Paradoxa democràtica

0
791

Quin juny més calorós! Moltes altes temperatures en l’entorn. Peró és a mi que m’ho sembla, o ben poques vegades són tantes les coses que acompanyen la meteorologia, en la sensació d’acalorament. Manoi!, és un no parar: Atemptats a Anglaterra, un petit respir amb les eleccions, i apa!, un tràgic incendi d’una torre. La creixent escalada de tensió que el Govern de Rajoy, que ja caminava sobre les brases de la corrupció, afegeix mes llenya al tema del referèndum de l’1 d’octubre. Tal vegada, esperant que les flames els lliberin de les brases. Però, no pas. Units Podem, i a mi em sembla que no tenien res d’incendiaris, plantegen la necessitat de fer una barbacoa de porc abans que la putrefacció contamini el poc que queda sa. No se’n van pas sortir, però almenys van deixar les graelles posades. Una patata calenta per al “renovat” PSOE de Pedro Sánchez. Fou particularment evident que tornava a recaure en el seu partit la decisió d’oferir un graellada porcina. Ara bé, l’incendi que sembla disposat a provocar Rajoy sembla que els té una mica acollonits. I més encara amb incendiaris com Alfonso Guerra partidari de suspendre el govern catalá tal com va fer FelipV. De moment, un cataplasme per a cremades de tercer grau: “perfeccionament del reconeixament del caracter plurinacional de l’Estat”. Però no tindrà cap efecte pel que fa a l’elemental dret a decidir perquè: “la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol.”

Una paradoxa.La del mentider.

La versió més antiga de la paradoxa del mentider s’atribueix al filòsof grec Eubúlides de Milet, que va viure al segle IV aC. Suposadament va dir : Un home afirma que està mentint. El que diu és vertader, o fals?

Què hi ha de nou? No us recordeu del “lo que se apruebe en Cataluña, se aprobará en España” de Zapatero (un altre socialista).Quin respecte va tenir el PP per l’Estatut quan fou aprovat pel Parlament català, refrendat pel poble de Catalunya i fins i tot al final, aprovat pel Congrès del Diputats? Per si no ho recorden, van tirar de “lleis”al Tribunal Constitucional, i van anorrear tot l’Estatut. Si ens enganyen una vegada, s’equivoquen ells; si ho fan dues vegades, som nosaltres els qui ens equivoquem. Ja em perdonareu, estic una mica acalorat .

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz