Odsisme, els 17 nous manaments a seguir

A poc a poc s’estén una nova religió, un nou moviment amb una visió i missió que és també universal, i de la mateixa manera que els 12 apòstols van iniciar l’evangelització fa més de dos mil anys, actualment estats, governs, institucions han posat en marxa una nova evangelització i ho fan per terra mar i aire. Si els apòstols tenien la paraula de Déu i els 10 manaments, avui els països i els seus governs tenen l’agenda 2030 i els 17 ODS.

Posem-nos en context: l’agenda 2030 és un pla d’acció global per assolir un desenvolupament sostenible. Va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015. Les Nacions Unides encoratgen els països a desenvolupar respostes nacionals ambicioses per traduir l’agenda 2030 a accions concretes i crear aliances de col·laboració i estableix 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites de tipus econòmic, social i ambiental per aconseguir. Els 17 ODS cobreixen la dimensió social, econòmica i ambiental de la sostenibilitat i aborden cinc grans àmbits: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances. Quins són aquests ODS? Fi de la pobresa; fam zero; salut i benestar; educació de qualitat; igualtat de gènere; aigua neta i sanejament; energia neta i assequible; treball decent i creixement econòmic; indústria; innovació i infraestructures; reducció de les desigualtats; ciutats i comunitats sostenibles; consum i producció responsables; acció climàtica; vida submarina; vida d’ecosistemes terrestres; pau, justícia i institucions sòlides; i aliança per assolir els objectius. Si fem un repàs als 10 manaments, veiem que el primer és «estimaràs Déu sobre totes les coses», el segon; «no prendràs el nom de Déu en va»; el tercer, «santificaràs les festes»; el quart, «honraràs el pare i la mare»; el cinquè, «no mataràs»; el sisè, «no cometràs accions impures»; el setè, «no robaràs»; el vuitè, «no diràs falsos testimonis ni mentiràs»; el novè, «no consentiràs pensaments ni desigs impurs», i el desè, «no desitjaràs els béns del proïsme». És a dir, cobreixen tres dels cinc àmbits dels ODS (persones, aliances i pau) i, per tant, veiem que hi ha una estreta relació amb els manaments, sobretot aquells que fan referència al comportament i a la relació entre les persones.

Els ODS, cosa que no fan els 10 manaments, també ens insten i ens regulen com hem d’actuar en relació amb el medi ambient i els recursos, és a dir, en els àmbits de la prosperitat i el planeta. I és que vivim en una situació ben trista, vivim temps difícils i lletjos, temps de guerra i de crisi climàtica. Ara, a part de no respectar, maltractar i ser avariciosos, dominem unes noves tecnologies que són capaces de destruir el mateix medi on vivim. És per això, i vist que ens estem tirant un tret al peu, en els nous manaments hem hagut d’incorporar-hi aquells que ens relacionen amb el medi natural (aigua, natura, medi ambient, etc.) donat que ja no tan sols no ens respectem entre nosaltres sinó que també hem perdut el respecte a la natura i hem hagut d’anar un pas enllà i unir els manaments que regulen la relació humana a dictàmens més antics com són el respecte, l’estima a la mare natura, tal com mil anys abans del cristianisme havien fet les tribus més ancestrals. Introduïm el panteisme: concepte religiós que proposa que tot el que és a la natura és una manifestació de Déu. El culte a la naturalesa, al bosc, al sol i al foc, aspectes que són comuns en diverses religions antigues, com ara el zoroastrisme i en la majoria de les mitologies de l’Antiguitat . A tall d’exemple: el sintoisme, nadiu del Japó, que es basa en l’adoració dels kami o esperits de la natura.

Ens trobem, doncs, en una nova religió que fusiona les normes de comportament amb noves directrius per fomentar el respecte i l’adoració de la naturalesa. Hem evolucionat tan malament que no només no som capaços de respectar-nos sinó que hem arribat a un punt tan estúpid que estem destruint el nostre entorn, i ho fem a una velocitat i magnitud mai vista degut sobretot a l’explotació de recursos naturals a gran escala «gràcies» a l’avenç de les tecnologies. Per sort, una part dels que ens han portat a aquesta situació s’han adonat (potser massa tard?) que cal posar-hi remei i per fer-ho han engegat un nou moviment, una nova «religió» amb els nous 17 manaments que ens ensenyen, tot i que sembli un acudit, de quina manera ens hem de comportar amb els nostres iguals i amb el nostre entorn. I tu ja practiques la nova religió i els seus 17 manaments? Li podem posar un nom; i si li posem odsisme?