Oxímoron

0
1532

Aquest darrer cap de setmana, que públicament estava dedicat a la reivindicació de la llibertat d’expressió, i molt especialment a la llibertat d’expressió pel que fa als mitjans, em va arribar una notícia que suposo que no va ser pas producte de la casualitat. L’anunci de dedicar a Pepe Rubianes un carrer, precisament aquest cap de setmana, sembla més aviat una calculada coincidència. Es tracta del carrer on vivia a la Barceloneta. Un carrer perpendicular a un altre dedicat al rei Juan de Borbón. Coincidència? «S’imaginen agafar un taxi i demanar-li que us porti a la confluència de Juan de Borbon amb Pepe Rubianes?». Encertadament, un dels convidats (no recordo quin), va dir: «es tracta d’un autèntic oxímoron». Efectivament, un punt on puguin trobar-se Juan de Borbón i Pepe Rubianes, que si fos avui (recordeu que se’l va jutjar per haver dit: «que se vayan a… con la unidad de España», seria considerat «un terrorista» CDR o alguna cosa pitjor, és un oxímoron.

L’oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris. Afegeix un contrast inesperat a l’expressió d’una idea. La forma més freqüent és la combinació d’un adjectiu i d’un substantiu: «nit clara», «dolç dolor», «culpa feliç», «avantguarda tradicional», «instant etern», «caos organitzat»… però poden ser altres entitats sintàctics de sentit oposat, com en l’expressió «civilitzar la guerra» o el lema de la Falange Espanyola «viva la muerte».

Com passa amb tot bon oxímoron, la contradicció es resol després d’un moment de reflexió i així el procediment contribueix a despertar l’atenció del lector o de l’oient.

D’aquesta mena de composicions impossibles, n’hi ha a dojo. «El gobierno, y este presidente, (M. Rajoy en les llistes de Bárcenas) está para hacer que se respete la ley». N. Cospedal, en el govern i en les llistes del tresorer autoanomenada demòcrata cantant «soy un novio de la muerte».

El mot oxímoron és en si mateix un oxímoron, com que procedeix del grec (oxus, ‘savi’ i môros ‘neci’). Afegeixin una afirmació sàvia, o ben construïda, hi afegeixin un neci interpretant-la , i ja veuran com algun exemple d’aquest model no tarda a sorgir.

Passada la primera impressió, pensin, reflexionin i per si un cas sàpiguen que en expressar-la poden ser «democràticament condemnats» per un jutge independent. Un que, com Llarena, torna a la presó a J. Sanchez perquè «sigue pensando igual».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li