Pep Vallès, exposició i monografia

0
567

Una mostra de la seva col·lecció de pintura i un llibre, homenatge pòstum al prestigiós crític d’art


No ho va veure per pocs dies (va morir el 30 de setembre), però va seguir de prop els preparatius i va donar el vistiplau a les proves d’impremta. Divendres a la tarda es va inaugurar a la Fundació Valvi de Girona una exposició del seu fons artístic i ahir, a Agullana, la monografia que li ha dedicat l’Institut d’Estudis Empordanesos. Tots dos actes es van convertir en un homenatge pòstum al crític d’art i escriptor Josep/Pep Vallès i Rovira, un personatge singular, erudit i entranyable que va aplegar un bon nombre de figuerencs i empordanesos.

Tant l’exposició –que es pot veure a Girona fins al 21 de novembre i possiblement més tard es presenti a Roses– porten el mateix títol: «Josep Vallès i Rovira, entre l’alquímia i l’art». Tot i que nascut a Bellpuig l’any 1931, als sis mesos d’edat va venir a viure a Figueres amb la seva família (el pare era notari). Era el setè de dotze germans, tots ells integrants d’una nissaga dedicada majoritàriament a professions liberals (advocacia) i espirituals (una monja a Xile i un frare a Poblet, encara vius, dos més van ser sacerdots tot i que van deixar-ho i el propi Pep que mai va amagar les seves incursions en el món de la maçoneria i l’alquímia).

Tot i que va estudiar Dret i va treballar en diferents notaries, la faceta pública amb la qual ha estat conegut arreu de Catalunya va ser la de crític d’art, que va començar a exercir a partir dels anys cinquanta a publicacions locals com Canigó, Vida Parroquial i 9 País/Hora Nova i altres d’abast més general. Entre el 1969 i el 1979 Vallès va ésser el crític d’art de Tele/eXprés, on va fer un seguiment minuciós de l’art català, amb un estil literari molt peculiar, eliminant preposicions i articles. Un estil que el va acompanyar fins a la seva mort, tot reivindicant la necessitat de suprimir mots no essencials en el llenguatge escrit.

Posteriorment va escriure en altres publicacions, entre elles el setmanari Empordà i la revista Bon Art, ja en els darrers anys de la seva vida, que fou quan va decidir viure a Agullana, de manera més reposada. Va escriure mitja dotzena de llibres d’art.

Com explica la comissària de l’exposició i coordinadora de la monografia, la figuerenca Mariona Seguranyes, historiadora de l’art i doctora en Humanitats, «a través de la seva trajectòria podem fer una lectura de l’art català i empordanès a l’època de la transició democràtica».

A l’exposició de Girona s’exhibeixen obres dels amics artistes que pertanyen a la seva col·lecció personal d’obres d’art com Joan Hernández Pijuan, Antoni Tàpies, Joan Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Josep Guinovart i els empordanesos Bartomeu Massot, Evarist Vallès, Modest Cuixart, Joan Sibecas i Alícia Viñas. També s’exposa una selecció de la seva col·lecció de tapes de vàter artístiques, batejades per Camilo José Cela com «Opercula Latrinae», dissenyades per diversos pintors, així com diversa documentació del seu arxiu, com fotografies i llibres dedicats.

LA MONOGRAFIA. La Mariona Seguranyes mateix i altres persones vinculades a l’Institut d’Estudis Empordanesos han estat treballant al llarg de dos anys en la preparació d’una monografia de poc més de 150 pàgines, amb moltes fotografies i reproduccions d’obres d’art, que ha vist la llum coincidint amb l’exposició i, casualment, amb el seu traspàs. Si bé era conegut i preocupava el seu delicat i inestable estat de salut, es confiava que Pep Vallès hauria pogut assistir a la inauguració de l’exposició de Girona i a la presentació de la monografia que es va fer dissabte a la tarda a Agullana.

Seguranyes explica que la monografia «s’ha estructurat en tres parts que corresponen als àmbits: de la família, de l’alquímia i de l’art. El llibre s’obre amb un pròleg de la historiadora de l’art Glòria Bosch. Pel que fa a l’àmbit de la família, el periodista Josep Playà dibuixa la rellevància de la nissaga Vallès. Aquesta primera part també compta amb un text inèdit autobiogràfic del mateix Josep Vallès. Dins l’apartat dedicat a l’alquímia, Arnau Puig, filòsof i amic del crític, dona pistes sobre l’escriptura críptica de Vallès. Tot seguit, els escriptors Oriol Pi de Cabanyes i Teresa Costa Gramunt construeixen una mena de deliciós homenot entorn de la seva figura».

En la tercera part, la mateixa Seguranyes ressegueix la seva trajectòria com a crític d’art, intensament lligada a creadors catalans i empordanesos. A més, l’editor Domènec Moli relata la seva memòria de projectes compartits amb Pep Vallès, Vallès, i l’historiador de l’art José Corredor-Matheos rememora la creació de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), també amb Vallès. El volum es tanca amb la transcripció d’una conversa erudita entre Josep Vallès i Arnau Puig, inèdita, que va tenir lloc el 2018. «En aquesta trobada van emergir els neguits creatius i ideològics de tota una generació», remarca la coordinadora del volum. El llibre es tanca amb una reproducció d’obres dels amics artistes de Vallès, que formen part de la seva mateixa col·lecció, acompanyades de cites d’articles que els va dedicar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li