre veus, de quatre personatges que narren la història des d’un angle diferent en cada cas. El perfil divers d’aquests narradors busca, segons Tubella, aconseguir explicar un munt de detalls relatius a la civilització asteca; com eren els viatges transoceànics el segle XVI, quina era la relació entre la corona d’Aragó i la de Castella després del matrimoni entre Isabel i Ferran, etc.

«Per aconseguir que el relat fos rigorós –va afirmar–, he hagut de llegir més de setanta llibres i he visitat multitud d’arxius i biblioteques especialitzats, com per exemple la del Museu Marítim de Barcelona a les Drassanes». L’autora va comentar que ha intentat que la veu de cada un dels narradors fos creïble i per això ha procurat també incloure detalls relatius a l’accent amb el qual parla el català cada un d’ells en funció del seu origen.

Després de l’èxit de la seva primera novel·la, confia que aquesta segona obra connecti amb el públic i l’ajudi a conèixer millor el període històric del primer terç del segle XVI a la península Ibèrica, ja que és un moment molt interessant i que, en molts aspectes, ens recorda l’època que estem vivint actualment.

El proper divendres Marc Artigau tancarà el cicle Punt de Lectura i, en aquesta ocasió, ho farà a les 7 del vespre, a la plaça del veïnat de l’Estrada. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li