Parar la fresca a l’estiu, un costum que desapareix

0
91

 Josep Pla va escriure l’any 1971, al llibre Les hores que “a l’estiu, la fresca es para en els pobles del nostre país al peu de la porta”. Unes quantes dècades més tard aquest costum es troba gairebé en desús o bé és un hàbit que ha estat substituït. Ara, a l’estiu, com a l’hivern, hi ha qui es queda a casa mirant la televisió o qui no abandona el mòbil o el portàtil, però també és cert que de juny a mitjan setembre és l’època de l’any on s’acostuma a sortir més, sigui per anar a sopar o a prendre una copa, per escoltar música, fer una passejada vora mar o veure una pel·lícula en alguna de les sessions de cinema a la fresca que encara s’organitzen recordant vells temps.
En alguns barris de Figueres i, sobretot, en molts pobles de l’interior –a la costa és gairebé impossible– hi ha qui encara manté aquest vell costum d’anar a parar la fresca a les nits d’estius, però cada cop va a menys i els qui ho fan solen ser gent gran. Senzillament es tracta de baixar amb una cadira al carrer i gaudir d’uns quants graus de temperatura menys que a casa –això, evidentment, comptant que no es disposi d’aire condicionat– i aplegar-se uns quants veïns tot fent rotllana, xerrant de qualsevol cosa fins que la son crida a anar cap al llit.
Les noves generacions difícilment faran tertúlia vora casa. Preferiran anar a fer un tomb, prendre una copa o quedar-se tranquil·lament a l’habitació de casa “xerrant” per WhatsApp o Facebook. Els seus pares, si no han decidit sortir, també han perdut aquest hàbit. Prefereixen veure algun programa de televisió còmodament estirats al sofà si és que no han començat, també, a estar enganxats a les xarxes socials. L’opció, per tant, de prendre la fresca al carrer queda per als avis.
Pere Teixidor i Elies (Figueres, 1892 – 1981) va ser un dinamitzador teatral, tant per la seva faceta d’escriptor d’obres com la d’actor i fins i tot de productor arreu de Catalunya. També va escriure alguna cosa de prosa, però el seu darrer volum, que portava per títol Figueres anecdòtica segle XX i va ser publicat l’any 1978, era un compendi sobre els fets històrics, els personatges i els costums i tradicions de la ciutat. Explicant com passaven l’estiu els figuerencs de la primera meitat del segle passat, recordava les revetlles a la Rambla tot i advertir que “havent sopat, els més pacífics treien cadires davant de casa seva i així, fent tertúlia i criticant a tot bitxo vivent, prenien la fresca fins a la d’hora d’anar a jóc”.
“Aquí havíem arribat a ser més d’una vintena de persones i ara, ja veus, no arribem ni a mitja dotzena. I a totes les cantonades era igual”, em comenta una veïna del Poblenou de Figueres que encara intenta mantenir aquest costum. Lluny queden aquelles rotllanes, fins i tot al mig del carrer, quan pel barri, a partir de determinada hora de la nit, no passaven ni un sol cotxe. Ara han d’estar en alguna plaça o parc.

UNA DESCRIPCIÓ LITERÀRIA. Un dels autors locals que millor descriu aquest fenomen és Ricard Guanter i Flaquer (L’Escala, 1932-2012) en un dels seus escrits sobre costums i tradicions del seu poble, on sovint imita l’estil de Josep Pla per fer les descripcions de la vida d’un municipi mariner. En aquests sentit recordava, en un treball publicant a la revista L’escalenc del mes de juliol del 2002, que “aquestes tertúlies de carrer s’iniciaven quan arribaven les primeres calors estiuenques. Abans no es coneixia l’aire condicionat i ni tan sols els ventiladors. A dins les cases no s’hi estava massa bé, tot i que les gruixudes parets amb què eren bastides apaivagaven molt la calor del seu interior. No hi circulava l’aire llevat de les que donaven a dos carrers”.
Afegeix que “els llums de les cases s’anaven apagant. Del seu interior anava sortint gent proveïda, a la majoria, de cadires de balca i els que no en tenien s’asseien al cim d’un soc o a la vorera si és que en aquell carrer n’hi havia. Així s’anaven fent els diferents grups en molts carrers de l’Escala. Ja s’havia fet fosc. Els llums de la vila, flacs i escassos, ens feien només claror per veure’ns. Les últimes persones en incorporar-se a la rotlla eren les mestresses de casa, que no feien fins que no tinguessin la cuina arreglada. Altres veien de portar els més menuts al llit”.
Guanter, que de ben petit ja devia ser un gran observador, relata que “en la colla que parava la fresca sempre hi havia el contemplatiu que s’entusiasmava mirant, panxa enlaire, la volta del cel totalment cosida de puntets brillants” mentre que “els altres es lliuraven totalment a la xerrameca. Com que gairebé tot el veïnat era a fora, assaborint la fresqueta de la nit, no hi havia perill de molestar ningú. Per tant, no era necessari controlar els decibels de la veu. El sol perill era que, si es parlava massa fort, no es despertessin les criatures que ja eren a dormir”.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz