Patrocini cultural, un bon moment

0
914

El diccionari defineix patrocini com la promoció de la imatge d’una empresa, d’un producte o d’un servei, per mitjà de la protecció i el sosteniment econòmic que s’atorga i el mecenatge és protecció generosa a empreses culturals o benèfiques. Les dues accions fins al moment, llevat d’alguna excepció, han estat pràctiques poc desenvolupades per les institucions culturals. Al meu entendre cal fomentar el patrocini i el mecenatge ja que no ho podem oblidar que són dues fonts de finançament, com ho poden ser l’autofinançament i les subvencions públiques. Si tenim present que el patrocini és per ales empreses és un instrument de comunicació, com la publicitat, les RRPP o el màrqueting directe i pot ser també un exercici de RSC, com la transparència, la sostenibilitat o les bones pràctiques fomentar el patrocini i mecenatge és una situació de Win-Win tant empreses com institucions en surten beneficiades.

Patrocini i cooperació? Amb empresa privada? Com fer-ho? És possible? Una empresa que aporti diners en cultura pot recuperar la inversió? Al meu entendre, sí! I aquestes són algunes de les característiques conceptuals que les iniciatives culturals poden aportar a l’empresa privada, i, per tant, retornar-li amb escreix la seva inversió. En primer lloc, com a plataforma de visibilitat i presència. Els projectes culturals poden tenir una gran visibilitat, generant una bona reputació a les empreses que li donen suport, ja que un esdeveniment així té una gran capacitat d’impacte social i mediàtic. En segon lloc, els patrocinis es poden oferir a partir d’uns pressupostos molt raonables i competitius vers els costos de les tradicionals campanyes de publicitat. En tercer lloc, les accions i les temàtiques culturals són diverses, això fa que qualsevol empresa amb uns valors afins i sòlids pugui trobar-hi un encaix òptim per construir-hi un relat al seu voltant. En quart i últim lloc, la visibilitat de les accions està acompanyada del desenvolupament de valors universals, per tant, accessibles i comprensibles al gran públic. Aquesta combinació és de ben segur objecte d’interès per a les empreses, de manera que resulten ideals per enfortir la col·laboració pública i privada.

La cultura et permet comunicar amb sensibilitat i exclusivitat. La cultura conté un llenguatge universal que et permet transmetre i comunicar d’una manera eficaç els valors i el missatge de l’empresa i, a més, et permet millorar la percepció que es té de l’empresa, ja que la cultura i els esdeveniments culturals estan relacionats amb la sensibilitat i l’exclusivitat. Per aconseguir-ho, cal trencar barreres, ser disruptiu i obrir noves estratègies per poder buscar aliances i acords amb mitjans i institucions, per així arribar als públics objectius més idonis i, alhora, desenvolupar un conjunt d’accions orientades a fomentar la creativitat i la innovació per a l’empresa, accions que paral·lelament permeten el creixement de l’empresa. L’aliança entre la cultura i l’empresa es mostra cada dia més com una simbiosi i, com a tal, és mútuament beneficiosa. Per impulsar aquesta aliança es fa necessari un espai de trobada per iniciar i consolidar vincles de confiança entre l’empresa i la cultura, es fan necessaris impulsar pretextos per a fer-ho ja que una aliança empresa i cultura és de ben segur un binomi guanyador.

A l’actualitat trobem, almenys, quatre factors que ens són propicis com a gestors culturals hi ha una major sensibilitat de l’empresari envers les necessitats de la societat i el seu entorn, els quals cerquen no solament resultats econòmics, sinó també realitzacions socials de les empreses; en segon lloc cada cop més pren importància fonamental de la imatge i de la comunicació en la gestió empresarial; en tercer lloc la utilització cada cop més freqüent del patrocini com a instrument de comunicació i màrqueting de les empreses i per últim i en quart lloc (encara que molt insuficient)hi ha una millora del tractament fiscal i legal del patrocini. És a dir és el moment idoni per iniciar una planificació i un pla estratègic per incorporar polítiques de patrocini i mecenatge a les institucions culturals i al nostre patrimoni.

El Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts assenyala tres factors cabdals que com a elements clau per explicar les pràctiques de patrocini i mecenatge així com per organitzar les propostes i recomanacions de l’estudi són: els valors i tendències socials predominants, les polítiques públiques i -finalment- els operadors. El treball incideix sobre tres eixos; la realitat social, les polítiques públiques i els operadors per explicar les pràctiques de patrocini i mecenatge i per organitzar les propostes i recomanacions que recull l’estudi.

Em centro en el darrer eix del decàleg que es descriuen i anomena alguna de les estratègies que els actors culturals receptors de mecenatge cultural haurien d’assumir. Algunes de les propostes més interessants són: incorporar professionals especialitzats i formar equips de gestió capaços de desenvolupar -internament o externament- bones estratègies de captació i manteniment del mecenatge i el patrocini cultural. I també crear plataformes, patronats compartits o campanyes paraigua -per objectius, territoris i sectors- que facilitin la distribució de recursos entre una diversitat de petits projectes que comparteixin una mateixa marca. Ens preparem? som-hi.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li