Paranoia, esoterisme i megalomania

0
685

Tots alguna vegada hem fet servir el terme paranoia dins del llenguatge col·loquial per fer palesa alguna conducta atípica pròpia o aliena.

Per no caure en incorreccions, si consultem la xarxa, ens trobem la definició: ‘Psicosi caracteritzada per l’aparició d’idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, d’anormalitat somàtica, etc., articulades lògicament’.

De fet, tots tenim un parent, amic, conegut o mandatari que, per les seves ximpleries o genialitats, demostra sobradament que és un digne perceptor d’aquesta definició.

Alguns presenten una conducta hostil i bel·ligerant si li porten la contrària o posen en dubte l’autenticitat dels seus deliris de grandesa, distorsionen la informació que reben, tenen obsessió de disposar de dades dels dissidents, reben visites en secret, són megalòmans (és a dir, es creuran que són algú important o rellevant) i com tret característic, no demanen mai ajuda als professionals de la psicologia o psiquiatria per tal de rebre el tractament adequat, sinó que sovint acudeixen a màgies negres i esoterismes diversos.

Des de l’època del paleolític, es practicava l’esoterisme i l’ocultisme, que després les cultures egípcia, romana i grega van adaptar fins als nostres dies. Hi ha qui considera que el cristianisme té una bona part de fonaments esotèrics.

Al començament dels anys 30, al centre d’Europa, un austríac malcarat i els seus consellers es van obsessionar per l’esoterisme i l’ocultisme per tal de dominar el món amb l’ajut de la seva supremacia genètica i d’associacions antisemites encapçalades per intel·lectuals i altres panxacontents.

Part de la seva habilitat d’oratòria hipnòtica es podria deure a les seves classes de dicció (no li calia fer-se passar per periodista), i com Edgar Allan Poe i altres il·luminats, a la ingesta d’alguna substància delicada.

Més a la vora tenim el geni surrealista Salvador Dalí i les seves ocurrències amb decapitació d’ànecs sodomitzats o la devolució al seu pare de l’equivalent al material genètic aportat per la seva creació; bona part de la seva temàtica ens mostra simbologies, imatges i representacions lligades a la francmaçoneria i d’altres societats secretes i misterioses, amb missatges encriptats amb una intenció concreta (Piaceri illuminati i El ojo de 1945).

Un tret característic d’aquests era la seva impotència sexual, que els derivava a perversions sexuals inenarrables. Per tal de compensar la seva disfunció.

Actualment, el marquès de Waterloo, amb el seu deliri de grandesa, té por de ser assassinat i es passeja amb una armilla antibales i fins i tot  -més digne de l’època de Claudi, Cèsar o Enric VIII- fa tastar els aliments als també mantinguts a terres llunyanes, per tal de comprovar que no estiguin enverinats…

Potser als tastadors reials de sa majestat no els fa gaire gràcia la ingesta d’aquests aliments a canvi d’un sou (per bons que siguin) ni als seus familiars, i què direm de les armilles? Realment pensa que algú el vol matar? O sols forma part de les performances habituals victimistes?

És curiós que mentre gaudeix de les seves vacances pagades embotit amb la seva armilla, el sindicat dels Mossos SAP-FEPOL ha denunciat la manca d’armilles per als seus membres de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos de Tarragona, i agents femenines han denunciat també que les armilles de què disposen no els protegeixen les parts vitals sota l’axil·la, a causa de l’entallat, i altres destacaments es queixen que pesen massa i no són pràctics per portar totes les hores del servei, tenint en compte que estem en una situació d’alerta terrorista de nivell 4; per això no hi ha calés… És clar, una nota de condol als familiars d’un mosso deu ser més barata que una armilla.

No ho entenc: la nostra estimada i descapçada Gencat volia comprar sota el mandat del marquès de Waterloo armes i munició per la seva guerra i el seu exercit particular i no tenen calerons per assegurar la vida dels agents?

No es cansarà mai de fer el ridícul internacional? O com els anomenats, està aconsellat per mags, bruixes i forces obscures?

De fet, és públic i notori que l’ex primera dama, actriu, profeta, de religió ortodoxa, participa activament dels rituals ancestrals romanesos, amb balls folklòrics, menjars típics i poderosos amulets, i que creu en els esperits als quals recorre habitualment. I al seu nomenament com a president fugaç (i fugit), portava el gall de Horezu a la butxaca, una estatueta de ceràmica romanesa que teòricament li atorga la bona sort. Potser està caducada o les visites que rep a la mansió són gafes?

Les aficions esotèriques del fugit ja venen de lluny; es veu que de petit ja gaudia en disfressar-se de nigromant i dels llibres de màgia.

Curiositats històriques semblants? Quin final esdevindrà? El de Napoleó per proximitat? El de l’austríac supremacista malcarat? El de Claudi per traïció? Negre…molt negre.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz