Pennier va ‘fotografiar’ la comarca de fa tres segles

0
587

Una exposició sobre l’atles realitzat per aquest cartògraf francès permet conèixer molts espais de l’Alt Empordà de l’any 1719


 

El plànol delimita perfectament l’estructura actual del centre històric de Figueres. També queda clar el pas de la riera Galligans, aleshores descoberta, l’hospital fora muralla —on ara hi ha la font lluminosa i la plaça de Catalunya—, les entrades principals per la porta de Girona (al xamfrà de la Rambla actual amb el carrer Girona), de la Jonquera (al xamfrà amb el carrer Muralla) o de Peralada (al carrer Ample) o l’actual plaça de l’Ajuntament i la parròquia de Sant Pere. Tot això apareix en un dels panells que s’exposen fins el proper cap de setmana a la Casa de Cultura de Girona, en el marc de l’exposició «Plànols de castells, viles, esglésies i capelles de les terres gironines l’any 1719».

La mostra, tot i el seu títol, exhibeix majoritàriament poblacions de l’Alt Empordà i, en la majoria dels casos, es pot anar seguint l’estructura urbana que tenien els nostres municipis i algunes construccions singulars ara fa 300 anys. Totes aquestes reproduccions procedeixen de l’atles de Pennier, recuperat fa pocs anys i, per tant, gairebé inèdit. Formen part de les habituals campanyes cartogràfiques organitzades pel govern francès de torn, per tal de tenir ben controlades i delimitades els espais situats a l’altra banda de la serralada pirinenca.

L’exposició està organitzada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb el suport de la Diputació de Girona i, segons expliquen els seus promotors, «visualitza la profunda transformació del paisatge gironí des de principi segle XVIII fins al segle XXI comparant els mapes de Pennier amb l’ortofotomapa de 2019, i deixa testimoni de les estructures constructives que han perdurat fins ara i també les que ja han desaparegut». És a dir, podem contemplar els canvis tan radicals —o no— que han sofert pobles i ciutats en aquests 300 anys de diferència.

L’exposició consta de 19 plafons en tela que reprodueixen 43 mapes i plànols de les terres gironines (28 nuclis urbans, 9 fortificacions i 6 esglésies i casals). A banda de Figueres, hi veiem reproduïts, entre altres, els nuclis de Castelló d’Empúries, Roses, Peralada, Garriguella, Vilabertran, Cabanes, Cadaqués, Llers, Bàscara, Sant Climent Sescebes, Darnius, Sant Pere Pescador i l’Escala, així com fortificacions com les de Quermançó i la Ciutadella i els castells de la Trinitat, Calabuig o Sant Mori o les esglésies de Maçanet de Cabrenys, Pontós i el monestir del Roure.

ATLES RECUPERAT. L’any 2017 l’Institut Cartogràfic va publicar una reproducció d’aquest atles, que aplega «un centenar de mapes de ciutats, viles i fortificacions aixecats per l’exèrcit francès en el període bèl·lic de la Guerra de Successió i recollits, pocs temps més tard, en un volum perquè servís de guia per a localitzar indrets que permetessin allotjar les tropes franceses que envaïen la Península Ibèrica el 1719», segons s’indica a l’exposició. Aquest llibre, que es pot consultar a la mateixa sala, aplega un total de 101 mapes.

Jacques Pennier va ser un enginyer militar i geògraf del rei de França de final segle XVII i principi del XVIII i del quan no es té localitzada cap imatge. Una de les seves aportacions a la cartografia queda recollida al seu atles militar manuscrit Recueil des Plans du Roussillon, de Catalogne, datat el 1719 i conservat a l’Arxiu Militar Austríac, una veritable troballa relativament recent que ha quedat recollida en l’esmentada publicació i se sintetitza en aquesta exposició itinerant.

Complementant la informació s’explica que «els mapes realitzats pels cartògrafs militars a les ordres del rei de França, especialment en aquest període que va des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el segle XIX, constitueixen, indubtablement, una de les contribucions més rellevants a la cartografia de Catalunya. El cas de Pennier, però, és remarcable, ja que es tracta d’un cartògraf pràcticament desconegut que amb aquest i altres treballs va contribuir d’una manera decisiva a la representació cartogràfica del territori català de principi del segle XVIII. La singularitat del seu atles és que, al costat de nuclis urbans ja prou cartografiats en aquesta època com pot ser la ciutat de Girona, n’hi apareixen d’altres de menys rellevància dels quals no es coneixen representacions anteriors».

En un treball realitzat pel geògraf Jesús Bugueño, a la revista Mètode, sobre la cartografia del Pirineu realitzat pels francesos, s’esmenta que quan l’any 1730 es va realitzar un mapa molt exhaustiu de Catalunya s’utilitzà aquest atles de Pennier que incorporava les vegueries i que «tot i l’exagerada prominència del cap de Tossa, era un atles més expressiu i innovador en la forma de representar el relleu, mitjançant una perspectiva zenital». Ara el poden observar en aquestes reproduccions i, sobretot, comparar-lo amb la situació actual. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li