Oriol, t’esperem per ajudar-nos

L’any dos mil onze vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Oriol Junqueras, vam compartir unes hores passejant, per la ciutat de Figueres, parlant de política, de l’Empordà (que ell coneix molt bé) i sobretot de la vida.

En aquells anys, ell era un jove eurodiputat i volia explicar la seva feina a Brussel·les. Malgrat el pas del temps i que ell ha esdevingut una figura clau de la política catalana dels darrers anys, la meva impressió no ha canviat: l’Oriol és una bona persona, culta, educada, propera, dialogant i respectuosa. No conec ningú que en pugui dir el contrari.

Des de llavors, cada cop que hem coincidit, ens hem saludat i la proximitat seguia allí, sempre m’he sentit honorat que em tractés com a company. Els darrers mesos han sigut durs, tots coneixem els esdeveniments, el més remarcable és que una jove República ha començat a caminar, i l’Oriol n’ha estat un dels protagonistes.

Avui, l’Oriol està empresonat a Estremera (Madrid), lluny de la seva dona, els seus fills i els amics. Com a advocat, encara no m’explico per què està privat de llibertat, i podria passar-me hores argumentant en favor seu.

Però el que més m’ha entristit de les darreres setmanes ha estat la manca de respecte cap a la seva persona de molts adversaris polítics, que no han dubtat a actuar com si el més normal en una democràcia fos empresonar els legítims representants de la ciutadania, i mofar-se’n.

Les declaracions de la Sra. Soraya Saenz de Santamaría i d’en Josep Borrell, alegrant-se del seu empresonament, em revolten. Puc assegurar-vos que l’Oriol no hauria dit el mateix, ni hauria acceptat de braços plegats que cap adversari polític hagués estat empresonat per defensar les seves idees.

Podran empresonar més bons homes i dones, o il·legalitzar partits, però les nostres idees i aspiracions seguiran lliures. Aquesta República caminarà si demostrem que nosaltres estimem la llibertat, que som gent pacífica i que defensem la via democràtica, per construir una societat inclusiva i avançada en l’Europa del segle XXI.

Oriol, t’esperem per ajudar-nos.