Pablito, fotògraf a l’Alt Empordà

0
722

Una exposició a la Casa de Cultura de Girona commemora el centenari d’aquest popular i mític fotoperiodista


 

Durant tres dècades a molts dels actes oficials, socials i esportius més importants que se celebraven a la comarca no hi faltava un fotògraf ben plantat, moreno, gairebé sempre vestit amb americana i corbata, amb dues càmeres penjades al coll i un tarannà entre simpàtic i trapella que el feia estar sempre a primera fila per tal de captar la imatge més periodística de l’esdeveniment. Això sí, sense oblidar-se que apareguessin correctament les autoritats de l’època. Aquest fotògraf es deia Pablo García Cortés, i popularment era conegut com a Pablito.

Vaig tenir el privilegi de treballar-hi, en el mateix mitjà de comunicació, en els primers cinc anys de l’arribada de la democràcia municipal, i, per tant, de compartir alguns esdeveniments —ell com a fotògraf i jo com a periodista al diari Los Sitios—, tant a l’Alt Empordà com en altres indrets de les comarques gironines. Segurament, encara avui és recordat per molts, a banda del fet que també era un habitual de la comarca on residia un germà seu, en Paco García Cortés, que regentava el restaurant Chez Paquito a la Cala Canyelles de Roses.

Ara, coincidint amb el centenari del seu naixement, s’ha inaugurat a la Casa de Cultura de Girona l’exposició «Pablito, una visió propera», que es podrà visitar fins al 21 de maig, de dimarts a divendres, d’11 h a 20 h, i els dissabtes, d’11 h a 18 h. Posteriorment s’oferirà a altres municipis de la demarcació, on García Cortés havia deixat més petjada en la seva feina. La mostra és una selecció d’imatges que mostren l’activitat social, política i artística de les comarques de Girona i la seva transformació al llarg de gairebé trenta anys.

Concretament, entre els anys 1957 i 1984, Pablito es va acostar al món de la cultura, l’esport i l’oci nocturn de totes les comarques gironines, gràcies a la seva habilitat com a fotoperiodista, però també per la seva dimensió humana, i fruit d’això en va recollir un bon nombre de testimonis gràfics. Pablito va ser, tal com l’ha definit el seu fill, Paul Garcia, un «influencer dels anys setanta», ja que va documentar els anys del boom turístic de la Costa Brava amb imatges de personalitats, artistes i famosos d’arreu del món, tant per a la premsa gironina com per a l’estrangera.

La seva activitat professional va generar un important fons fotogràfic integrat per més de 78.000 imatges i 50 objectes. L’any 1993 la Diputació de Girona i el mateix fotoperiodista van acordar l’ingrés d’aquest fons a INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, des del qual es pot accedir al fons públicament i visualitzar les fotos. A més de ser el notari gràfic de l’evolució del litoral gironí, des de Blanes fins a Portbou, aquest fons aplega també un bon nombre d’imatges de l’activitat social, política i artística a les comarques gironines.

EL PERSONATGE. Després de passar la infància a la seva ciutat natal, Almeria, durant els anys de la Guerra Civil va estudiar en una escola del País Basc francès i va fer una estada a Salt. L’any 1939 es va exiliar amb la seva família a Algèria, a la regió d’Orà. Més endavant es va traslladar a Pérregaux (entre Orà i Alger), on va començar la seva carrera professional com a corresponsal del diari L’Echo d’Oran, cosa que li va permetre viure els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial a Algèria l’any 1942, juntament amb la regència d’un bar.

A final del 1950 va haver de fugir d’Algèria, va tornar a Espanya i va treballar com a fotògraf a Madrid i a Barcelona, fins que es va instal·lar definitivament a Girona. Va continuar treballant de fotògraf de premsa, però, com que no rebia el carnet de periodista per qüestions polítiques, va fer moltes fotografies que van haver de signar altres professionals perquè poguessin ser publicades.

Juntament amb la seva dona, Ramona Pera, també va regentar a Girona un popular bar anomenat Ven y Ven. Les seves fites professionals més importants a la demarcació cal situar-les l’any 1966, quan va treballar per a l’edició de la Costa Brava del diari de Perpinyà L’Indépendant. Posteriorment, l’any 1976, va ser nomenat redactor del diari Los Sitios de Girona, i va entrar així a formar part de la seva plantilla. El 1984, arran del traspàs voluntari del personal dels antics mitjans oficials de l’Estat a l’administració pública, es va convertir en el fotògraf oficial del Govern Civil de Girona i ho va ser fins que es va jubilar, el 1988.

Certament va ser un avançat al seu temps. Tot i els condicionants de l’època, defugia de ser un fotògraf oficialista —ell que havia estat un exiliat!— i sempre intentava captar el vessant més popular i anecdòtic dels esdeveniments. El seu caràcter afable el feia accedir a tot arreu, com aquell 14 d’agost de 1981, que ell i jo vàrem entrar amb el seguici del reis Joan Carles I i Sofia a l’interior de la casa de Salvador Dalí i Gala, a Portlligat, per captar unes fotografies que van donar la volta al món. Així era Pablito. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li