Pallach va escriure de política des dels 12 anys

Joan Armangué recupera i contextualitza els articles de joventut del polític i pedagog figuerenc

Nascut a Figueres el 10 de febrer de 1920, sempre s’ha parlat i escrit sobre la precocitat política de Josep Pallach i Carolà. També la va tenir a l’hora d’escriure i publicar articles. A banda d’unes redaccions escolars que encara es conserven —la primera, de 1932, amb motiu del primer aniversari de la pro­clamació de la República—, apareixen articles seus a la premsa local a partir de 1933 (quan l’autor només tenia13 anys). Una trentena d’aquests textos s’apleguen en el llibre La joventut de la revolució que ha editat l’Ajuntament de Figueres, en el primer volum d’una nova col·lecció titulada «Memòria escrita».

El curador de l’obra, de poc més d’un centenar de pàgines, ha estat l’exalcalde Joan Armangué, el qual explica que «la vida de Josep Pallach va ser un combat ple d’il·lusions, però també va ser una vida dura, difícil i carregada de penalitats. El llibre pren el títol d’un dels articles publicats l’any 1937 al setmanari Avant…! i aplega els primers textos d’aquests pedagog i polític figuerenc, escrits entre els 12 i els 17 anys. En concret, dues redaccions escolars inèdites, conservades a l’Arxiu Municipal de Figueres, i 30 articles ordenats cronològicament i publicats en diversos mitjans de la ciutat entre 1932 i 1937».

Afegeix que «en conjunt aquests textos contribueixen a conèixer el pensament del Pallach jove i els esdeveniments que el marcaren i l’influïren en la seva evolució ideològica. Per exemple, un anticomunisme que neix, fonamentalment, de la confrontació entre el marxisme revolucionari que representava el POUM i el comunisme oficial vinculat a l’URSS i representat pel PSUC. Dues línies oposades, enfrontades, que van generar una batalla més enllà de les idees —la guerra dins la guerra— i una dura repressió i persecució sobre molts poumistes, entre d’altres el mateix Pallach».

En aquest sentit, Armangué afegeix en el pròleg del llibre, que «de l’any 1935 només consta un article a la revista estudiantil Styl·lus, a causa de la repressió informativa que va patir la premsa republicana d’esquerres amb motiu dels Fets d’Octubre de 1934. No és gens casual que tanquem el recull d’articles el març de 1937, un moment caracteritzat pels enfrontaments dins les forces d’esquerres que abocaren, al cap de poques setmanes, als Fets de Maig i a la consegüent il·legalització del POUM».

UNA SELECCIÓ D’ARTICLES. Quan Josep Pallach va néixer, Marià Pujulà era l’alcalde de Figueres i la ciutat vivia un procés de modernització i registrava un impuls demogràfic. Com assenyala Armangué, «també s’ha de remarcar que aquest desenvolupament impulsat per la Primera Guerra Mundial, amb creixement de la indústria i de les exportacions, també va disparar la inflació, el preu dels aliments bàsics i no varen millorar els salaris. Són temps de fortes desigualtats socials, i també convul­sos po­lí­tica­ment, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera del setem­bre de 1923, que obria una dictadura que es perllongà fins a finals del gener de 1930. Temps que va portar molts joves a prendre compromís polític». I entre ells, evidentment, Pallach. Val a dir que el seu pare va ser elegit regidor, per la Federació Republicana Socialista de l’Empordà, a les eleccions municipals de l’històric 12 d’abril de 1931. Els comicis que van fer caure la monarquia i, tot seguit, donaren pas a la proclamació de la República.

Justament dos anys més tard Pallach obté un premi escolar, dotat amb 25 pessetes, en un concurs convocat per l’Ajuntament amb motiu del segon aniversari de la República. En aquell treball, Pallach va escriure que «quan es tenen onze anys, la història és un llibre d’imatges, la proclamació de la Segona República, un matí de llum i banderes, que apareix com el cimall mateix de la marxa dels temps». Tot seguit d’aquell premi, es va estrenar com a articulista al setmanari Empordà Federal, concretament com a cronista d’actes i activitats que tingueren lloc al Col·legi Empordanès, on n’era un estudiant avançat.

Armangué afegeix que «al cap de poc ja comença a escriure articles de reflexió política a la mateixa publicació sota el pseudònim Xaval. Entre el setembre de 1933 i el setembre de 1934 publica nou articles. Uns textos escrits a l’edat de 13 i 14 anys que demostren no tan sols una consciència política, sinó, també, una gran maduresa analítica i reflexiva. Amb 14 anys, juntament amb altres companys, sota el nom de Joventut impulsen una revista, domiciliada al Col·legi Empordanès i de la qual Pallach n’assumeix la direcció». Està clar que aquest fenomen d’escriure i publicar articles d’opinió ja no té aturador.

Òbviament el volum que es presentarà dissabte vinent (a les 12 h al nou auditori del Museu de l’Empordà) només en recull una selecció, que acaba el març de 1937, quan Pallach publica el seu darrer article a l’Empordà Federal, que porta per títol «Perdent el temps?», i on reflexiona sobre els enfrontaments que es viuen entre els diferents corrents ideològics de l’esquerra. Tot seguit, Pallach marxa de Figueres per por de ser detingut pels comunistes. El 1938, amb 18 anys, la seva lleva és mobilitzada i l’envien cap al front, en un batalló disciplinari, per la seva militància al POUM. I a partir del febrer de l’any següent, la retirada i l’exili. A França, consolida la seva trajectòria professional i política, que es va truncar sobtadament a causa d’un atac de cor fulminant el 7 de gener de 1977. Els seus escrits quedaran per sempre, inclosos els de joventut, que ara s’han recuperat de la mà de Joan Armangué.