Participem, pel bé comú de tots

0
784

Fomentar la participació ciutadana és bàsic per poder crear un model d’administració proper a la ciutadania i esdevenir una administració de proximitat. Al meu entendre, una participació activa democràtica a la política és bàsica per enfortir una democràcia cada dia més dèbil. És per això que cal fomentar estratègies; promoure i potenciar la implicació individual i/o grupal de la societat en les esferes públiques. Participació i accions que poden formar part de la presa de dedicions o bé formar part d’una fase prèvia de reflexió i deliberació així com un recull de propostes o opinions d’una acció o de grups d’accions concretes.

Partim de la premissa que hi ha dos tipus de participació democràtica: en primer lloc la institucional, aquella que té lloc en processos organitzats i emparats per la mateixa administració; i en segon lloc la no institucional (formal i informal), que té lloc a l’esfera pública no institucional, sigui de forma espontània o a través d’estructures de la societat civil organitzades però sempre al marge de les institucions. Cal fomentar-ne les dues tipologies i l’Administració n’ha de ser corresponsable.

La participació democràtica formal, a diferència de la informal, que té lloc a l’esfera pública no institucionalitzada, requereix ja per definició la intervenció d’algun tipus i interlocució per part dels poders públics. Dits poders, però, al meu entendre, en el cas de la participació informal, també han d’assumir un rol de lideratge des de la corresponsabilitat, un lideratge que no s’ha de convertir en un dirigisme vertical ni en excessiu intervencionisme, però que ha de fer possible la planificació del projecte participatiu i ha de posar-se al servei dels ciutadans que hi participen, els recursos i els canals adequats que facin la participació eficaç, significativa i eficient, així com facilitar una adequada interlocució que permeti el diàleg i la proximitat entre l’Administració i la ciutadania.

La participació és considerada sovint una manera de millorar la qualitat de les polítiques públiques, a través de diagnòstics més rics, més creativitat, més legitimitat i acceptació de les decisions i la corresponsabilització de les persones afectades. A més, la participació també ha estat defensada com una eina de desenvolupament de noves relacions socials per enfortir la cohesió social, tant dins el barri com amb l’entorn.

Ara bé, hi ha moltes maneres diferents de fer participar la ciutadania en les polítiques; no existeix una única recepta que valgui per a tot arreu. La participació en els projectes integrals de regeneració urbana es pot dur a terme a través de processos d’informació i consulta o bé de la coproducció de béns i serveis per part de la comunitat. Es pot canalitzar a través de processos participatius o mitjançant la construcció d’òrgans, estructures o partenariats. Es pot adreçar a la pluralitat d’agents (econòmics, comunitaris, polítics, etc.) que hi intervenen o es pot restringir a només alguns agents econòmics i/o socials. De fet, no hi ha una única definició sobre participació ciutadana, per això habitualment s’acostuma a parlar de graus, estils i formes de participació.

Ara bé, siguin quins siguin els mecanismes que finalment s’adoptin, no s’ha d’oblidar mai l’objectiu últim de la participació, que, a més de millorar les polítiques que es facin, és l’apoderament de la població. Això significa donar a la ciutadania prou recursos materials, socials, culturals i simbòlics per esdevenir protagonistes, conjuntament amb el govern local, en el procés de regeneració urbana. Parlem de coproducció per enriquir la dicotomia habitual de «dalt a baix» o de «baix a dalt». Si bé pot ser útil diferenciar quan la iniciativa prové de la societat civil o bé del govern local, el que es busca amb la coproducció és que hi hagi una col·laboració entre els diferents sectors, tant en el disseny com en la implementació de la política de regeneració.

Les TIC ara ho fan possible i més senzill. Les TIC no només han generat grans transformacions a l’economia i a l’àmbit del treball, sinó també revolucions a les pràctiques socials i relacionals. Avui en dia internet, la televisió digital i els smartphones han generat i transformen contínuament un nou marc de relacions socials, comunicacions, difusió de la informació, i la cultura, sistemes d’aprenentatge, educació, etc. Així doncs, no és exagerar i no seria irracional no donar-se compte que l’impacte que les tecnologies tenen i han de tenir també a la política.

El 9-N i la consulta del TRAM per la diagonal a Barcelona són la cara i la creu de la participació ciutadana formal i dirigida per l’administració. El primer, un cas d’èxit; el segon, un de fracàs; dels dos se n’ha d’aprendre i se’n poden treure coneixement. L’1 d’octubre és un cas d’èxit de mobilització ciutadana amb el suport de l’Administració. Els tres casos propers a nosaltres al meu entendre ens llencen un clar missatge: hi ha una altra manera de fer política, una manera més propera, més transparent, més humana que respon a l’interès comú i no a l’interès d’un partit o d’uns pocs.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li