Pa(rad)ís petit –amb infern inclòs-

0
1237

Es fan curts els dies i comença a refrescar als vespres. Barrejat amb l’ambient calorós i d’herbes seques, arriben les primeres glopades d’aire fresc i d’olor d’humitat. Hem començat a collir raïm i la verema ja se sent. Comença a acabar-se -tot i que durarà moltes setmanes encara- un altre estiu en aquest nostre petit paradís de l’Empordà. País que ens regala les sortides de sol per la punta de Santa Rosa a Portbou, pel Far del cap de Creus i darrere el Pení. Que ens acull per carreteres i camins quan motoritzats, en bicicleta o millor encara, a peu, ens volem enfilar a qualsevol turó o muntanya, i descobrir què és de veritat la geografia, amb els mapes vivents, lluminosos i olorosos als nostres peus. Plana i muntanyes que a la claror de la lluna plena que va aquesta setmana va minvant s’il·lumina i s’entreveu en la foscor. Aigües transparents on el Pirineu es capbussa i les roques juguen fins esdevenir còdols de platja, on els peixos neden fins que els fem prou nosa en nedar nosaltres. País que, anem on anem del món, i per més bonics que siguin els paisatges, enyorem i trobem més preciós encara. Perquè ho és i sobretot perquè és el nostre. País que estimem esperançadament i que hem defensat als Aiguamolls, a l’Albera, al cap de Creus, que ens han defensat bombers i naturalistes, pagesos i pastors, voluntaris, Associacions de Defensa Forestal i de defensa del patrimoni. I que defensarem sempre i de la manera que calgui. País que es troba els dimarts al vespre, quan cau el sol, dalt d’un turó on hi ha tancada una persona, que l’estima tant i tan aferrissadament com cadascun de nosaltres, que com a mestra, com a regidora, sindicalista i consellera de la Generalitat no ha fet mai altra cosa que ajudar els altres. I que per actuar segons els seus principis i compromís amb la ciutadania és presa. La Dolors Bassa també veu aquest nostre país en un petit fragment de finestra amb barrots. I veu els arbres que es mouen però no sent l’olor de la tramuntana, i intueix el mar però no el veu. Perquè aquest nostre petit país sigui el nostre paradís, sense el seu i nostre infern, la presó, hi serem cada dimarts, cada dia 23, cada cop que calgui, com menys cops millor. Perquè tot forma part del nostre univers, perquè la seva llibertat és imprescindible per a la nostra felicitat i dignitat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li