Obsessió ferroviària

0
1431

Altra vegada (quantes en portem de comptades?) torna a sortir, més ben dit tornen a treure (ara sense estar en campanya electoral; o sí, i ja l’han començat?) el tema del pas a nivell figuerenc. Altra vegada sembla com si, igual que quan es deia, per justificar l’exigència de desdoblament de la N-II, que Catalunya necessitava infraestructures d’asfalt pel seu desenvolupament i al final va resultar que el que ens eren precises eren infraestructures sanitàries, la decadència que s’atorga a Figueres fos provocada i fomentada pel descosit urbanístic que, cal reconèixer-ho, representa el pas del tren convencional pel terme municipal. I sembla com si se’ns vulgui convèncer de què aquesta possiblement interessada opinió és la pura i cruel realitat, per acceptar unes solucions faraòniques més adequades al temps de la bombolla immobiliària que no als que estem vivint ple de penúries i de necessitats socials.

Jo, la veritat, no estic d’acord gens ni mica amb cap d’aquestes dues idees: la de soterrar el pas del tren i la de traslladar-lo, estació inclosa (i també la d’autobusos) al costat (figuerenc o vilafantenc?) de la de l’AVE, amb una despesa municipal que, si la tenen ben calculada (i dic ben calculada, no com l’ampliació del tercer carril de l’autopista o el pas de l’AVE a través dels Pirineus) no ens la diuen i, si no, no sabem el que volem fer, quant pot costar i si podem assumir-ho. Perquè d’obres o projectes fºaraònics en tenim un fart perquè, després, un bichito ens deixi les autopistes, els aeroports, els ports i els ferrocarrils, els busos i els cotxes completament buits. No se’n recorden que es tenia la idea d’enllaçar la carretera d’Olot amb la N-II amb un túnel per sota el castell de San Fernando?

Jo no crec que el pas del tren per la ciutat hagi estat, sigui ni serà un obstacle al seu desenvolupament, de la mateixa manera que el tan reclamat accés nord de l’autopista, a l’hora de la veritat, malgrat que sigui d’agrair, hagi representat un revulsiu per a l’economia local ni comarcal. O fallen els estudis i les estadístiques que diuen que Figueres i l’Alt Empordà es troben entre les zones més deprimides de la regió?

Per a mi, mantenir aquesta postura és el reconeixement de la incapacitat d’una societat de fer-se un diagnòstic acurat cercant la realitat dels problemes que l’agreugen i procurar cercar les solucions més idònies. Carregar les culpes als altres per a no assumir les pròpies responsabilitats no ha estat mai un bon remei.

Què fem, doncs? Doncs jo demanaria a ADIF la cessió dels terrenys no utilitzats amb l’actual i futura estructura ferroviària i els agençaria i urbanitzaria fent-los dignes d’una ciutat que faci realitat l’orgull de ser-ho.

Perquè fa més de cent anys que el tren va arribar a Figueres i pràcticament res no s’ha fet des de llavors.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li