Paco de Lucio, el ballarĂ­ de les postals

0
1025

Després de ballar flamenco per mig món, als anys 80 es va establir a la Costa Brava on encara no s’ha retirat del món de l’espectacle


 

Tot va començar amb un llibre. El fotògraf empordanès Jordi Puig va iniciar fa deu anys la seva col·lecció de postals de tot el litoral gironí i avui n’aplega prop de 9.000. L’estiu passat, a través d’una selecció de més de 600 d’aquestes postals, va publicar Costa Brava Postals 1960´s-1970´s que com ell mateix ha explicat “es tracta d’un viatge visual per tal d’identificar l’imaginari que, en el context d’aquells anys, vàrem saber o voler projectar de la Costa Brava i del nostre país”.

En un conjunt de postals datades l’any 1967 –tenen, per tant, 50 anys– hi apareixia sovint un ballarí que responia al nom de Paco de Lucio. Per al fotògraf “era un home de postal, sobre el qual no en sabia absolutament res, ni tantsols si era viu”. Esbrinant una mica el va trobar a Roses. Es tracta de Francisco Fernández Moreno, un madrileny de 85 anys que va estar quasi sis dècades fent de ballarí i que encara actualment obre cada temporada el local El Cortijo de Roses on s’ofereix un espectacle de dansa espanyola i flamenc sota la seva direcció.

El 22 de setembre passat, coincidint amb la presentació d’aquest singular llibre a Roses, es va aprofitar per fer un homenatge popular a Paco de Lucio. Va ser, per a tots els assistents, un retorn a la Costa Brava dels començaments de l’allau turística quan els locals de moda portaven noms com El Galeón de l’Estartit, Los Almendros de Palafrugell, L’Arbreda de Palamós o Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols. Però l’acte també va servir per conèixer un personatge entranyable i singular que forma part de la petita i gran història del turisme empordanès.

UNA TRAJECTÒRIA PER MIG MÓN. Amb només 16 anys, el 1948, va començar a pujar professionalment als escenaris i a ballar. I ho va fer de forma ininterrompuda fins l’1 de gener del 2000. Segons ha explicat el mateix ballarí, el nom de Paco de Lucio ve donat pel fet que “ja hi havia un ballarí conegut que es deia Paco Fernández, i vaig començar com a Paquito Fernández. A Barcelona, amb 14 anys, actuava en cinemes de barri com a fi de festa, i després a Madrid. Ballava sol i era una estrelleta. Era molt familiar tot plegat. Em vaig quedar a Madrid. Jo volia conèixer i aprendre, perquè estava molt verd. Vaig actuar en un homenatge a un actor de la companyia de Juanito Valderrama. Em van fer un càsting i vaig entrar a la companyia de Paquita Rico. Pels volts del 1948 em vaig posar el nom de Paco de Lucio. Llavors vaig actuar amb la companyia de Juanita Reina. M’agradava tant el teatre que m’aprenia tots els papers”.

El cinema tampoc va estar exempt de la seva trajectòria artística. Paco de Lucio ha explicat que “per a la pel·lícula El negro que tenía el alma blanca necessitaven un ballarí per doblar Hugo del Carril. A mi no se’m veia la cara però hi feia tot un ball. També a Capitán Veneno, amb Sara Montiel i Fernando Fernán Gómez, o Teatro Apolo, amb Jorge Negrete. La primera sortida a l’estranger va ser amb una parella de ball pel Marroc i Algèria. A partir d’aquí, mig món i al costat d’estrelles com Édith Piaff, Juliette Greco i Duke Ellington.

ARRIBADA A LA COSTA BRAVA. Als anys 80 va aterrar a la Costa Brava, concretament en una sala de Sant Feliu de Guíxols. Ja tenia companyia pròpia, formada entre set i deu ballarins amb un guitarrista. El 1988 agafa El Cortijo de Roses i des d’aleshores no ha deixat de treballar a Roses. Tot i que el seu espectacle va adreçat majoritàriament a públic estranger, Paco de Lucio es referma en la necessitat d’oferir qualitat amb ballarins que sàpiguen fer la seva feina i aixequin aplaudiments d’admiració per part dels espectadors. Durant set anys també va oferir el seu espectacle al El Patio, un local situat al costat del Chic i que compartia protagonisme en la nit més glamurosa dels anys 80 i 90 del segle passat a la Costa Brava.

Un parell de ballarines que havien actuat sota les seves ordres van reconèixer, durant l’acte d’homenatge, que “per a nosaltres ha estat com un pare, a més d’un lluitador i d’un artista. És una persona genial per la passió que desprès i que ens ha sabut transmetre. De fet, ens ha marcat les nostres vides per sempre. És un gran professional, hem valorat la seva disciplina a l’hora de sortir a l’escenari, però també una part humana molt gran”. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va cloure l’acte tot afirmant que “El Cortijo forma part de la història del poble i amb aquest local, evidentment, Paco de Lucio”.

El ballarí, visiblement emocionat, va assenyalar que “amb aquest acte d’homenatge m’heu permès renéixer. Jo ja estava mort com a ballarí i gairebé com a empresari. En qualsevol cas, la Costa Brava és casa meva i em sento plenament català encara que no renegui dels meus orígens madrilenys”, unes paraules que van aixecar un fort aplaudiment per part dels assistents.

EL LLIBRE DE POSTALS. Tornant al llibre que va generar aquest reconeixement, Jordi Puig explica que “les postals estan agrupades per temĂ tiques (gastronomia, souvenirs, platges, paisatges, arquitectura, toros, flamenc, folklore…). SĂłn el reflex d’uns anys, de la creaciĂł d’estereotips i del pas dels estiuejants a l’arribada del turisme de masses, de tal manera que conforma la consolidaciĂł del relat visual i iconogrĂ fic de la Costa Brava”.

L’Ajuntament de Figueres va atorgar una Beca Agita 2016 a Jordi Puig per dur a terme la recerca sistemàtica sobre la imatge turística de la Costa Brava difosa a través de les postals dels anys 60 i 70 que ha estat la base d’aquest singular projecte.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li