Pensar el que es diu i dir el que es pensa

0
521

Hi ha una paraula al diccionari dels psicòlegs el significat de la qual ens hauríem de preocupar de difondre a tort i a dret per contribuir al benestar personal i al bon enteniment entre els individus. Em refereixo al mot “assertivitat”, un concepte estretament relacionat amb l’autoestima que, a grans trets, consisteix a ajustar el que pensem que hem de fer i/o dir i el que, finalment, fem i/o diem.
Idealismes a part, us convido a analitzar-vos internament per descobrir si sou o no assertius, però, abans, un consell: no s’hi val esgarrifar-se ni penedir-se de res; en l’acció cap al canvi hi ha el poder (ja ho deia el Capità Enciam).
Una persona és assertiva quan coneix quins són els seus drets personals (que no constitucionals) i els seus interessos en una situació determinada; i no només els coneix, sinó que els defensa d’una forma objectiva (tenint en compte el que hi ha fora d’un mateix) i posant en joc una sèrie d’habilitats socials (com saber començar una conversa, saber-la acabar, saber marxar d’un lloc a mig fer, saber expressar els sentiments, saber fer crítiques o saber comunicar) que li permeten ser respectuós amb ell mateix i amb els altres.

La forma assertiva és la forma desitjable d’actuar i està entre un comportament submís i passiu, on el sentiment d’inferioritat i de culpa hi tenen molt a dir, i un comportament agressiu i excessivament actiu, tot i que hem de saber que ningú és cent per cent assertiu, perquè la realitat ens diu que som imperfectes i anem oscil·lant al llarg de la vida.

MÉS INFORMACIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li