On pot fer mal

0
254

Circumstàncies especials, gairebé sempre exigeixen solucions especials.

La particular evolució que els esdeveniments relacionats amb l’anomenat “procès” estan vivint no fan més que recordar-me situacions descrites en obres de ficció o èpiques: un reduït grup de rebels (prefereixo Astèrix i Obèlix que no pas Numància). Però el fet, és el mateix. La tossuda resistència d’uns pocs enfrontant-se a la violenta imposició dels més poderosos. Els herois queden molt bé, però tenen el mal costum de “parmar-la”. Això enalteix l’oprimit; però perpetua l’opressor. Tal com es pot recollir en La fundació d’I. Asimov, o en la saga del planeta dels micos, allò que cal posar a la força bruta, és l’enginy i la intel·ligència aplicada. Fan servir un marc legal conegut d’antuvi (la Constitució). Que de posseïdors, “els pot convertir en hostatges”. Què els sembla, que per comptes de convocar un referèndum purament polític, convoquem un referèndum per lleis no previstes a la “sacrosanta Constitució”? Lleis, tan solament relacionades en competències com sanitat, afers socials i alguna autoregulació en l’àmbit (nacional per nosaltres, però autonòmic per a ells). Un de candent: Legalitzar el cannabis. Legalitzar-ne l’ùs, en la mateixa condició que l’alcohol (reconegudament molt més perjudicial i addictiu). Agosarat, però alhora capaç de concentrar una àmplia majoria a favor.

No passa dia que ens trobem que els mossos han intervingut centenars, i sovint milers, plantes de cannabis. Despeses en control policial i àdhuc en seguiment penal i penitenciari. Una lluita tan inútil i perversa, com la llei seca als EEUU dels anys vint. Ells, ja se n’han adonat. Fa poc Califòrnia s’ha afegit als estats que han vist quadriplicat el seu PIB, tan solament amb aquesta decisió. Altres països, com Uruguay, ja s’han apuntat al model. Per comptes d’invertir en control policial i penal, reverteixen els beneficis del consum de cannabis en pensions i afers socials. Per bé o no, els catalans sempre són sensibles a la producció de riquesa. Els beneficis del turisme atret per l’alcohol (ja no tan barat), o per la indústria del sexe (vergonyant i autodesqualificadora), empal·lidirien enfront tots els europeus que se sentirien atrets per unes vacances diferents. En un lloc on, allò que fan d’amagatotis a casa seva, a Catalunya en poguessin gaudir. I a més, de forma legal, amb control sanitari i amb preus allunyats de l’encariment de la clandestinitat. Si aquest caramel s’afegeix a la convocatòria suplantant-la, m’hi jugo el que vulguin que el dret a decidir rebria un suport ampli. Amb els orangutans, no s’hi juga. Cal usar la intel·ligència: Intel·ligència aplicada.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz