Parlar gitano, parlar catalĂ 

0
667

El Divendres Sant no és festiu a França. L’estat veí, que manté inalterable des de fa segles la seva laïcitat oficial, té arrelat el catolicisme entre una part important de la seva població i les seves expressions populars apleguen molta gent, siguin fidels o simplement curiosos espectadors. Un exemple evident és el de la processó de la Sang de Perpinyà, que té orígens medievals i que es va recuperar l’any 1950 gràcies a l’activista cultural Josep Deloncle. Des d’aleshores surt cada Divendres Sant, a les tres de la tarda –per recordar l’hora que va morir Jesús a la creu– des del barri de Sant Jaume.
Pels altaveus repartits per tot el centre històric de la ciutat, que és per on discorre el seguici, sona música sacra al llarg del matí i des del moment de la processó es van escoltant al·locucions que tant relaten la història i els detalls dels estaments religiosos que hi participen com fan comentaris sobre la Passió. Tot en llengua francesa menys al començament, quan es resa el Parenostre en català. I aquest petit detall, que no passa inadvertit per al visitant que prové de la Catalunya del sud, no és pas anecdòtic. Situar-se al cor del barri de Sant Jaume el Divendres Sant és penetrar en un món que et pot fer recular unes quantes dècades o transportar-te directament a alguna pel·lícula costumista dels 60, sobretot italiana, on es barregen habitatges extremadament degradats, amb la roba penjant de tots els balcons i els veïns asseguts al carrer fent petar la xerrada, amb homes endiumenjats amb americana fosca, camisa blanca i corbata, i dones amb mantellina negra –ara fins i tot amb minifaldilla i botes– acompanyant el seguici religiós.
Ara bé, en aquest imaginari no apareix en cap moment el fet que molts dels seus protagonistes –sobretot els que veuen passar la processó– parlin en català i, a més, siguin d’ètnia gitana. Aquesta circumstància és la que caracteritza el barri de Sant Jaume de Perpinyà, una zona habitada majoritàriament per gitanos des de fa segles. Actualment n’hi ha uns 2.500 de censats al llarg de la dotzena de carrers i places que configuren l’espai, a mig camí entre suburbi i gueto. La xifra real pot ser superior i en els darrers temps han començat a ocupar-hi cases residents magribins o subsaharians, però l’essència es manté inalterable.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li