Pensar més a llarg termini

0
943

Just quan acabem d’entrar a la fase 1 del desconfinament i, per tant, ja ha passat el pitjor de la crisi sanitària, és un bon moment per treure alguna conclusió d’aquesta crisi.

M’he fixat sobretot en com els diferents lideratges polítics han gestionat la situació. El fet que hagi tingut un impacte global (sobretot en els països més desenvolupats) i coincidint en un període de tres-quatre mesos ha provocat que puguem veure les diferents gestions que s’han fet de manera paral·lela.
És important perquè, amb unes condicions similars, l’impacte d’aquesta ha estat diferent en funció del tipus de lideratge i de les accions que aquests han pres.

En aquesta pandèmia hi ha hagut dos tipus d’estratègies. La majoritària que no és res més que el confinament de tota la població o la que han seguit alguns països, que consistia en el fet que el país no es parés però es realitzessin testos massius a la població i seguiment, i confinament dels infectats i els seus contactes. En ambdós casos hi ha exemples de bona gestió i d’altres, de gestió deficient.

Què és, doncs, el que fa que alguns lideratges hagin sabut entendre millor la situació i l’hagin encarat amb més èxit?

Segons el meu punt de vista, la visió que han tenen a l’hora de governar. En les societats actuals, mediatitzades, immediates, fluides, hi ha dos tipus de lideratges polítics: els que pensen només a curt termini i els que pensen a llarg termini. És cert que aquesta distinció ha existit sempre, però una societat tan mediatitzada com l’actual, tan basada en la immediatesa, els primers s’han vist molt reforçats.

Els líders polítics que només pensen a curt termini són aquells que s’adapten a l’opinió pública, els que no tenen un projecte clar a llarg termini, que pensen més en la comunicació que en la gestió i que es mouen a cop de titular. Són els del tacticisme, els de la jugada mestra, els que viuen al dia. Solen ser lideratges molt sorollosos però efímers.

Aquesta manera de gestionar la política està interioritzada per bona part de la nostra classe política, tant en el govern com en l’oposició.

En canvi, hi ha un altre tipus de lideratge, menys preocupat per l’impacte immediat i més centrat en el llarg termini. Són aquells, que de ben segur són molt menys sexys mediàticament però que solen tenir molt més recorregut. Bàsicament, perquè més que tàctica pensen en l’estratègia. No pensen en el curt termini, sinó en el llarg. I això els obliga a tenir un projecte de país a llarg termini, a diferència de l’anterior lideratge, ja que el tacticisme no exigeix un projecte de futur sòlid. El tacticisme és pur present. L’estratègia, horitzó.

Aquest lideratge a llarg termini, com que està acostumat a encarar la situació d’aquesta manera davant d’una crisi com l’actual, pensa més en la sortida de la crisi que en el camí, a diferència del lideratge que pensa a curt termini, que només està pensant en el camí i en com mantenir el beneplàcit de l’opinió pública diàriament.

Tenim molts exemples d’aquest segon tipus de lideratge i que han sortit reforçats en aquesta crisi, amb Angela Merkel al capdavant. Potser seria hora de caviar de xip i pensar més a llarg termini. Hi guanyaríem tots.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li