Obsessió ferroviària (II)

0
1256

Potser recordaran, benvolguts lectors, que en el meu darrer article els parlava que després de més de cent anys de la data de l’arribada del tren a Figueres, la ciutat encara no havia (ara que està tan de moda aquesta tasca) sabut integrar el seu traçat al teixit urbà; i que, passats no sé quants anys de la posada en servei de l’AVE, encara estem discutint què hem de fer amb l’estació del ferrocarril convencional i el seu recorregut pel terme municipal.

És doncs en aquesta tessitura d’incertesa ferroviària que hom desenterra l’antiga idea de construir un «carrilet» (Em sembla molt i molt que així es va anomenar o es va considerar amb un munt d’empatia en el seu moment) que unís la potent vila costanera de Roses amb la capital (capital?) administrativa comarcal, la surrealista, daliniana, el lloc a on Dalí només podia néixer (ja saben que l’afirmació no és meva sinó de l’exsecretari municipal Don Fernando González), la per dues vegades (Jaume I i Alfonso XII) règia ciutat, però republicana i federalista (diu la «Wiki»), Figueres. I m’ha tornat a sorprendre aquesta obsessió ferroviària que no sé si respon a aquella dita que diu que no n’hi ha dos sense tres (temes pendents, és clar), perquè no acabo de veure, i no és que vulgui plantejar un conflicte d’interessos entre la capital del golf i la comarcal, l’interès figuerenc en aquesta aventurada proposta de comunicació.

Veiem què en pensen vostès, l’AVE ha afavorit l’arribada a Figueres o la sortida de figuerencs cap a altres destins? Vull dir, vostès creuen que aquest projecte, dit en termes generals, tindria uns efectes de simbiosi o de parasitisme? És a dir (ho proposa de manera principal un exalcalde de Figueres), tindria un efecte de reforçament figuerenc o rosinc?

Però deixem de moment les càbales motivadores, que segur, segur que si es fa un encàrrec (pagant, és clar) a algun organisme, aquest ens parlarà, amb un llenguatge doctoral incomprensible per a la majoria de nosaltres, de les sinergies que es generaran amb el susdit projecte, i «anem a pams» que deia aquella presentadora del temps, intentant analitzar la pràctica de la seva viabilitat; no ja l’econòmica, que quan els polítics s’encaparren amb una idea «sacan dinero de las piedras», o en versió catalana «de les pedres en fan pans», sinó del com i per on aquest simpàtic tren «lleuger» de la Costa Brava travessaria el territori.

I no m’estic referint a les implicacions ecològiques i mediambientals del seu doble i electrificat recorregut (Suposo que no seria com el de Sóller, amb una sola via i estacions d’encreuament), que ja tenim institucions que es preocupen (?) per la qüestió, sinó a les meres característiques físiques o tècniques de la seva construcció.

Pel que fa a les estacions, n’hi hauria només a Figueres i a Roses (a on?) o també tindria parades a Vila-sacra, Fortià i Castelló d’Empúries? Però no és aquest el principal problema.

Com que m’agrada trepitjar el terreny, aprofitant que he hagut d’anar, encara que només hagi estat fins a Castelló, he intentat imaginar-me, tot circulant per l’autovia (interrupta que vaig anomenar fa temps degut al gran nombre de rotondes, no sé si per estalviar o per evitar els impactes dels encreuaments a diferent nivell) com s’evitarien tots els obstacles (Passant per sobre o per sota o amb passos a nivell com el de Figueres?) amb què es trobarien els carrils de ferro a mesura que sortissin de Figueres (ja he preguntat abans d’on) anessin travessant a mà dreta de l’autovia el que restés del nucli «capitalí» amb la ronda sud, el cinturó de ronda, Vilatenim, el Manol, Vila-sacra amb la carretera a Vilanova de la Muga, la carretera a Fortià, el mateix Castelló, la Muga i després Empuriabrava i Santa Margarida… I si és per l’esquerra, potser una mica més fàcil, però només se salva la carretera a Fortià, i es troben més aiguamolls, la carretera a Cadaqués, a Vilajuïga… Tot això sense parlar de les propietats immobles afectades, rieres, camins, corriols…

Facin, facin una passejada real o virtual connectant-se a google maps i s’adonaran de les tremendes dificultats orogràfiques de la seva estesa.

Diuen, es parla d’un cost pel cap baix de cap a noranta milions d’euros. Bé, doncs, es diu que l’hospital Zendal de Madrid ha costat cent milions. Nosaltres no som Madrid, o sigui que amb la meitat i a meitat de preu en tindríem prou, i la resta per a les dotacions de personal durant uns quants anys.

És una proposta, benvolguts lectors, perquè, com els deia a la xerrada anterior, més tard passa que un simple «bichito» contra el qual no estem preparats ens deixa les carreteres, els aeroports, els ports, les estacions i els ferrocarrils buits d’usuaris i tanta infraestructura no ens ha servit de res.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li