Pallach va escriure de polĂ­tica des dels 12 anys

0
810

Joan Armangué recupera i contextualitza els articles de joventut del polític i pedagog figuerenc


Nascut a Figueres el 10 de febrer de 1920, sempre s’ha parlat i escrit sobre la precocitat polĂ­tica de Josep Pallach i CarolĂ . TambĂ© la va tenir a l’hora d’escriure i publicar articles. A banda d’unes redaccions escolars que encara es conserven —la primera, de 1932, amb motiu del primer aniversari de la pro­clamaciĂł de la RepĂșblica—, apareixen articles seus a la premsa local a partir de 1933 (quan l’autor nomĂ©s tenia13 anys). Una trentena d’aquests textos s’apleguen en el llibre La joventut de la revoluciĂł que ha editat l’Ajuntament de Figueres, en el primer volum d’una nova col·lecciĂł titulada «MemĂČria escrita».

El curador de l’obra, de poc mĂ©s d’un centenar de pĂ gines, ha estat l’exalcalde Joan ArmanguĂ©, el qual explica que «la vida de Josep Pallach va ser un combat ple d’il·lusions, perĂČ tambĂ© va ser una vida dura, difĂ­cil i carregada de penalitats. El llibre pren el tĂ­tol d’un dels articles publicats l’any 1937 al setmanari Avant…! i aplega els primers textos d’aquests pedagog i polĂ­tic figuerenc, escrits entre els 12 i els 17 anys. En concret, dues redaccions escolars inĂšdites, conservades a l’Arxiu Municipal de Figueres, i 30 articles ordenats cronolĂČgicament i publicats en diversos mitjans de la ciutat entre 1932 i 1937».

Portada del llibre

Afegeix que «en conjunt aquests textos contribueixen a conĂšixer el pensament del Pallach jove i els esdeveniments que el marcaren i l’influĂŻren en la seva evoluciĂł ideolĂČgica. Per exemple, un anticomunisme que neix, fonamentalment, de la confrontaciĂł entre el marxisme revolucionari que representava el POUM i el comunisme oficial vinculat a l’URSS i representat pel PSUC. Dues lĂ­nies oposades, enfrontades, que van generar una batalla mĂ©s enllĂ  de les idees —la guerra dins la guerra— i una dura repressiĂł i persecuciĂł sobre molts poumistes, entre d’altres el mateix Pallach».

En aquest sentit, ArmanguĂ© afegeix en el prĂČleg del llibre, que «de l’any 1935 nomĂ©s consta un article a la revista estudiantil Styl·lus, a causa de la repressiĂł informativa que va patir la premsa republicana d’esquerres amb motiu dels Fets d’Octubre de 1934. No Ă©s gens casual que tanquem el recull d’articles el març de 1937, un moment caracteritzat pels enfrontaments dins les forces d’esquerres que abocaren, al cap de poques setmanes, als Fets de Maig i a la consegĂŒent il·legalitzaciĂł del POUM».

UNA SELECCIÓ D’ARTICLES. Quan Josep Pallach va nĂ©ixer, MariĂ  PujulĂ  era l’alcalde de Figueres i la ciutat vivia un procĂ©s de modernitzaciĂł i registrava un impuls demogrĂ fic. Com assenyala ArmanguĂ©, «tambĂ© s’ha de remarcar que aquest desenvolupament impulsat per la Primera Guerra Mundial, amb creixement de la indĂșstria i de les exportacions, tambĂ© va disparar la inflaciĂł, el preu dels aliments bĂ sics i no varen millorar els salaris. SĂłn temps de fortes desigualtats socials, i tambĂ© convul­sos po­lí­tica­ment, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera del setem­bre de 1923, que obria una dictadura que es perllongĂ  fins a finals del gener de 1930. Temps que va portar molts joves a prendre compromĂ­s polĂ­tic». I entre ells, evidentment, Pallach. Val a dir que el seu pare va ser elegit regidor, per la FederaciĂł Republicana Socialista de l’EmpordĂ , a les eleccions municipals de l’histĂČric 12 d’abril de 1931. Els comicis que van fer caure la monarquia i, tot seguit, donaren pas a la proclamaciĂł de la RepĂșblica.

Justament dos anys mĂ©s tard Pallach obtĂ© un premi escolar, dotat amb 25 pessetes, en un concurs convocat per l’Ajuntament amb motiu del segon aniversari de la RepĂșblica. En aquell treball, Pallach va escriure que «quan es tenen onze anys, la histĂČria Ă©s un llibre d’imatges, la proclamaciĂł de la Segona RepĂșblica, un matĂ­ de llum i banderes, que apareix com el cimall mateix de la marxa dels temps». Tot seguit d’aquell premi, es va estrenar com a articulista al setmanari EmpordĂ  Federal, concretament com a cronista d’actes i activitats que tingueren lloc al Col·legi EmpordanĂšs, on n’era un estudiant avançat.

ArmanguĂ© afegeix que «al cap de poc ja comença a escriure articles de reflexiĂł polĂ­tica a la mateixa publicaciĂł sota el pseudĂČnim Xaval. Entre el setembre de 1933 i el setembre de 1934 publica nou articles. Uns textos escrits a l’edat de 13 i 14 anys que demostren no tan sols una consciĂšncia polĂ­tica, sinĂł, tambĂ©, una gran maduresa analĂ­tica i reflexiva. Amb 14 anys, juntament amb altres companys, sota el nom de Joventut impulsen una revista, domiciliada al Col·legi EmpordanĂšs i de la qual Pallach n’assumeix la direcció». EstĂ  clar que aquest fenomen d’escriure i publicar articles d’opiniĂł ja no tĂ© aturador.

Òbviament el volum que es presentarĂ  dissabte vinent (a les 12 h al nou auditori del Museu de l’EmpordĂ ) nomĂ©s en recull una selecciĂł, que acaba el març de 1937, quan Pallach publica el seu darrer article a l’EmpordĂ  Federal, que porta per tĂ­tol «Perdent el temps?», i on reflexiona sobre els enfrontaments que es viuen entre els diferents corrents ideolĂČgics de l’esquerra. Tot seguit, Pallach marxa de Figueres per por de ser detingut pels comunistes. El 1938, amb 18 anys, la seva lleva Ă©s mobilitzada i l’envien cap al front, en un batallĂł disciplinari, per la seva militĂ ncia al POUM. I a partir del febrer de l’any segĂŒent, la retirada i l’exili. A França, consolida la seva trajectĂČria professional i polĂ­tica, que es va truncar sobtadament a causa d’un atac de cor fulminant el 7 de gener de 1977. Els seus escrits quedaran per sempre, inclosos els de joventut, que ara s’han recuperat de la mĂ  de Joan ArmanguĂ©.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li